Joaquim Arenas
Pedagog, impulsor de la immersió lingüística
“El català està cridant que es mor i l’hem de salvar entre tots”
“El govern s’hi posarà bé o malament, però no el salvarà per si sol. Cada ciutadà ha de ser un militant de la llengua”
“Fent de mestre la sensació és que aprens cada dia. Tots els ciutadans han de saber que de llengua no en sabrem mai prou”
Si un docent fa faltes d’ortografia a la pissarra o parla un mal català és un mal model per als alumnes
Va ser un èxit i el 1983 hi havia 18.000 persones reciclant-se en 350 pobles on es feia reciclatge
La llengua ens defineix, serveix per ser i ens ha ajudat a formar el pensament català
La llei dona més presència i seguretat al català dins l’escola, i l’administració pensa que ja n’hi ha prou
Joaquim Arenas va ser l’artífex de l’escola catalana i dels programes d’immersió lingüística. Una feina que es va gestar en ple franquisme i va fer possible que el català es convertís en la llengua vehicular a les aules.
El català va perdent pes social i retrocedeix. S’està morint o hi ha esperança?
Tenim una situació complicada. Jo crec que hi ha una emergència lingüística i és bo que ens n’hàgim adonat. El català està cridant que es mor i l’hem de salvar entre tots. El govern no el salvarà. El govern s’hi posarà bé o malament, però no el salvarà per si sol. Cada ciutadà ha de ser un militant de la llengua. Encara que pugui semblar difícil, això s’ha de produir. Si no, perdem el tresor més gran que té el poble català, que és la llengua.
Una llengua feble i minoritària. Hem estat massa tous?
La llengua ens defineix, serveix per ser i ens ha ajudat a formar el pensament català. Per tant, qualsevol àmbit que oblidi la llengua, que no la tingui present com a primer objectiu, doncs no serveix per a res. Hem sigut massa tous? Potser sí. El conseller Antoni Subirà ja ho va dir quan es va redactar el text sobre la llengua espanyola a la Constitució.
Hi ha massa esquerdes perquè els jutges puguin burxar amb percentatges de català a l’aula?
És obligatòria la llengua de cada estat, però també s’han de protegir les llengües dels territoris. La Constitució això no ho fa. Això dona peu perquè els jutges hi posin cullerada indicant quantes hores de llengua catalana han de fer els mestres. Què en saben els jutges, d’aprenentatges i de com s’hi arriba? Els mestres han de fer servir la llengua com a matèria i fer els ensenyaments en català. Sempre són professors de la llengua, i si no ho fan així, es perd tot. A Europa, les llengües petites són molt ben tractades.
Vostè, quan va plegar del seminari, ja tenia clar que volia ensenyar el català?
Quan vaig plegar del seminari vaig ingressar a Montserrat com a novici i allà estudiàvem en català i ens ensenyaven a escriure’l. Per una qüestió de salut vaig plegar de Montserrat i vaig començar a fer de mestre a l’escola Montessori de l’Hospitalet, on vaig topar amb la seva directora, que havia estudiat a l’Institut Escola de Barcelona, una institució notable de la República. Va ser ella qui em va estimular la manera de fer i de tractar la llengua a l’escola. Tots els mestres que procedien de l’Institut Escola venien amb un gran respecte per la llengua i el seu ensenyament.
Com eren aquestes primeres classes en ple franquisme?
En aquell moment encara no hi havia el propòsit de fer una escola en català però sí d’incorporar el català a l’escola amb lectures i usant-lo. La directora ho consentia i quan teníem inspeccions per sorpresa ens en sortíem prou bé amagant la realitat. En aquella època érem pocs els mestres que ensenyàvem català. Jo mateix, sent mestre de Cabrera, quan plegava a les cinc de la tarda de fer classes amb els més petits agafava la moto per anar als Escolapis de Mataró i ensenyar català fora de l’horari lectiu als alumnes més grans que en volien aprendre.
Li han fet un emotiu homenatge a Cabrera amb molts exalumnes que el recorden.
