L’amo de la Casa Orsola obre la porta a vendre-la

El fons Lioness Inversiones, propietari de la Casa Orsola de l’Eixample barceloní, es planteja vendre la finca, on els últims dies s’estan produint mobilitzacions per evitar el desnonament de llogaters. “Suposo que finalment acabaré venent la finca. Quan això passi, és possible que es trobin amb un autèntic voltor que no tindrà cap interès en preservar el patrimoni ni en trobar acords”, afirma en una carta oberta l’administrador del fons, Albert Ollé. En el text, Ollé es defensa de les acusacions rebudes últimament, acusa alguns llogaters de males praxis i assegura que ell “només volia mantenir de forma sostenible un edifici modernista”. Ollé també agraeix al Síndic de Greuges i a l’Ajuntament de Barcelona els intents de mediació, “encara que potser una mica tard”.

Ollé assegura que tots els llogaters que es van dirigir directament a la societat propietària de l’edifici de l’Eixample “van trobar una solució”. Una veïna va renovar el contracte per 450 euros mensuals, i a un altre se li va renovar tot i haver estat enxampat introduint ocupes a la finca. En canvi, acusa el primer inquilí que ha de ser desnonat, Josep Torrent, de no voler parlar directament amb la propietat, sinó sempre a través del Sindicat de Llogateres. De fet, diu que en els últims tres anys l’edifici ha patit ocupacions il·legals i actes vandàlics que han danyat el patrimoni modernista de la finca. “Portes trencades, parets pintades i espais comuns abandonats no són símbols de justícia social, sinó de la incapacitat per conciliar drets i deures”, afirma.

També acusa un altre veí d’impedir que el seu fill treballi per no perdre la condició de vulnerable tot i saber que d’un dia per l’altre podria tenir feina si volgués. Així, creu que alguns veïns “instrumentalitzen” la vulnerabilitat. A un veí se li van oferir dos habitatges, un d’ells a la mateixa Casa Orsola, però els va rebutjar i va exigir un lloguer de 700 euros sense pujades durant set anys.

Per últim, es dirigeix a Torrent i li diu que en la seva carta el llogater culpava a l’Ajuntament de Barcelona, a la Generalitat i al govern espanyol de la seva situació. “Potser en lloc de buscar culpables, hauria de reflexionar si la seva situació no és conseqüència d’haver confiat en aquells que van prometre milers d’habitatges socials i no en van construir gairebé cap, o d’haver votat per qui va imposar l’obligació del 30% de protecció oficial, paralitzant així la construcció de nous habitatges a Barcelona; ara tots en paguem les conseqüències”, afirma.

La missiva parla de “valors trepitjats” o “diluïts”, però es pregunta finalment “qui són els veritables voltors”.