la crònica
Per què negres voten racistes?
Mirant qualsevol mapamundi es pot deduir que l’Amèrica Llatina i Àfrica en algun moment formaven un tot. Els dos continents van quedar separats fa uns 100 milions d’anys per una gran fractura que va originar l’oceà Atlàntic. I aquest mateix oceà, fa 500 anys (i en endavant) va servir per tornar a enllaçar-los novament, però de la manera més cruel que mai ha conegut la humanitat: l’esclavitud. El país que més encaixa geogràficament amb Àfrica és el Brasil. També és el país on van anar a parar més esclaus: en concret, un de cada quatre. Dels 20 milions d’habitants que té, el 90% són afrodescendents. Ho va explicar dilluns en una xerrada amb activistes gironins Nuno Coelho, coordinador nacional d’Agents de Pastoral Negra al Brasil, subsecretari de la Comissió Brasilera de Justícia i Pau, i assessor per a la Promoció de la Igualtat Racial al Ministeri d’Igualtat Racial del Govern Federal. Després d’excusar-se per parlar portunyol i d’afegir que està aprenent una mica de català, Coelho es va fer entendre perfectament per alertar que la lluita contra el racisme –“un apartheid globalitzat”– és més necessària que mai. En el cas del Brasil, el racisme és la conseqüència de l’esclavitud, que va generar unes desigualtats tan enormes en la base mateixa de la societat que perduren amb efectes quantificables: el 75% de la població que es defineix com a negra viu en la pobresa. “Al Brasil, hem passat més temps vivint en l’esclavitud que sense. Per això devem respecte a tots els homes i totes les dones que van lluitar per l’abolició”, explica, recordant que va ser l’últim estat a prohibir-la.
Ell encara recorda els anuncis de feina publicats als diaris on, a part dels requisits laborals, en una tipografia més petita, es demanava al candidat “tenir bona presència”, l’eufemisme per dir que no podia ser negre. Ara el racisme encara es manifesta en diferents nivells, però una de les lluites més intenses és aconseguir salaris equitatius. “Un home blanc cobra més que un home negre per la mateixa feina. I si es tracta d’una dona, encara cobra menys.” Per això el que cal és una reparació, que no consisteixi simplement a demanar perdó, sinó també a afavorir les condicions per a la dignitat de tothom: feina, habitatge, educació... Cohelo és escèptic davant les possibilitats reals del president Lula da Silva d’aconseguir-ho: “té el govern, però no té el poder, i ha de fer equilibris”.
L’activista, que està a Catalunya convidat per la Fundació Pere Casaldàliga –diumenge vinent fa una xerrada a la l’Escola Fedac de Sant Andreu, a Barcelona– assumeix que acabar amb el racisme és difícil, però defensa que la feina en comú pot ajudar a canviar la mentalitat dels racistes. “Cal un braç fort, com el que en el seu moment va tenir Casaldàliga, que va saber aplegar lideratges”, assegura. Parla sense embuts contra el sistema capitalista, com ho va fer el juny del 2022, quan participant a Madrid en unes jornades amb representants del govern espanyol es va assabentar dels assassinats comesos a la tanca de Melilla i els va retreure l’atrocitat. I no passa per alt els canvis tan preocupants que s’estan produint al seu continent: “L’Equador passa per un mal moment, l’experiència de l’Argentina és molt dolorosa, al Brasil hi ha inestabilitat i Trump és una bomba de rellotgeria.” Com hem arribat a aquest extrem? Per què part del vot d’aquests corrents populistes prové de col·lectius vulnerables? Segons Coelho, d’una banda les esquerres quan governen fan projectes socials que suposen beneficis materials però no canvien mentalitats, creant una falsa classe mitjana que farà qualsevol cosa per no tornar a un nivell inferior. I de l’altra, els joves que no han viscut moments de dictadura, que no han patit tant com els seus predecessors, estan abraçant el capitalisme més salvatge. Per això resulta útil recordar la figura del sankofa, un símbol del poble Akan –distribuït entre Ghana, Costa d’Ivori, Togo i Libèria– i representat per un ocell que camina endavant, però sense deixar de mirar enrere. Si no es té present el passat, el futur es complica.