Obres al Baix Ter per mitigar ensurts futurs
El projecte Hidronet, amb fons europeus, pretén habilitar espais inundables que pal·liïn crescudes
La forta crescuda del tram final del Ter va assolir el pic a la tarda i el vespre del 23 de gener del 2020, quan va desbordar cap a la banda dels recs d’Ullà i Torroella, en paral·lel a la sortida de mare del Daró a Gualta. No hi va haver danys personals, però sí materials especialment a la zona de Torroella més propera al curs, on la seu d’una empresa nàutica, les naus adjacents i alguns habitatges van negar-se d’aigua. També una granja avícola a l’àmbit del Ter vell, amb la mort de 20.000 polls, i la potabilitzadora municipal va quedar inutilitzada. Els veïns van dependre de camions cisterna per beure o cuinar durant tres setmanes.
El cabal del Ter, en la fuetada final del Glòria, va superar els 2.100 metres cúbics per segon. I la situació va fer remoure consciències a la zona. Les primeres accions es van centrar a polir detalls en el sistema ancestral de recs, a més de reforçar alguns dels trams de mota –els dics de terra que protegeixen les zones habitades–, que havien estat a punt de cedir uns quilòmetres riu amunt al terme de Verges. Precisament, per aquest motiu, l’alcaldessa de Verges, Diana Canals, reclama a l’ACA més control, manteniment i reforç sobre la mota.
Riu avall, els ajuntaments de Torroella de Montgrí, Ullà i Gualta i la Junta de Regants del Baix Ter, amb suport de la Diputació, la Junta Central d’Usuaris d’Aigües del Baix Ter, la UdG i el Consorci del Riu, han emprès el projecte Hidronet, amb una inversió total prevista que voreja els 3 milions d’euros. Els fons europeus Next Generation subvencionen 2,5 milions, a través de l’Estat. Però el gran repte que tenen ara mateix, inundacions a banda, és complir un calendari teòric que expira a finals d’aquest 2025.
Expropiacions quirúrgiques
Gualta i Ullà van més avançats perquè, per exemple, aquest segon Ajuntament ha pogut aprofitar terrenys que ja havia anat adquirint, on ara només cal rebaixar mínimament cotes –al voltant d’un metre– i ajustar desguassos perquè puguin funcionar com a basses de laminació. L’altre front d’actuació és el reforç dels marges dels recs, que es desbrossen i s’han de consolidar amb moviment de terres i la plantada d’espècies que continguin el terreny, alhora que s’habilitaran vials hàbils tant per passejar-hi com per a l’accés de petita maquinària i vehicles de manteniment.
A Torroella, el regidor de Medi Ambient, Genís Pigem, explica que “dijous va acabar el termini d’al·legacions, davant les propostes d’expropiacions, que ara s’hauran d’estudiar” i hi ha “algun avenç en els acords de custòdia”, la solució per intervenir-hi sense alterar titularitats. Però, més a prop del litoral, els propietaris són reticents a despendre’s de sòl per l’expectativa que algun dia sigui urbanitzable.
