La fi del món, més a prop que mai

La per­cepció que les coses no van bé al pla­neta Terra ja no és una intuïció, sinó una rea­li­tat ava­lada científica­ment. El Rellotge del Judici Final (Dooms­day Clock, en anglès) està des d’aquest dimarts a vui­tanta-nou segons de la mit­ja­nit. El mar­ca­dor simbòlic només ha avançat un segon –els últims dos anys estava a noranta de al mit­ja­nit–, però se situa ara en el punt més pro­per a una catàstrofe glo­bal des de la seva cre­ació el 1947 pel But­lletí dels Científics Atòmics , fun­dat per Albert Ein­stein, J. Robert Oppen­hei­mer i els científics de la Uni­ver­si­tat de Chi­cago que van aju­dar a desen­vo­lu­par la pri­mera bomba nuclear.

El But­lletí ha asse­nya­lat en l’actu­a­lit­zació de l’hora que, en fixar el Rellotge un segon més a prop de la mit­ja­nit, vol enviar “un senyal con­tun­dent”, i és que “el món ja està peri­llo­sa­ment a prop del pre­ci­pici, un movi­ment de fins i tot un segon, hau­ria de ser pres com una indi­cació d’un perill extrem i una advertència inequívoca que cada segon de retard en el curs de rever­tir aug­menta la pro­ba­bi­li­tat de des­as­tre glo­bal”.

L’enti­tat recorda que aviat farà tres anys de l’esclat de la guerra a Ucraïna, un con­flicte que “podria con­ver­tir-se en nuclear en qual­se­vol moment a causa d’una decisió pre­ci­pi­tada o a través d’acci­dents o error de càlcul”. Segons els científics atòmics, el con­flicte a l’Ori­ent Mitjà també podria desem­bo­car en una “en una guerra més àmplia sense previ avís”.

També en l’àmbit del risc nuclear, el But­lletí cons­tata que els pro­ces­sos per con­tro­lar la pro­li­fe­ració d’armes nucle­ars s’estan esfon­drant i els con­tac­tes entre les potències nucle­ars són “total­ment ina­de­quats tenint en compte el perill” exis­tent. De fet, alerta que els països que ja tenen armes nucle­ars “estan aug­men­tant la mida i el paper dels seus arse­nals”, inver­tint cen­te­nars de milers de mili­ons de dòlars “en armes que poden des­truir la civi­lit­zació”, i altres que encara no en tenen es plan­te­gen desen­vo­lu­par pro­gra­mes atòmics. Això també mina els esforços de llarga durada per con­te­nir la cursa d’arma­ments i mul­ti­plica les pos­si­bi­li­tats com podria començar la guerra nuclear.

Però l’espasa de Dàmocles atòmica no és l’única amenaça que plana sobre el pla­neta. L’impacte del canvi climàtic ha aug­men­tat l’últim any i s’han superat nous rècords de tem­pe­ra­tura i emis­si­ons. Això ha por­tat inun­da­ci­ons, ciclons tro­pi­cals, ona­des de calor, sequera i incen­dis fores­tals, “a tots els con­ti­nents”. No obs­tant, i mal­grat els avenços en el desen­vo­lu­pa­ment de les ener­gies reno­va­bles, les acci­ons dels governs per man­te­nir a rat­lla l’escal­fa­ment han estat insu­fi­ci­ents i alguns governs, com la nova admi­nis­tració dels Estats Units, veuen el canvi climàtica com una “pri­o­ri­tat baixa”.

Un altre perill que pesa sobre la huma­ni­tat és el de les epidèmies. El But­lletí aleta que l’apa­rició fora de tem­po­rada i la con­ti­nu­ació en tem­po­rada d’una grip aviària alta­ment patògena (HPAI), la seva pro­pa­gació a ani­mals de granja i pro­duc­tes lac­tis, i el con­tagi en humans es poden com­bi­nar per crear “una devas­ta­dora pandèmia humana”. També veu un alt risc en la ràpida pro­pa­gació de labo­ra­to­ris d’alta con­tenció sense que els meca­nis­mes de con­trol els seguei­xin el ritme, cosa que aug­menta “la pos­si­bi­li­tat que patògens amb un poten­cial pandèmic puguin esca­par”. A més, adver­teix que els ràpids avenços en el camp de la intel·ligència arti­fi­cial (IA) incre­men­ten “el risc que ter­ro­ris­tes o països asso­lei­xin la capa­ci­tat de dis­se­nyar armes biològiques per a les quals no exis­tei­xin con­tra­me­su­res”.

La IA és pre­ci­sa­ment una de les “tec­no­lo­gies dis­rup­ti­ves que van avançar l’any pas­sat de mane­res que fan que el món sigui més perillós”. El But­lletí asse­nyala que als con­flic­tes d’Ucraïna i l’Ori­ent Mitjà s’ha uti­lit­zat sis­te­mes mili­tars que incor­po­ren aquesta tec­no­lo­gia. Això plan­teja qüesti­ons “sobre fins a quin punt es per­metrà a les màqui­nes pren­dre deci­si­ons mili­tars, fins i tot deci­si­ons que podrien matar a gran escala, inclo­ses les rela­ci­o­na­des amb l’ús d’armes nucle­ars”.

I totes aques­tes ame­na­ces, afe­geix el But­lletí, s’agreu­gen pel “potent mul­ti­pli­ca­dor” que supo­sen la desin­for­mació i les teo­ries de cons­pi­ració “que degra­den l’eco­sis­tema de la comu­ni­cació i cada vegada difu­mi­nen més la línia entre la veri­tat i la fal­se­dat”, sovint gràcies també a la IA. “Aquesta cor­rupció de l’eco­sis­tema de la infor­mació sos­cava el dis­curs públic i el debat honest del qual depèn la democràcia”, con­clou.

L’enti­tat avisa que con­ti­nuar “cega­ment” per aquest camí és “una forma de boge­ria” i els Estats Units, la Xina i Rússia, tenen “la prin­ci­pal res­pon­sa­bi­li­tat de treure el món de la vora del pre­ci­pici”, en tant que totes tres potències osten­ten “el poder col·lec­tiu de des­truir la civi­lit­zació”. Segons el But­lletí, els líders d’aquests països poden redreçar el rumb si es deci­dei­xen a abor­dar aques­tes ame­na­ces con­jun­ta­ment. Però “hau­rien de fer aquest pri­mer pas sense demora” perquè “el món depèn de l’acció imme­di­ata”. I és que està “a vui­tanta-nou segons de la mit­ja­nit”.