JUDICIAL
Investiguen l’exalcalde de Pineda, un exregidor i una funcionària per prevaricació i tràfic d’influències
Uns veïns acusen Xavier Amor, Jordi Masnou i Assumpció Massaguer de permetre obres il·legals d’uns amics seus i de no actuar correctament perquè ho resolguessin
Avui comencen les declaracions en fase d’instrucció en un jutjat d’Arenys
Un jutjat d’Arenys de Mar ha admès a tràmit la querella per prevaricació d’uns veïns de Pineda de Mar contra l’exalcalde de Pineda, Xavier Amor i actual secretari de governs locals de la Generalitat, l’exregidor de Pla de Reconstrucció, Empresa, Planejament i Grans Projectes, Jordi Masnou, i la cap de Territori de l’Ajuntament Assumpció Massaguer. Se’ls acusa de no haver actuat per restituir la legalitat en unes obres d’uns amics que sabien que s’havien fet sense permís i de dilatar tot el procediment perquè se li apliqués la normativa corresponent. També s’acusa a Jordi Masnou de tràfic d’influències. Aquest matí les declaracions, en fase d’instrucció, amb la citació de diferents regidors i personal del consistori com a testimonis de l’acusació particular.
L’inici de tot plegat
Els fets es remunten al novembre del 2019 quan els veïns dels querellants van denunciar a l’Ajuntament que aquests havien cobert la tanca mitjera que separava els dos habitatges ubicats Pineda de mar. Segons recull l’escrit la querella, quan un dels querellants es va adreçar al consistori per tractar la situació va comprovar que els veïns, que eren amics dels dos querellats, havien construït un segon habitatge il·legal a la seva finca i n’havien realitzat un seguit d’obres també sense permís que no disposaven del corresponent projecte urbanístic ni de llicència municipal. Habitatge i obres que segons els querellants no es podien legalitzar en cap cas perquè “contravenien i contravenen frontalment la normativa urbanística” i envaïen el límit de la seva finca. Després d’uns mesos sense resposta i sense haver-se restituït la legalitat, la denúncia dels veïns dels querellants va suposar que la zeladora municipal emetès dos informes al gener de 2020: un pel que fa a la tanca mitjera i l’altre respecte de l’habitatge i obres il·legals dels veïns. Els querellants van presentar instància-denúncia el gener del 2021 a l’Ajuntament detallant les irregularitats, habitatge i obres il·legals de la finca veïna, per tal que l’Ajuntament investigués els fets i iniciés els procediments corresponents.
A partir d’aquí, i sempre segons la versió dels querellants, l’expedient per resoldre la legalitat es va anar dilatant en el temps injustament, un fet que ells atribueixen a l’amistat que l’exalcalde i l’exregidor tenien amb la família veïna. El primer procediment de restauració de la realitat física alterada i de l’ordre jurídic vulnerat es va iniciar el juliol de 2021 i va caducar el gener del 2022, malgrat que un dels querellants ja havia advertit dels terminis a l’Ajuntament. Tot i això, el llavors alcalde va continuar dictant resolucions nules de ple dret en haver caducat el procediment.
Tràfic d’influències
El febrer del 2022 els querellants van interposar una nova denuncia al consistori perquè els veïns havien començat noves obres il·legals. Els querellants afegeixen que l’ara exregidor Jordi Masnou, que durant el cas portava la cartera de Planejament i Grans Projectes, va caure en conflicte d’interessos perquè va representar els veïns denunciats en qualitat d’advocat quan aquests van interposar un recurs de reposició en el primer procediment caducat.. “Qui està litigant contra l’Ajuntament i qui estava redactant els escrits era un regidor de la pròpia junta de govern”, recull la querella. El segon procediment es va iniciar el juny de 2022 i es va resoldre el novembre de 2022, gairebé a un mes de tornar a caducar. El cas ha estat també va ser denunciat al Síndic de Greuges i a la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, atesa la manca de transparència i de cooperació per part de l’Ajuntament de Pineda de mar. Els querellants afirmen que les actuacions que han dut a terme els tres querellats en els procediments administratius han anat en contra de l’interès públic, atorgant un tracte de favor envers els veïns. Així mateix destaquen el fet que en cap moment l’Ajuntament ha imposat multes coercitives als veïns, ni tampoc s’ha iniciat cap procediment sancionador contra ells, essent aquest independent del procediment de restauració de la realitat física alterada i de l’ordre jurídic vulnerat, tot i les nombroses infraccions comeses pels veïns i que estan detallades en un decret que consta al segon expedient administratiu.