judicial
Demanen 14 anys d’inhabilitació a l’alcalde de Vidreres per uns nomenaments
La fiscalia acusa Jordi Camps d’un delicte de prevaricació administrativa pels nomenaments a la policia local fets entre el 2020 i 2021
Sosté que l’alcalde va actuar en connivència amb l’aleshores inspector i dos agents per esquivar concursos públics
La fiscalia demana 14 anys d’inhabilitació per a feina o càrrec públic a l’alcalde de Vidreres, Jordi Camps, pel cas dels suposats nomenaments il·legals al cos entre els anys 2020 i 2021. L’acusa d’un delicte continuat de prevaricació administrativa i sosté que va actuar en connivència amb l’aleshores inspector i dos agents que van acabar ascendint per esquivar concursos públics: “Van portar a terme un ús irregular dels mecanismes legals per aconseguir el seu objectiu”. L’inspector s’enfronta a 10 anys d’inhabilitació pel mateix delicte i per a cadascun dels dos policies sol·licita multa de 3.600 euros i 3 anys de suspensió per a feina pública per un delicte continuat d’acceptació de nomenament il·legal.
L’origen de la causa és una querella interposada per l’advocat Benet Salellas en representació d’un policia que hauria resultat perjudicat arran dels nomenaments que es van fer per substituir l’inspector. El ministeri fiscal situa l'inici de les suposades il·legalitats l'agost del 2020, quan l'inspector va sol·licitar una comissió de serveis per marxa a un altre destí. La fiscal sosté que l'alcalde, l'inspector i els dos policies acusats -el posterior cap del cos i un agent- es van posar d'acord per "esquivar la legalitat vigent" i evitar els controls públics d'un procediment de nomenament públic, que obligava a convocar un concurs. Així, l'inspector va fer un informe el 15 de setembre del 2020 que assenyalava que era urgent habilitar els dos agents en actiu perquè assumissin les tasques de caporals un cop marxés al nou destí. Segons la fiscalia, l'inspector va actuar sabent que els dos candidats "no complien els requisits d'antiguitat" i sosté que hi havia "altres policies locals que havien presentat la seva candidatura i que complien amb la normativa".
L'acusació pública sosté que, arran d'aquest informe, l'alcalde va dictar un decret el 18 d'agost del 2020 nomenant els dos agents com a caporals de la policia local. L'endemà va fer un altre decret aprovant la comissió de serveis de l'inspector, que entrava en vigor a mitjans de setembre. Els dos policies van acceptar l'ascens i "van exercir les funcions de caporals exhibint els galons que són propis".
Segons la fiscalia, el primer tot d'atenció advertint de la irregularitat del procediment va arribar del secretari municipal, a principis de setembre. L'alcalde va dictar un nou decret de revisióde l'anterior i va acordar la suspensió de l'execució dels nomenaments de caporals. Dos dies després, el 8 d'octubre del 2020, va emetre un altre decret d'alcaldia reorganitzant la policia i nomenant un dels policies com a nou cap del cos. La fiscalia argumenta que ho va fer de nou saltant-se el procediment legal que exigia una convocatòria pública i un sistema de concurs.A finals de mes, el secretari va tornar a alertar que calia convocar una oposició per cobrir el càrrec. La fiscalia exposa que l'alcalde va persistir en la seva voluntat sabent que el procediment no era el correcte i va convocar un procés de selecció amb caràcter de màxima urgència en què l'únic participant era el cap del cos, que va acabar aconseguint la feina. El policia que no va poder presentar la seva candidatura va recòrrer el nomenament i va acabar portant el cas a la justícia.