Medi ambient

Obres al Baix Ter per mitigar ensurts futurs

El projecte Hidronet, amb fons europeus, pretén habilitar espais inundables que pal·liïn crescudes

La forta cres­cuda del tram final del Ter va asso­lir el pic a la tarda i el ves­pre del 23 de gener del 2020, quan va des­bor­dar cap a la banda dels recs d’Ullà i Tor­ro­e­lla, en paral·lel a la sor­tida de mare del Daró a Gualta. No hi va haver danys per­so­nals, però sí mate­ri­als espe­ci­al­ment a la zona de Tor­ro­e­lla més pro­pera al curs, on la seu d’una empresa nàutica, les naus adja­cents i alguns habi­tat­ges van negar-se d’aigua. També una granja avícola a l’àmbit del Ter vell, amb la mort de 20.000 polls, i la pota­bi­lit­za­dora muni­ci­pal va que­dar inu­ti­lit­zada. Els veïns van depen­dre de cami­ons cis­terna per beure o cui­nar durant tres set­ma­nes.

El cabal del Ter, en la fue­tada final del Glòria, va superar els 2.100 metres cúbics per segon. I la situ­ació va fer remoure consciències a la zona. Les pri­me­res acci­ons es van cen­trar a polir detalls en el sis­tema ances­tral de recs, a més de reforçar alguns dels trams de mota –els dics de terra que pro­te­gei­xen les zones habi­ta­des–, que havien estat a punt de cedir uns quilòmetres riu amunt al terme de Ver­ges. Pre­ci­sa­ment, per aquest motiu, l’alcal­dessa de Ver­ges, Diana Canals, reclama a l’ACA més con­trol, man­te­ni­ment i reforç sobre la mota.

Riu avall, els ajun­ta­ments de Tor­ro­e­lla de Montgrí, Ullà i Gualta i la Junta de Regants del Baix Ter, amb suport de la Dipu­tació, la Junta Cen­tral d’Usu­a­ris d’Aigües del Baix Ter, la UdG i el Con­sorci del Riu, han emprès el pro­jecte Hidro­net, amb una inversió total pre­vista que voreja els 3 mili­ons d’euros. Els fons euro­peus Next Gene­ra­tion sub­ven­ci­o­nen 2,5 mili­ons, a través de l’Estat. Però el gran repte que tenen ara mateix, inun­da­ci­ons a banda, és com­plir un calen­dari teòric que expira a finals d’aquest 2025.

Expro­pi­a­ci­ons quirúrgi­ques

Gualta i Ullà van més avançats perquè, per exem­ple, aquest segon Ajun­ta­ment ha pogut apro­fi­tar ter­renys que ja havia anat adqui­rint, on ara només cal rebai­xar mínima­ment cotes –al vol­tant d’un metre– i ajus­tar des­guas­sos perquè puguin fun­ci­o­nar com a bas­ses de lami­nació. L’altre front d’actu­ació és el reforç dels mar­ges dels recs, que es des­bros­sen i s’han de con­so­li­dar amb movi­ment de ter­res i la plan­tada d’espècies que con­tin­guin el ter­reny, alhora que s’habi­li­ta­ran vials hàbils tant per pas­se­jar-hi com per a l’accés de petita maquinària i vehi­cles de man­te­ni­ment.

A Tor­ro­e­lla, el regi­dor de Medi Ambi­ent, Genís Pigem, explica que “dijous va aca­bar el ter­mini d’al·lega­ci­ons, davant les pro­pos­tes d’expro­pi­a­ci­ons, que ara s’hau­ran d’estu­diar” i hi ha “algun avenç en els acords de custòdia”, la solució per inter­ve­nir-hi sense alte­rar titu­la­ri­tats. Però, més a prop del lito­ral, els pro­pi­e­ta­ris són reti­cents a des­pen­dre’s de sòl per l’expec­ta­tiva que algun dia sigui urba­nit­za­ble.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia