Reclamen l’exhumació de vuit veïns de Llagostera afusellats pel franquisme

L’Associació per la Recuperació de la Memòria Històrica de Llagostera ha presentat una demanda pionera als jutjats per reclamar l’exhumació de la fossa comuna del cementiri de Girona de vuit veïns de la població executats pel franquisme el 1939, segons informa l’ACN. De la mà de l’advocada Montserrat Vinyets, l’associació vol que es declari la nul·litat del Consell de Guerra derivat del judici sumaríssim als represaliats, que es reconegui “el dret a la veritat i a la reparació” i que s’ordeni la localització i exhumació de les despulles per entregar-les a les famílies. La presidenta de l’associació, Teresa Mur, subratlla que ja es va “tard” perquè han passat 86 anys i les famílies encara esperen un “enterrament digne” al cementiri de Llagostera. “Els familiars fa 86 anys que esperen tenir constància d’allò que va passar i continuen exigint la veritat i la reparació”, ha remarcat l’advocada Montserrat Vinyets. La interposició d’aquesta demanda s’ha fet el dia que es compleixen 86 anys de l’entrada de les tropes franquistes a Girona.

Segons recull la demanda, set dels represaliats van ser detinguts per la Guàrdia Civil el 20 de març del 1939 i van ingressar a la presó provincial de Girona. Mentre hi eren, es va tramitar el judici sumaríssim d’urgència per un suposat delicte de rebel·lió militar. En menys d’un mes, el 15 d’abril, es va dictar sentència per part del Consell de Guerra condemnant-los a mort. Van ser executats el 12 de març del 1939: “Les autoritats no van realitzar cap comunicació oficial a les famílies, ni sobre el contingut de la sentència, que era la pena de mort, ni sobre la data prevista per a l’execució”.

Al vuitè veí el va detenir la Guàrdia Civil el 27 d’abril del 1939 arran d’una denúncia interposada per quatre veïns de Llagostera vinculats a la Falange. El judici sumaríssim d’urgència es va tramitar mentre era a la presó, també per un suposat delicte de rebel·lió militar. La seva causa es va acumular a altres judicis sumaríssims: “La instrucció del procediment és un exemple de les conegudes com a ’causes acumulades’, procediments tramitats inicialment per separats contra persones per presumptes fets que no tenien cap mena de vinculació entre si i que acabaven resolent-se en una mateixa sentència, condemnatòria en quasi tots els casos”.

El 23 de juny, el Consell de Guerra el va condemnar a mort. La demanda exposa que es desconeix com es va fer l’execució, però consta al sumari la certificació de la defunció el 22 d’octubre del 1939. “D’acord amb el registre administratiu del cementiri de Girona, els cossos dels vuit executats van ser dipositats en algun lloc del cementiri, semblaria que a la fossa comuna”, exposa la demanda que remarca que, amb l’inici de la Guerra Civil, va ser l’espai on van ser inhumats els afusellats a la tàpia sud del cementiri en compliment d’una sentència de mort”.

La interposició d’aquesta demanda s’ha fet el dia que es compleixen 86 anys de l’entrada de les tropes franquistes a Girona. L’Associació havia sol·licitat poder fer una roda de premsa per anunciar aquesta acció a la seu del Col·legi d’Advocats de Girona però, segons recull l’ACN, els han denegat la petició.