Va ser una gran experiència que vam començar amb el mossèn Raimon Canalias per fer una escola unitària. Tothom aprenia dels altres. Començaves el dia ensenyant a llegir i escriure als petits i acabaves explicant història als de vuitè. Per tant, van ser uns anys que vaig aprendre molt. D’allà vaig marxar al Sant Gregori, de Barcelona, que havia fundat el senyor Galí, un gran pedagog, i que portava el seu fill Jordi Galí. En tinc molt bons records. Fent de mestre tens la sensació que cada dia aprens. Tots els ciutadans de Catalunya han de saber que de llengua no en sabrem mai prou.
Nosaltres mateixos ho diem, que és ben complicat el català.
Però no ho hem de dir, perquè és fer mal al bon nom de la llengua. A un nen o un noi que aprèn les primeres lletres en català no li és gens difícil. Aprenen i es fa del tot normal. És clar que el castellà és més pobre perquè no té ni els pronoms febles ni totes les vocals del català, però el català es va estructurar d’una manera molt sàvia. Ho va fer Pompeu Fabra, que com a professor de química va dedicar gairebé la vida a estructurar el català gramaticalment. Jo em sento fabrià des del primer dia. És un personatge que admiro des de sempre.
Un cop es va aprovar l’Estatut no hi havia mestres per ensenyar el català i va fer aquesta formació amb Òmnium.
Em va venir a buscar una professora que es deia Maria Lluïsa Colomines i que era molt patriota. Ho va fer tan bé que a l’escola de Santa Coloma de Gramenet les mares que no es podien apuntar a les classes de nit de català se n’anaven plorant. La gent titulada de mestra no sabia el català i els catalanoparlants no el sabien escriure o no eren professors. Teníem un problema greu: la manca de coneixement del català del professorat. Per això vam fer el reciclatge de català per als mestres que no en sabien prou, o gens en el cas dels castellanoparlants. A secundària s’agafaven filòlegs per a professors d’institut, però a la primària havien de ser mestres i tots havien de fer els cursos de reciclatge perquè ningú tenia títol de “mestre de català”. El reciclatge els facilitava obtenir-lo.
El Servei d’Ensenyament del Català de la Generalitat va impulsar aquest reciclatge. Va ser un esforç i un èxit compartit?
Sí, perquè a tots aquests mestres, tant els catalanoparlants com els castellanoparlants, se’ls feia classes de didàctica i de coneixements del país. Els castellanoparlants no tenien ni idea de qui era Macià ni què era Catalunya. El reciclatge els oferia informació i formació didàctica a més del coneixement de la llengua, i va ser un èxit. L’any 1983 hi havia 18.000 persones reciclant-se simultàniament en 350 pobles on s’impartien les classes per part dels ICE de les universitats. Aquest gran fenomen comportava que quan els mestres sortien de treballar a les cinc havien de desplaçar-se als llocs on es feia el reciclatge i tornar casa dues hores o tres després de l’horari laboral. Això ho feien voluntàriament. Als anys noranta es va decidir que no calia continuar fent el reciclatge de mestres perquè la llengua catalana ja s’havia estudiat durant la carrera universitària. Això va ser un dels grans errors que s’han comès, perquè fins i tot avui molts mestres castellanoparlants se senten insegurs usant el català a classe i uns cursos de reciclatge podrien millorar els seus coneixements.
S’hauria de posar nota al català d’alguns docents?
El fet que el docent no estigui prou format també ens fa perillar el català. Si un docent fa faltes d’ortografia a la pissarra o parla un mal català, és un mal model per als alumnes. És el desprestigi mateix de la llengua. Un mestre ha de ser sempre molt competent en la llengua que empra. Un altre error que crec que s’ha comès ha estat l’eliminació del Servei d’Ensenyament del Català, el Sedec, el 2006. Aquest primer servei de la Generalitat tenia per missió fer de punta de llança per preservar la qualitat i l’ús de la llengua a l’escola. La seva desaparició ha incidit en la disminució de la supervisió i una pèrdua de la qualitat d’implantació del català a les aules. Si no es compleix amb el català, en tots els cursos i totes les assignatures, ningú diu res.
El català és la llengua vehicular a l’escola però va enrere. Com s’explica?
