Toc d’alerta al delta de l’Ebre
La Taula de Consens pel Delta reclama a l’Estat mesures de protecció més ambicioses per recuperar terreny perdut
Proposen dragatges de bancs de sorra dispersats sota l’aigua en els últims temps i acció coordinada de les administracions
El temporal Glòria va confirmar els clams d’alerta que els habitants del delta de l’Ebre havien elevat des del debat del Plan Hidrológico Nacional, a inicis d’aquest segle, sobre la regressió accelerada del terreny. La invasió de l’onatge va confirmar que les reivindicacions tenien molt més fonament que l’espai més amenaçat de desaparèixer del mapa del país, per la pinça entre l’augment del nivell del mar i la falta d’aportació de sediments, retinguts als nombrosos embassaments de la conca. La dinàmica s’ha accelerat des de la dècada dels seixanta i el portaveu de la Taula de Consens pel Delta, Xavier Curto, diu que de la “debilitat crònica” prèvia han passat a un escenari de “franca regressió”.
Ara fa cinc anys, unes 3.200 hectàrees, pràcticament una desena part de l’extensió total de la zona al·luvial (320 km²), van quedar negades. L’onatge, que en aquell punt va arribar a 8 metres d’alçada, va arrasar la barra del Trabucador i va aïllar la punta meridional de la Banya, que durant algunes setmanes es podia considerar tècnicament una illa. L’aportació de sorra amb camions va permetre recuperar l’accés a les salines de la Trinitat, però amb una precarietat que ha facilitat que temporals posteriors en tornessin a esborrar el pas.
La taula aplega els set municipis del Delta, les dues comunitats de regants i més d’una trentena d’entitats adherides per reivindicar una solució de futur que implicaria, segons proposen, un pla Delta que va més enllà del pla de protecció estatal i l’estratègia Delta de la Generalitat. Tres figures de planejament que, sumades a les interlocucions amb diferents administracions i ens públics, com ara la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), “compliquen” la presa de decisions, admet Curto.
A final d’any, en la primera reunió amb l’actual consellera de Territori, Sílvia Paneque, la taula va demanar una governança tripartida –entre territori, Generalitat i Estat– per pactar una sèrie de mesures de protecció més ambicioses, de l’abast de la impulsada pel govern estatal el 2023 davant set quilòmetres de costa a l’Albufera valenciana, on es van destinar 28 milions d’euros per dragar amb grans vaixells fins a 3 milions de metres cúbics de sorra. El projecte hi va permetre recuperar una franja d’arena de 120 metres d’amplada, que es preveu que l’erosió retalli a només 75 amb mesures complementàries de consolidació de dunes.
La millor defensa és l’atac
En contraposició a aquesta actuació al País Valencià, Curto lamenta que les aportacions al Trabucador i altres racons del delta han estat de només 600.000 m³, una cinquena part, i amb camions que s’han centrat més a consolidar “cap endins, en comptes d’intentar recuperar terreny al mar cap enfora”. Derivades del problema, per exemple, van ser els efectes sobre les muscleres i explotacions piscícoles a la zona o la colmatació de les badies dels Alfacs i el Fangar, amb el port de Deltebre barrat per sorra desplaçada.
Curto defensa que tenen geolocalitzats bancs de sorra submarins amb 40 milions de metres cúbics que podrien ser dragats sense grans complicacions ni malmetre fons, ja que “són deserts submarins” conseqüència de l’erosió. La Generalitat ho havia tirat endavant, però l’adjudicació va quedar aturada per part de les empreses descartades, que van impugnar el contracte.
Altres actuacions més discretes s’han centrat a recréixer en alçada motes i dics per on discorren els anomenats camins de guarda, amb vegetació que afavoreixi la compactació del terreny. Però l’altre debat de fons és la necessitat de recuperar el 99% de sediments que es calcula que queden retinguts riu amunt. El científic i investigador, cap de l’àrea de Canvi Climàtic d’Eurecat i director del Centre de Resiliència Climàtica, Carles Ibáñez, donaria per bo l’estoc present només als embassaments de Riba-roja o Mequinensa, que permetria revertir el dèficit crònic.
