La Xina colpeja l’orgull americà amb DeepSeek
OpenAI sospita que l’empresa xinesa ha usat els seus models per desenvolupar la seva reeixida IA
Trump demana una reacció a les seves empreses, i Von der Leyen recupera l’informe Draghi
DeepSeek ha sacsejat la IA fins al punt de comparar el seu impacte amb un “moment Sputnik” que redefinirà el mercat tecnològic. El model R1 de l’empresa xinesa és realment bo, supera el de raonament o1 de ChatGPT d’OpenAI, és gratuït, de codi obert, es pot instal·lar en local per allunyar el fantasma de la manca de privacitat i les dades en mans de la Xina i s’ha entrenat amb costos molt més baixos, xips més antics i menys consum energètic. Com a model raonador més transparent que el d’OpenAI, és una IA sense cost que ajudarà tothom que vulgui a fer un salt endavant en la seva experiència d’usuari. I, paradoxalment, a l’hora d’escriure té menys censura que els topalls del políticament correcte del nord-americà ChatGPT. Si li demanes respostes concretes sobre política xinesa, talla la conversa, però per norma general és molt menys woke i moralista que la resta de bots de conversa.
En aquestes pàgines de dijous passat recomanàvem R1, i avui proposem Janus Pro 7B, un model multimodal de la mateixa DeepSeek que combina comprensió i generació d’imatges. En només una setmana, un nou avenç de DeepSeek després de l’autèntic terratrèmol que el lector segur que ha conegut perquè televisions, ràdios i diaris han obert telenotícies, informatius i portades arran del daltabaix borsari provocat aquest dilluns a Wall Street.
Davant l’impacte inesperat de DeepSeek, el president dels Estats Units, Donald Trump, i Sam Altman, CEO d’OpenAI, han reaccionat amb una combinació de preocupació i determinació. Tot i reconèixer el progrés del model xinès, OpenAI i Microsoft han iniciat una investigació per esbrinar si DeepSeek ha utilitzat tècniques de destil·lació no autoritzades per entrenar els seus models amb coneixement extret de GPT. Segons fonts internes, OpenAI hauria trobat indicis d’una possible filtració de dades a través de comptes de desenvolupadors vinculats a DeepSeek, cosa que podria suposar una vulneració greu dels seus termes de servei.
Altman, que fins ara havia defensat la superioritat de l’enfocament nord-americà en IA, veu en aquest desafiament xinès una prova de la necessitat d’una resposta més àgil i agressiva. “Ens estem preparant per a un escenari de competència més intens del que havíem previst”, ha admès en una reunió interna. A més, fonts properes a OpenAI indiquen que l’empresa podria accelerar el desenvolupament de nous models i, fins i tot, replantejar la seva estratègia de codi obert davant l’auge d’alternatives com DeepSeek.
La irrupció d’aquest model xinès no només ha desestabilitzat les grans tecnològiques, sinó que també ha revifat el debat sobre la seguretat de les dades i la necessitat d’un marc regulador més clar en la carrera per la supremacia en IA.
El cop xinès al tauler global de la IA també ha fet reaccionar una Europa que encara està pensant quin paper vol jugar. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va assenyalar ahir que la Unió Europea no pot quedar-se enrere en la cursa de la IA. La presentació de la Brúixola de la competitivitat marca un punt d’inflexió en l’estratègia europea per reforçar la seva posició en aquest sector clau. Von der Leyen reitera la necessitat de simplificar els tràmits administratius i introduir el principi Europe first en la contractació pública per impulsar el desenvolupament tecnològic.
L’informe encarregat a Mario Draghi, al qual ara posen fil a l’agulla amb certa pressa, posa èmfasi en la necessitat d’invertir 800.000 milions d’euros en els pròxims anys per revertir la “lenta agonia” econòmica d’Europa i tancar la bretxa de productivitat del 20% respecte als Estats Units. Un dels pilars d’aquesta estratègia és la creació d’un fons europeu de competitivitat, que permetria invertir en IA i altres tecnologies estratègiques. A més, preveu mobilitzar inversió privada a través del Banc Europeu d’Inversions per compensar el dèficit d’inversió en sectors prioritaris. Tot i això, les fonts de finançament encara estan per definir i la concreció d’aquestes iniciatives es discutirà en el pròxim pressupost europeu per al període 2028-2034.
Crisi a Silicon Valley
En menys de 48 hores, la irrupció de DeepSeek va provocar una reacció en cadena. Nvidia, la companyia que havia liderat el mercat dels xips per a IA, va perdre prop de 600.000 milions de dòlars en valor borsari en la major caiguda en un sol dia d’una empresa en la història dels Estats Units.
