Barcelona impulsa un debat sobre polítiques socials

L’Ajuntament de Barcelona i les entitats socials que conformen l’Acord Ciutadà per a una Barcelona Inclusiva han posat de manifest avui que els canvis en les situacions de vulnerabilitat de les persones que atenen requereixen d’un nou replantejament de les polítiques socials per a fer-hi front.

Això s’ha dit a la trobada internacional Les ciutats davant el canvi tecnològic i social: per a un progrés urbà dirigit per objectius socials, a la seu del Col·legi d’Infermers i Infermeres de Barcelona. La jornada ha reunit representants d’ajuntaments i entitats socials de metròpolis europees com ara Lió, Milà i Manchester, i de la regió metropolitana de Barcelona amb l’objectiu de reflexionar conjuntament sobre els desafiaments que planteja el fet que s’estan amplificant i diversificant les tipologies de les persones i famílies que es troben en situació de vulnerabilitat social.

Canvis que s’emmarquen dins de l’Estratègia d’inclusió de reducció de les desigualtats socials a Barcelona 2017-2030. Aquesta estratègia articula, amb objectius compartits, les actuacions d’inclusió social de l’Ajuntament de Barcelona i dels actors de la ciutats, i promou la coproducció a través del treball en xarxa. En total, s’han analitzat 28 indicadors.

L’Acord Ciutadà per a una Barcelona Inclusiva (format per més de 800 entitats i organitzacions socials) ha recollit les principals diferències de canvis de perfil en les persones ateses per les entitats socials, les seves dificultats i les possibles estratègies per a contextualitzar el que està passant ara mateix, tant en la vida quotidiana de la ciutadania, com en les polítiques públiques i socials que han de pal·liar les dificultats que esdevenen en l’actualitat. Tanmateix, tot i els esforços fets per part de l’Ajuntament de Barcelona i les entitats del tercer sector social, encara hi ha marge per aconseguir un impacte més gran i abordar aquesta situació de manera més efectiva.

Alguns dels canvis concrets observats són el sensellarisme (s’observa una diversificació creixent en el perfil de les persones en situació de sensellarisme; hi ha un augment tant de joves com de persones més grans de 65 anys) i la precarietat econòmica (es posa de relleu les persones que tot i tenir feina, a causa de la precarietat laboral, no poden cobrir necessitats bàsiques com l’alimentació).

Aspectes comuns en els canvis de perfil les persones ateses per les entitats socials: salut mental (augment dels problemes de salut mental, malestar emocional i amb major presència de casos d’alta complexitat psicològica); habitatge (creixen els problemes per accedir a un habitatge segur i digne); necessitats bàsiques (la manca d’ingressos de les necessitats bàsiques provoca l’ascens de la vulnerabilitat i la pobresa); dependència de prestacions socials; persones migrades; envelliment...

Les entitats socials vinculades a l’Acord Ciutadà per a una Barcelona Inclusiva comparteixen el conjunt de dificultats pel que fa a les situacions de vulnerabilitat descrites: l’exclusió residencial, la burocràcia i l’escletxa digital, així com una necessitat de més polítiques de protecció social en relació a la garantia d’ingressos.

Dins del balanç de l’Estratègia dinclusió de reducció de les desigualtats socials a Barcelona 2017-2030 hi ha indicadors que han millorat, com la reducció de la desigualtat en les rendes familiars en el barris de Barcelona, i també la taxa de pobresa laboral. No obstant això, es mostra un empitjorament significatiu en la taxa de privació de material severa, l’increment de la sobrecàrrega de despeses de l’habitatge, el preu mitjà del lloguer, l’increment de la pobresa i l’exclusió social, el patiment psicològic i el nombre de persones sense llar.

Segons les dades presentades aquest divendres, dels 28 indicadors definits en l’Estratègia, el 50% de les accions s’han pogut desenvolupar amb èxit o està en procés.

Per Sònia Fuertes, comissionada d’Acció Social de l’Ajuntament de Barcelona i presidenta de l’Acord Ciutadà per a una Barcelona Inclusiva, “Barcelona és un referent pel que fa a les polítiques socials, des de la proximitat i la innovació”. “Ara bé, moltes dinàmiques que estan impactant en l’àmbit local requereixen d’un abordatge de la mà d’altres administracions; especialment quan parlem d’habitatge i persones migrades”, ha afegit.