Danys viaris i agraris de 170 milions

Tres de cada deu accidents de trànsit són causats a Catalunya per fauna cinegètica –més de 2.000 anuals només per senglars–. Comptant els costos administratius, policials, sanitaris i de conservació pels accidents –amb ferits i sense–, el govern calcula que, des del gener del 2018 fins a l’abril del 2023, hi va haver 21.005 accidents amb un cost global de 154,26 milions i un cost anual que s’ha anat incrementant. Els danys sobre l’agricultura es calculen amb les bases de dades d’Agroseguro, en què figuren afectacions reclamades i les finalment indemnitzades per superfície, cultiu, espècie i municipi, però Agricultura admet que el càlcul final es queda curt perquè no es comunica el cent per cent de danys ni estan assegurats tots els cultius. En el trienni 2021-23 han estat 9,3 milions, molt superior als 5,8 milions del trienni 2018-2020. De l’anàlisi dels darrers sis anys es desprèn que els danys per senglars s’han mantingut estables, mentre que han augmentat els causats per cabirols i conills. Els dels conills s’han doblat i Lleida se n’emporta la pitjor part, amb més de la meitat del cost d’ambdós triennis. Els danys indemnitzats a Ponent representen entre el 93 i el 95% del total de Catalunya per conill. Si bé la superfície indemnitzada és encara petita comparada amb les afectades pel conill a Lleida i pel senglar a Girona i Barcelona, el darrer trienni el Camp de Tarragona ha patit el 64% dels danys per cabirol. Amb totes les limitacions del càlcul, doncs, els danys viaris i agrícoles dels darrers sis anys voltarien els 169,3 milions, una xifra que significa més de 28 milions anuals.

Els cabirols es mengen el primer brot dels ceps, que hauria de ser el futur raïm, i el brot tendre dels ametllers, mentre que els conills roseguen l’escorça de la soca, també dels olivers i els fruiters. El perjudici dels conills també afecta al cereal, on l’espècie es menja l’herba verda que s’hauria de convertir en espigues. Els senglars, a més d’alimentar-se en camps de panís o gira-sols, també fan clots a les arrels dels fruiters. Ramon Comes, responsable de fauna cinegètica d’Unió de Pagesos, demana a l’administració més rapidesa per actuar i bona coordinació entre l’empresa pública Forestal Catalana, el GECA dels agents rurals, els caçadors i els pagesos i defensa la feina dels caçadors: “S’ha criminalitzat molt la caça com una cosa dolenta, perillosa, amb armes de foc, i ara mateix són gestors de la biodiversitat. Als vedats que hi ha pagesos caçadors hi ha menys mal.” Comes celebra la posada en marxa del GECA però lamenta que hagi estat “vuit o nou anys” després de reclamar-ho el sector primari i hi afegeix que les actuacions han de tenir un pressupost continuat i no poden ser esporàdiques. També demana que no s’aturin les fumigacions de fosfur d’alumini als terraplens de carreteres i trens perquè, si són puntuals, conclou, els caus tornaran a ser habitats per conills al cap de poques setmanes. El conseller Ordeig ha avisat que, amb la caça, no es farà prou, i caldran “mesures de protecció, especialment en els conreus de la plana de Lleida, que s’han de protegir”. Ordeig anuncia programes pilot per contenir les tres plagues a fruiters, vinya i olivars i “mesures contundents”.