L’inversor tecnològic Marc Andreessen ha descrit aquest esdeveniment com “el moment Sputnik de la IA”, fent referència al llançament del primer satèl·lit soviètic el 1957, que va despertar una cursa espacial entre els EUA i l’URSS. La comparació és reveladora: DeepSeek ha demostrat que la Xina pot desenvolupar models d’IA competitius amb una fracció del pressupost necessari per a OpenAI, Microsoft o Google.
Segons Fortune, “aquest assoliment posa en dubte la narrativa dominant segons la qual només algunes empreses occidentals tenien els recursos financers i tecnològics per liderar el sector”. A partir d’ara, els inversors i analistes es pregunten si l’hegemonia de Silicon Valley està a punt d’acabar.
L’exdirector general de Google, Eric Schmidt, ha demanat als Estats Units que intensifiquin el desenvolupament de models d’IA de codi obert per contrarestar l’avenç de DeepSeek. “L’any passat, pensàvem que Amèrica anava dos o tres anys més endavant que la Xina en IA. Però ara estem en un punt d’inflexió”, ha advertit Schmidt.
Els analistes debaten si DeepSeek canviarà les regles del joc definitivament o si estem davant d’una evolució constant. Aquest avenç podria suposar l’extinció per a molts fons de capital de risc que han apostat per empreses que desenvolupen models d’IA sense una estratègia clara de monetització.
The Wall Street Journal suggereix que estem assistint a l’inici de la punxada de la bombolla de la IA. “Fins ara, els inversors han apostat per empreses com Nvidia, Microsoft i Tesla amb l’expectativa que una elit d’empreses acumularia beneficis bilionaris. Però l’èxit de DeepSeek posa en dubte aquesta tesi.” La competició global en IA està més oberta que mai.
DeepSeek Janus Pro: IA que entén i genera imatges
DeepSeek acaba de llançar Janus Pro 7B , un model multimodal que combina comprensió i generació d’imatges en una sola arquitectura. De codi obert i eficient, permet interpretar i crear visuals amb gran precisió. Tot i la resolució limitada, destaca pel seu equilibri entre qualitat i velocitat de processament.
ChatGPT Canvas s’actualitza amb més funcions
ChatGPT Canvas millora amb compatibilitat amb OpenAI o1, importació directa de respostes del xat i edició avançada de codi en HTML i React. Els usuaris poden modificar textos i blocs de codi dins la plataforma, facilitant fluxos de treball més eficients per a desenvolupadors i creadors de contingut.
Operator, un assistent virtual que fa encàrrecs
Operator és el nou agent d’OpenAI capaç d’interactuar amb webs, fer clics, reservar viatges i comprar en línia de manera autònoma. Disponible als EUA, inclou mesures de seguretat per evitar usos il·lícits i pot necessitar supervisió humana en tasques complexes. Un pas més cap a assistents d’IA realment útils.
Movistar ofereix Perplexity Pro gratis un any
Movistar incorpora Perplexity Pro als seus serveis. Permet als clients accedir gratuïtament a aquest motor de respostes d’IA durant 12 mesos. Basat en GPT-4o, destaca per la precisió i la personalització de les respostes, també en català. Accessible via web o app, s’integra a Movistar Plus+ per facilitar les cerques.
Actualitat
Barcelona abandona X per lluitar contra la desinformació
L’Ajuntament de Barcelona deixarà la xarxa X el 31 de gener perquè la considera incompatible amb la informació veraç. L’alcalde, Jaume Collboni, signarà un decret que reduirà l’activitat a un únic compte per a emergències. Barcelona esdevé la primera gran ciutat a sortir de la xarxa social d’Elon Musk.
Google Maps ja mostra el “golf d’Amèrica” als Estats Units
Google Maps ha adoptat el canvi de nom del golf de Mèxic a “golf d’Amèrica” per als usuaris nord-americans, seguint una ordre executiva de Donald Trump. A Mèxic es manté la denominació original, mentre que a altres regions es mostraran tots dos noms. La presidenta mexicana, Sheinbaum, ha rebutjat la mesura amb ironia.
Samsung presenta les seves pròximes ulleres de realitat mixta
Samsung avança en el Project Moohan, el seu sistema de realitat mixta que competirà amb les Vision Pro d’Apple. Les ulleres utilitzaran Android XR com a sistema operatiu, oferint experiències immersives. Encara sense data de llançament, amb el projecte es vol establir Samsung com a referent en realitat augmentada.
Meta inverteix 60.000 milions en IA per competir amb la Xina
Mark Zuckerberg va anunciar abans del terratrèmol provocat per DeepSeek que Meta destinarà més de 60.000 milions d’euros en IA el 2025, incloent-hi un centre de dades gegant a Louisiana. L’objectiu és fer de Meta AI el principal assistent d’IA per a milers de milions d’usuaris. Silicon Valley veu aquesta inversió com una resposta a l’ascens de la IA xinesa.
