Fre als escàners que despullen viatgers als aeroports

Ens veuran despullats en el control de seguretat dels aeroports, però la nostra radiografia serà eliminada immediatament i no es podrà emmagatzemar. I si ens neguem que ens esborrin la roba a cop d’ona electromagnètica, podrem continuar sent escorcollats per un policia, com ara.
Ni prometent aquestes garanties per protegir la privacitat dels viatgers, la Comissió Europea va aconseguir convèncer ahir l’Eurocambra que cal estendre els polèmics escàners de cos sencer pels aeroports europeus a partir del 2010.

El Parlament Europeu va aprovar ahir –per 361 vots a favor, 16 en contra i 181 abstencions– una resolució que dóna tres mesos de termini a Brussel·les perquè investigui “científicament i mèdicament les possibles repercussions per a la salut” dels passatgers que se sotmetin a aquest aparell, que costa uns 75.000 euros i que ja espia els que s’enlairen de Heathrow (Londres) o d’Amsterdam Schipol. Els eurodiputats també exigeixen que s’avaluï “l’impacte econòmic, comercial i en termes de cost-benefici” d’aquesta tecnologia ona mil·límetre, que en només deu segons ens radiografia per comprovar si amaguem armes o explosius sota la roba interior o si transportem droga adherida a la pell. “Ara promet que serà voluntari, però qui rebutgi passar per l’escàner es convertirà en sospitós, i en pocs anys serà obligatori i s’emmagatzemaran les imatges”, adverteix l’eurodiputada ecologista austríaca Eva Lichtenberger.

El conservador britànic Philip Bradbourn ho qualifica de “peep show” (espectacle voyeur), el comunista italià Giusto Catania de “tortura moderna” i la liberal romanesa Adina-Iona Valean d’exemple “de com s’empeny els europeus a l’euroescepticisme”. La resolució retreu a la Comissió, en paraules de l’eurodiputat de CiU Ignasi Guardans, el seu “abús de poder”, ja que ha intentat imposar la proposta només amb el vistiplau del comitè de Transports de l’Eurocambra, plantejant-la com una simple qüestió tècnica de seguretat aèria per intentar evitar “un debat ampli, transparent i obert”.

Davant l’allau de crítiques, Brussel·les s’ha compromès a consultar el Supervisor Europeu de Protecció de Dades i l’Agència Europea de Drets Fonamentals i a demanar l’opinió de països que ja els utilitzen, com els EUA.