És a partir del moment que surt la llei general d’educació, la Logse, que es diu que el català serà normalment la llengua d’ensenyament. I es diu “normalment” per no contradir la Constitució. La Logse dona més força al català, però a la pràctica es treu la pressió de fer-ho ben fet amb un català correcte, amb una bona didàctica i qualitat. Em pregunto on miraven els polítics i els tècnics quan a partir del 2006 comença la davallada de l’ús del català. La llei dona més presència i seguretat al català dins de l’escola, i l’administració pensa que amb això ja n’hi ha prou i es relaxa. Aquest és un altre gran error.
Els programes d’immersió no s’han sabut adaptar a la realitat actual i la nova immigració?
Ho han adaptat tant a la realitat que el més important era vetllar només pels alumnes nouvinguts que entraven al sistema. Però, per una llengua que ha estat 300 anys oprimida i prohibida, no es podien oblidar els vells immigrants que encara continuaven necessitant aprendre el català. Per acollir la immigració nova hem de fer coses noves, però no deixar les bones que fèiem. No es pot deixar de pressionar per la llengua, que és el que aguanta el sistema educatiu. A la immigració que ha vingut de fora aquests anys se’ls ofereixen cursos, però per ensenyar castellà, no català. Els fills i nets dels senyors que fa cinquanta anys que són a Catalunya i no parlen català han de ser immergits igual.
El 2016 va signar el manifest Koiné alertant de la salut del català. Anem empitjorant?
Llavors ens van dir que estàvem bojos i el 2019 tothom reconeix que és una emergència lingüística. És increïble pensar que una cosa tan important com la llengua pugui estar 13 anys reculant en el seu ús sense que ningú de l’administració se n’adoni i hi posi remei. Per això hem d’insistir que tots els professors ho són, de llengua. És a dir, han d’estar preparats per impartir l’assignatura que sigui amb un bon català. Qualsevol canvi en educació és lent i trigues a veure’n els resultats. No es pot estar tretze anys, com ho han estat, mirant a un altre costat.
Els polítics s’han adormit?
Han badat. Actualment el Departament d’Educació no disposa de tècnics especialitzats en vetllar pel tema de la llengua a l’escola. Recuperar un servei com el que hi havia hagut seria una solució. Ara existeix una conselleria de Política Lingüística, però si no hi ha recursos, no farem res.
Només un de cada quatre joves fa ús del català.
Una cosa és el coneixement de la llengua i l’altre quin ús se’n fa. El coneixement és relativament satisfactori, però el que no s’ha fet és tenir la fidelitat lingüística. Els joves han de tenir la consciència que són parlants d’una llengua minoritària. Si no parlen català, deixen de ser catalans. Com deia el president Pujol, el català serveix per ser.
El perfil
Optimista i amb sentit de l’humor
Joaquim Arenas és optimista de mena i no li falta sentit de l’humor. Tot i la situació crítica del català i la pèrdua de parlants, manté que “no és moment de desanimar-se” i que és “ara o mai” el moment de reaccionar. Nascut a Mataró el 1938, es va formar com a mestre i pedagog i va ser dels docents que es van atrevir a ensenyar el català en ple franquisme. Als anys setanta va coordinar el DEC, que era l’equip pedagògic d’Òmnium Cultural que organitzava els mestres que ensenyaven català en aules plenes d’alumnes castellanoparlants. El 1978 es va incorporar com a tècnic del Departament d’Ensenyament de la Generalitat i cinc anys després va ser nomenat cap del Servei d’Ensenyament del Català (Sedec), que va liderar fins al 2003. “Tots els nens havien de tenir els mateixos recursos en acabar l’escolaritat i aprendre català a l’escola fos quina fos la llengua familiar.” Explica que aquesta era l’essència del programa d’immersió que va incidir en aquelles escoles que rebien més immigració. La seva trajectòria ha estat reconeguda amb la Creu de Sant Jordi, la Medalla d’Or del Parlament i el Premi d’Actuació Cívica de la Fundació Lluís Carulla o el Martí Gasull de Plataforma per la Llengua. Des de fa vint anys resideix a Premià de Mar.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.