Pantalles per entendre el nou món

“Buah, bro, ara ja em sento com un professional.” En Max tot just acaba de passar per la porta d’accés a l’Integrated Systems Europe (ISE), la fira especialitzada en el sector audiovisual que aquesta setmana es fa a Barcelona, i ja ha quedat enlluernat. Deu tenir uns vint anys, du el mateix pentinat horrible que la majoria de joves de la seva edat (en aquest cas agreujat amb les ulleres de sol col·locades a l’inrevés, com si tingués ulls al clatell) i estudia un cicle formatiu per arribar, algun dia, a ser un veritable professional del sector.

Però entrar a l’ISE, efectivament, és com accedir a una nova dimensió de l’espai i el temps. Uns 1.600 expositors, incloent-hi 330 debutants, es distribueixen en vuit pavellons immensos per mostrar les darreres innovacions en material audiovisual. Allò que d’aquí a uns quants anys arribarà a les nostres cases, o quedarà en l’oblidat al calaix dels projectes que no van reeixir, que també n’hi ha.

La fira va arribar d’Amsterdam ara fa 5 anys i no ha parat de créixer. Té la voluntat de seguir les passes del MWC i, de moment, va pel bon camí. Enguany ha crescut un 20% en espai i, per l’agitació que hi ha en la primera jornada, l’organització creu que també ho farà en visitants. Això podria implicar situar-se al voltant dels 90.000 congressistes, mentre que el Mobile en va atraure 101.000 ara fa un any.

Però el fet que en Max rondi per aquí ja és, en si mateix, un tret distintiu entre tots dos esdeveniments. Mentre que el MWC té un públic que sembla tallat pel mateix patró (fonamentalment homes d’alt nivell executiu i origen internacional) i la presència d’estudiants no es percep fins a la darrera jornada, l’ISE pica més baix i mostra molta més diversitat de perfils. No és estrany trobar-hi persones amb llargues melenes de qualsevol gènere, al contrari del que passarà d’aquí a poques setmanes al MWC. El funcionament de la fira, però, és similar: tots els pavellons ocupats amb expositors i un programa paral·lel de conferències que passa inadvertit per a la gran majoria de congressistes.

El que interessa, com sempre, és el que es pot veure als expositors, i en aquest sentit l’ISE té un punt a favor important respecte al MWC. Mentre que a la fira tecnològica per antonomàsia de Barcelona els mòbils han passat a tenir una presència pràcticament anecdòtica i el que interessa és tot l’ecosistema i els serveis que pot tenir al darrere la mobilitat connectada, a l’ISE –de moment el germà petit– hi ha producte molt més tangible, i això és un gran avantatge per als visitants neòfits. Altaveus, càmeres, equips de transmissió i edició, sistemes d’il·luminació, de domòtica i, sobretot, pantalles. Moltes pantalles: gegants, flexibles, transparents, amb volum 3D... Tot allò imaginable i més per potenciar la nova i lamentable manera de consumir el món a la qual estem abocats: mitjançant un garbuix de píxels i leds.

A partir d’aquí, un gran ventall de possibilitats on aplicar aquestes tecnologies que, de ben segur, devien captivar en Max durant la visita posterior: des d’un estadi per jugar a e-sports fins a una recreació de com seran les aules d’escoles i instituts del futur, amb aplicació, evidentment, d’IA per facilitar que els continguts arribin sense interferències als alumnes. I drons, i cubs immersius amb recreacions artístiques, i realitat virtual per viatjar al passat amb la tecnologia del futur i, per què no dir-ho, també ganes de deixar enrere tanta pantalla i agafar un bon llibre d’allò que en dèiem paper, i que aquí ja ningú no gasta.