medi ambient
La cabra salvatge troba el seu hàbitat a Montserrat
S’ha passat d’una vintena d’exemplars ara fa 30 anys, quan s’hi van reintroduir, a més de 430 el 2024
Es fa un cens anual d’aquest ungulat per evitar que hi hagi sobrepoblació i que pugui afectar altres usos de la muntanya
La cabra salvatge ha trobat el seu “petit paradís” a Montserrat i les dades així ho demostren. L’espècie es va reintroduir fa 30 anys amb exemplars dels ports de Tortosa-Beseit i, en tres dècades, s’ha passat d’una vintena d’exemplars a més de 400. En concret, l’últim cens fet pel DARP i els Agents Rurals a finals de desembre se situa a les 439 cabres, gairebé una quarantena més que el de l’any passat. El cap dels Agents Rurals al Bages, Jordi Carrasco, ha detallat a l’ACN que les cabres han trobat a Montserrat “un hàbitat molt propici”. Aquests ungulats no tenen cap depredador natural a la zona i, per això, és important controlar-ne la població perquè un excés d’animals pot ser incompatible amb altres usos de la muntanya, com l’escalada.
Set equips dels Agents Rurals són els encarregats de realitzar el cens de la cabra salvatge a Montserrat. Ho fan acompanyats del guarda de la Reserva de Fauna de Montserrat i de tècnics del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca (DARP). Rastregen la muntanya a peu i compten les cabres a mesura que les veuen amb els binocles. També determinen la seva edat i sexe. A més, des de fa quatre anys, s’han incorporat els drons amb càmeres tèrmiques que permeten arribar a les zones d’accés complicat “on és difícil arribar-hi en persona”, segons ha explicat Carrasco.
L’últim cens es va fer el 24 de desembre passat i es van comptabilitzar 439 exemplars, mentre que l’any anterior se’n van trobar 401. Segons el Departament d’Agricultura, els mascles i femelles continuen a l’alça, mentre que el nombre de cabrits roman estable. El cens es fa a l’hivern perquè és l’època de zel en què els mascles i les femelles adultes es reuneixen. Tot i que els recomptes són “molt acurats”, mai es poden arribar a comptar tots els individus, de manera que es calcula que, a la pràctica, hi hauria més de 439 exemplars.
“A Montserrat les cabres estan com unes reines”
Les cabres salvatges han trobat a Montserrat el seu hàbitat ideal i, per això, el creixement en els darrers anys ha estat exponencial. Carolina Garcia, tècnica del Servei d’activitats cinegètiques del Departament d’Agricultura, diu que en aquesta zona tenen molta alimentació i també hi han trobat “molta tranquil·litat perquè no tenen cap depredador”. A més, Garcia explica que el clima també és molt favorable per a elles i això fa que “hi estiguin molt a gust”: “Podem dir que les cabres estan a Montserrat com unes reines”. De la seva banda, el cap dels Agents Rurals al Bages afegeix que les característiques pròpies de Montserrat, amb conglomerats de roques, fan que sigui un “refugi ideal” per a les cabres. “És la seva zona de confort, on busquen seguretat davant d’un perill”, ha afegit Garcia.
Fer compatible les activitats a la muntanya amb la població de cabres
Tot i que la cabra fa una funció important de prevenció d’incendis, ja que es menja molta vegetació, el cap dels Agents Rurals al Bages explica que un excés de població d’aquest ungulat també pot comportar problemes. Carrasco recorda que el Parc Natural de la Muntanya de Montserrat és una zona on hi ha una alta afluència d’excursionistes i escaladors i, per tant, “un excés de cabres pot provocar conflictes”. També ho constata Carolina Garcia, tècnica del Servei d’activitats cinegètiques del Departament d’Agricultura, que recorda que Montserrat és una muntanya “molt humanitzada”.
De fet, Garcia diu que a Montserrat “hi cabrien més cabres” de les que hi ha actualment, però creu que és important “buscar l’equilibri amb la resta d’activitats” que es fan a la muntanya, com l’excursionisme o l’escalada. A més, explica que un excés d’animals també podria afavorir l’aparició de malalties. En aquest sentit, ha recordat que es fan controls de tots els animals que es capturen per comprovar que sanitàriament estiguin bé.
La caça, actualment l’única eina per controlar la població de cabres
Com que aquests ungulats no tenen cap depredador natural que pugui controlar la seva població, l’any 2004 es va optar per començar a caçar cabres de manera regulada. Cada any es capturen al voltant d’un centenar de cabres i els Agents Rurals fan un seguiment de les caceres perquè es capturin només els exemplars necessaris. En els 20 anys de caceres estables a Montserrat s’han capturat al voltant d’un miler d’exemplars. Els tècnics del Departament d’Agricultura són els encarregats d’elaborar un pla tècnic de gestió cinegètica, on es determina el nombre de captures que es podran dur a terme durant la temporada de caça. Per fer les captures s’atorguen uns permisos, primer a caçadors locals i després a no locals, subjectes al pagament d’unes taxes. Els permisos, assegura Agricultura, s’han d’executar amb la modalitat de caça per acostament i el caçador sempre va acompanyat d’un guarda de reserva de fauna o d’un agent rural. De fet, tant els guardes com els agents són els que porten el control i decideixen quin animal s’ha d’abatre en cada cas i la distància dels trets per garantir al màxim la seguretat. La temporada de cacera va de novembre a gener.
El Departament d’Agricultura assegura que actualment, donada l’orografia de Montserrat, l’única gestió possible per controlar la població de cabra salvatge a Montserrat és l’aprofitament cinegètic. Des de la conselleria asseguren que s’han plantejat altres mesures, com ara l’extracció d’exemplars vius per repoblar altres zones, però la dificultat de trobar zones segures on sedar els animals i transportar-los sense que pateixin o morin “no ho ha fet possible de moment”.