educació
La Fundació Bofill alerta que 116 centres educatius estan en risc de tancar
Ho atribueix a una falta de planificació del departament d’Educació i FP davant la baixa natalitat
Reclama que es faci un ajust de les places en funció de la demanda per evitar la fi d’activitats, tant a la pública com a la concertada
La natalitat s’ha reduït un 37% des del 2008 i per primer cop el curs vinent la davallada d’alumnat arribarà a tots els nivells.Un estudi de la Fundació Bofill, presentat aquest dimarts, alerta que 111 escoles de primària i 5 instituts de secundària de Catalunya, 57 de públics i 63 de concertats, estan en perill de tancament en 45 municipis diferents. Són centres d’una sola línia (un 58% de les escoles existents) amb més de 25% places vacants a I3 o 1r d’ESO i que pateixen d’una oferta excessiva al seu entorn. La Bofill ho atribueix a una falta de planificació del departament d’Educaciói FP en els últims anys, que no ha ajustat l’oferta a la demanda. “És important que l’oferta de places s’ajusti a les necessitats reals de la xarxa escolar local per assegurar que, un cop planificada l’oferta, tots els centres puguin omplir”, explica María Segurola, autora de l’informe i experta en polítiques contra la segregació escolar de la Fundació Bofill. Per això, reclamen una planificació amb previsió “a deu anys vista” per fer front a la davallada de natalitat i presenta 10 propostes per revertir la situació.
Segons l’informe, l’excedent d’oferta queda repartit de manera desigual en un municipi i fa que s’acabi concentrant en alguns centres, provocant que, amb el temps, es perdin línies i no es pugui arribar al mínim d’alumnes per garantir que el seu únic grup pugui continuar. Aquesta problemàtica es dona sobretot en localitats petites, tot i que cada cop és més freqüent en municipis més o grans. Un exemple d’aquests casos s’ha conegut aquest mes de gener quan dos centres concertats, l’Escola Mireia, de Barcelona, i el Col·legi Sant Ferran, de Castelldefels, van anunciar la fi de la seva activitat a finals d’aquest curs, sobretot, per la inviabilitat econòmica que han atribuït a la baixa de natalitat. Una tendència que en els últims sis cursos s’ha anat produint en diversos municipis, amb una mitjana de quatre tancament de centres educatius concertats per curs.
Propostes
Per revertir aquesta situació, la Fundació Bofill aposta per la fusió i transformació de centres per evitar la sobreoferta i afavorir la barreja social de l’alumnat que eviti la segregació escolar, promovent, per exemple, els centres educatius de més d’una línia i assegurar que cap territori es quedi sense escola. També aposten per un nou decret de concerts per regular la sobreoferta de tots els centres finançats amb recursos públics o reduir ràtios a secundària per evitar la massificació a les aules, així com millorar el nombre de dispositius d’acollida i l’acceleració dels aprenentatges a l’alumnat nouvingut. Sobre aquest últim cas, assegura que l’alumnat estranger no compensa la davallada de la natalitat a Catalunya.
També considera que la Generalitat ha d’aprofitar el context demogràfic per ampliar la cobertura de l’educació 0-3 i la postobligatòria, estendre el servei de menjador, reduir ràtios a secundària i millorar les condicions dels centres vulnerables
A més, alerten que la baixa demanda d’alguns centres des de fa anys pot implicar una més gran segregació escolar i la competència entre centres. Pràcticament la meitat dels centres en risc de tancament (49%) tenen una concentració d’alumnat vulnerable més alta que el seu entorn, segons l’estudi. A la sobreoferta d’altres escoles s’hi ha afegit la manca de demanda i l’assignació excessiva de matrícula viva.
Un nou decret de concerts
Segurola remarca que el departament d’Educació i FP ha d’aprovar un nou decret de concerts “per garantir una programació integrada i sota els mateixos criteris de l’oferta educativa de tots els centres finançats amb fons públics”. Considera que cal ajustar el nombre de places per evitar que la segregació escolar s’apliqui només a la pública, que “s’afeblirà”. Per això, defensa que es planifiqui tota l’oferta de places abans de la preinscripció. En l’actualitat, el departament només pot fer canvis en l’oferta inicial de places a la xarxa pública “per exemple, establir la reducció de la ràtio a 20 o fins i tot menys alumnes per grup”. “Els centres concertats ho fan per voluntat, només han d’avisar al Departament que no voldran baixar la ràtio i poden sortir a 25 places per grup”. Per això defensa que el nou decret de concert inclogui aquesta possibilitat.
Des de la concertada, però, puntualitzen que els és impossible reduir ràtios per l’infrafinançament que pateixen per l’increment d’alumnat amb necessitats socioeconòmiques (NESEB), que per reduir la segregació escolar s’acaben distribuint de forma equitativa entre la pública i la concertada. El cost d’aquest alumnat l’hauria de cobrir el departament, però no es finança el 100% de la plaça, cosa que porta molts centres concertats a tenir problemes econòmics.
Aquesta és una altra qüestió que Segurola defensa hauria de contemplar el nou decret: “blindar el principi de gratuïtat de l’educació i establir un sistema de finançament dels centres educatius en funció del grau de corresponsabilitat per garantir l’equivalència”. També aposta per una reformulació dels criteris de finançament “per fórmula que asseguri una distribució desigual dels recursos, en funció de les necessitats i complexitat de cada centre”.
L’opció de recuperar el concert
Davant la possibilitat que el departament introdueixi com a novetat de la preinscripció d’aquest any que les concertades d’una sola línia puguin ofertar les places vacants dels grups on han perdut el concert per intentar arribar al mínim de 14 alumnes i així poder recuperar el concert, Segurola avisa que si no s’ajusta l’oferta municipal és “molt provable que tornin a quedar buides les places”. Per això insisteix en la necessitat que s’ajusti l’oferta a la demanda a nivell municipal o, en el cas de Barcelona, per zones de proximitat o districtes.
