Eines que roben temps i lleis que no prohibeixen

El periodista Fidel Masreal coneix de prop què és la malaltia mental. La seva mare va tenir depressió i ell explicava ahir a Girona que, en circumstàncies així, de vegades s’havia trobat que no sabia si apretava prou i en d’altres no sabia com ajudar. Masreal va recollir les seves vivències i les valoracions de metges i especialistes en el llibre Conviure amb la depressió, que va editar el Grup Enciclopèdia Catalana i que s’ha convertit en una guia amb què el Departament de Salut ajuda les persones malaltes i el seu entorn en situacions d’aquest tipus.

Masreal va fer dilluns de conductor de les dues taules rodones sobre el suïcidi, incloses en la primera jornada del Congrés de Benestar Emocional que han organitzat l’Ajuntament i Fira de Girona. El professional d’El Periódico prepara un documental sobre un any en la vida de set persones amb depressió. Valora que se’n parli, de salut i de benestar, i exposa que no és el mateix una malaltia mental, un malestar emocional o una depressió clínica. I és clar que tampoc no és el mateix un professional que un youtuber.

La segona jornada del congrés va tractar ahir sobre la influència de les xarxes socials en el benestar (i el malestar) emocional. En la primera ponència, que va introduir la periodista Xantal Llavina, hi van prendre part la doctora en psicologia i psicòloga clínica, Dominica Díez, i el psicòleg Marc Masip. Amb estils molt diferents, tots dos van alertar de l’afectació en el cervell i en la sociabilitat que poden causar les xarxes socials i l’accés al mòbil en edats molt primerenques.

Professional de la salut a la Fundació Althaia de Manresa, Díez va proposar a les més de 150 persones que seguien la xerrada que intentessin estar una hora i mitja sense mirar el mòbil. Quantes ho van aconseguir? La psicòloga va explicar que un estudi de la Universitat de Harvard del 2010 ja havia demostrat que el 46,9% del temps la ment humana divaga. Això vol dir que estar centrat i fer una sola cosa requereix esforç i que el mòbil (i les xarxes) ho fan difícil i acaben interferint en l’aprenentatge.

“El dolor és inevitable, el patiment és evitable”, va dir Díez, que va recordar, entre altres coses, que l’addicció ha de preocupar quan els adolescents deixen de fer els deures, el seu rendiment escolar baixa i la comunicació en el nucli familiar va a menys. Lluitar contra l’addicció, contra “l’expectativa de rebre una gratificació” –el reforç intermitent, va comentar–, ja havia estat experimentat en ratolins. I els humans, tinguem l’edat que tinguem, hem d’esmerçar-hi esforç i atenció.

El psicòleg i director general de l’Institut Psicològic Desconect@, Marc Masip, va completar la visió de l’addicció al mòbil i a les xarxes des d’una altra perspectiva. Menys acadèmic, però més provocador, Masip defensa, ras i curt, que hi hagi prohibicions: que els menors de 16 anys tinguin prohibit l’accés a les xarxes socials i que tampoc puguin veure contingut violent i autolesiu i pornografia. Algunes dades li donen raó. Ell mateix va dir a Girona que mai a la vida a l’Estat espanyol l’índex de suïcidi juvenil havia estat tan elevat.

Masip defensa que l’Estat hauria d’aprovar lleis que prohibeixin coses o, si es vol, lleis que regulin l’ús del mòbil. Va explicar que el 21,3% d’adolescents de l’Estat són addictes a les xarxes, quan la mitjana europea és del 12,7%. I va esmentar el fet que el 92% de les imatges que s’envien joves d’entre 15 i 17 anys les veuen altres destinataris que no eren els escollits inicialment, “ja sigui perquè s’ha viralitzat o per errors”.

Masip, doncs, és clar. Ensenyar i aprendre es pot fer sense necessitat de pantalles i com més “abús de les xarxes” fa una persona, menys capacitat de socialització té. Aquell adolescent que necessita un mòbil per tenir amics no els tindrà –va dir l’exfutbolista amateur– perquè tingui l’aparell sinó que els tindrà perquè té una bona autoestima i més tolerància a la frustració, entre altres raons.

La ràtio d’alumnes a classe és un dels motius que podrien fer entendre la necessitat d’utilitzar tauletes o pantalles de suport. En els seus centres –va dir– ajuden a desintoxicar-se dels dispositius mòbils. “El telèfon mòbil és l’heroïna del segle XXI”, repeteix, de forma recurrent. Masip es va referir a la importància de parlar en públic, de mirar als ulls. “Una abraçada, un petó, una encaixada de mans supera un comentari, un petó o una emoticona a les xarxes.”

Tant Díez com Masip es van referir a algunes virtuts, però ahir es va alertar molt més dels perjudicis. “La digitalització democratitza la banalitat”, havia explicat l’enginyer James Williams, que va abandonar l’empresa Google. Díez va incloure el que havia dit Williams anys enrere per exposar que l’algoritme de les grans empreses el que vol és el temps del consumidor, que estiguem “connectats permanentment, distrets permanentment”. Va defensar el sentiment de gratitud i el sentit de l’humor.

Una empresa barcelonina treballa des de fa quatre anys per desenvolupar una aplicació que ajudi a mesurar els nivells d’atenció i de resposta emocional de les persones en un acte, una xerrada, un congrés. A Girona els responsables d’Emogg –l’origen és d’emotions (emocions) i good game (ben jugat)– van ser dilluns al Palau de Fires per analitzar la reacció del públic a les taules rodones sobre el suïcidi i quins eren els “indicadors de baixa energia”, explica Edgar Sanjuán Solé, fundador i director general de l’empresa.

L’aplicació en format de plataforma que volen desenvolupar va arrencar per a l’entrenament d’alt rendiment. Ara treballen perquè sigui una eina per a l’àmbit de la salut, sigui a través d’una càmera, un pulsòmetre o una banda mental, explica Sanjuán. Emogg ja va ser en el concert del mes passat per recaptar fons per a la dana del País Valencià i dilluns van analitzar la reacció dels assistents, “una unitat d’anàlisi”. Els responsables d’Emogg van instal·lar tres sensors, un dirigit cap als ponents, que no enregistra dades biomètriques personals però que sí que obté dades sobre el contingut i sobre la reacció de les persones que escolten.

Una de les persones que han assistit al Primer Congrés de Benestar Emocional ha estat Dolors Juvinyà. Doctora en pedagogia, llicenciada en filosofia i lletres i diplomada en infermeria i psiquiatria, Juvinyà destaca que actes com el congrés ajuden a “visibilitzar” problemàtiques com ara les relacionades amb la salut mental. Directora de la càtedra de promoció de la salut de la Universitat de Girona (UdG), Juvinyà assenyala que les jornades ajuden a “plantejar solucions des de diferents mirades” i explica que, “com va dir el doctor Josep Maria Argimon [dilluns], les solucions han de venir des d’àrees diferents”. El doctor en medicina i exconseller de Salut va parlar de polítiques públiques en el congrés, que tindrà continuïtat en el futur.