La monarquia
Lluís Simon
Vergonya torera
Victòria Frederica continua donant-nos tardes de glòria. Mai més ben dit. Sense ofici ni benefici que se li conegui, la filla de la infanta Helena s’ha convertit en el símbol més admirat de tots els Borjas i Cayetanos que corren per Madrid, aquesta barreja de fatxendes i votants de Vox carregats de quartos que et demanen a crits una plantofada al morro. Ep, i ho diu un pacifista.
La gran dama de la cort madrilenya, que no és ningú més que Díaz Ayuso, és la que més bé connecta amb aquest eixam que de nit no busca mel sinó una cosa més blanca. Aquesta nova movida és tan desvergonyidament fatxa que es troba molt a gust en la zona vip d’un dels clubs de moda com és la llotja de Las Ventas, cridant “Viva España” i “¡Olé tus cojones!”.
En aquest escenari postapocalíptic, la neta del rei ha esdevingut una musa inesperada. La seva imatge apareix ja com a gran atractiu per a la Feria de San Isidro, on tota aquesta troupe de joves adinerats practicaran el seu còctel preferit, la sang a l’arena i l’alcohol a les venes. I si la neta del seu admirat emèrit fa acte de presència en la Babilònia en què s’han convertit alguns locals de Madrid, doncs festa grossa.
Aquests vividors fills i nets de l’Ibex-35, amb més raó que mai, que és la germana del gran Froilà qui els ensenya a ser més i més bons espanyols que ningú. Centenars de milers de dropos la segueixen per Instagram i admiren com totes les marques l’empolainen de qualsevol manera. De moment estem en la fase de la pintura i la moda de coloraines. Després vindran, és clar, els cirurgians per retocar ara aquí i ara allà fins que acabi com un dels molts espantalls que corren per la premsa rosa.
Sembla, a més, que la portin a inauguracions i la passegin per platós amb només una condició: que demostri un coeficient intel·lectual de qualsevol organisme microscòpic. Qualsevol altra persona passaria una vergonya sense precedents, però la seva naturalitat com a representant d’aquells que no han vingut a eixe món a treballar és digna d’elogi. Això sí, va ser prou llesta per aprofitar-se de les targetes black del seu avi.
En vista del panorama, fins i tot puc entendre la mala cara de Letícia cada vegada que ha de compartir escenari amb segons quins elements de la seva família política.
Vic, nom de guerra
Així la coneixen per Madrid. La seva llista de parelles oficials també parla per si sola: un torero de fama efímera, Gonzalo Caballero; un DJ que amb el cognom ja ho diu tot –Bárcenas–, i un dels Borjas més cotitzats de la capital, Moreno. Diuen que és “empresari de la nit”, que és com admetre que està tot el dia de gresca i que s’aixeca de bon matí amb els diners fets de fàbrica. Només li falta un futbolista per aspirar a ser la Victoria Beckham espanyola. Mentre no el troba, això sí, viatja cada dos per tres a visitar el seu avi, el millor exemple que un pot tenir a la vida.
Felip VI ‘conquista’ València
Un cop més el rei espanyol ha exhibit al País Valencià el seu poder ascendent sobre l’antiga corona d’Aragó. Castella ha guanyat en els darrers segles totes les guerres afectives i culturals. Això explica que sigui ell en persona el que lliuri els premis Jaume I, la versió valenciana dels premis Princesa de Girona. De fet, hi comença a haver la tendència a conèixer l’antic conqueridor com a Jaime I, com si en realitat hagués estat un heroi de la Reconquista, com el Cid Campeador. Alguns dels científics premiats ja han tingut el valor aquesta setmana d’atacar directament la gestió del govern de Mazón i el seu govern abans, durant i després de la crisi de la dana. Veurem si el rei tindrà la mateixa valentia.
Un nou crim al museu de cera
El Museu de Cera de Madrid és conegut pels seguidors d’aquest art de dubtós gust per ser una sala dedicada de manera gairebé exclusiva als Borbons. Encara no hi ha cap republicà que hi hagi entrat amb un encenedor per fer-ne una pira. Ara en tindrà més raons. Els responsables del centre han anunciat l’arribada d’una nova figura de l’hereva al tron, Elionor, aprofitant que s’ha fet major d’edat i que està en el focus mediàtic pel seu ingrés a l’exèrcit. L’objectiu és millorar l’original, però la còpia acaba sent un pastitx.
