Lesseps: plaça dura i grisa

Tres anys d'obres i una inversió de més de 43 mili­ons d'euros per aca­bar con­ver­tint l'històric nyap de Les­seps en una gran espla­nada grisa més a afe­gir a la llarga col·lecció de pla­ces dures estil made in Bar­ce­lona que impulsa l'Ajun­ta­ment des de fa anys. Si tot va bé, el con­sis­tori pre­veu fina­lit­zar la reur­ba­nit­zació d'aquest nus viari de vital importància per a la ciu­tat a finals del mes que ve, tot i que de moment no hi ha data d'inau­gu­ració.

La raó prin­ci­pal de la cau­tela muni­ci­pal és, sobre­tot, la reper­cussió que té sobre la plaça en qüestió la cons­trucció de la línia 9 del metro, una obra res­pon­sa­bi­li­tat de la Gene­ra­li­tat que s'allar­garà com a mínim uns tres anys més, tot i que la versió ofi­cial és que l'obra no ha d'afec­tar gaire perquè la major part es farà a nivell de subsòl.

L'altra raó sobre la incer­tesa del calen­dari, segons sos­pi­ten els veïns, és que, quan fal­ten dos mesos per aca­bar l'any, a la banda sud de la plaça el més calent és a l'aigüera. A la part de Les­seps que toca amb el car­rer Gran de Gràcia encara s'està aca­bant de col·locar el pavi­ment, men­tre que a la part que dóna al car­rer Tor­rent de l'Olla, que és on anirà l'única zona verda de tota la plaça -amb parc infan­til, una mena d'amfi­te­a­tre i unes pis­tes de petanca-, tot està encara per fer.

Mal­grat que la com­plexa remo­de­lació es va con­sen­suar a par­tir d'un com­pli­cat procés par­ti­ci­pa­tiu amb les enti­tats veïnals dels dis­tric­tes de Gràcia i Sarrià-Sant Ger­vasi que va començar el 2002 i va cul­mi­nar l'estiu del 2005 amb l'apro­vació defi­ni­tiva del pro­jecte per part de l'equip de govern i la modi­fi­cació del pla gene­ral metro­po­lità, la rea­li­tat és que el seu dis­seny defi­ni­tiu està pro­vo­cant mol­tes crítiques.

Si bé és cert que s'han acon­se­guit superar amb més o menys èxit els rep­tes de gua­nyar espai per al via­nant, res­trin­gir el trànsit, superar el des­ni­vell i faci­li­tar la comu­ni­cació entre els bar­ris del nord i sud de la plaça segre­gats durant molts anys per la ronda del Mig, el des­con­ten­ta­ment és gene­ra­lit­zat i el gruix de les quei­xes ciu­ta­da­nes se cen­tra en l'escassa vege­tació. El color verd ocu­parà una cin­quena part de la superfície, a tot esti­rar, i els pocs arbres que s'estan plan­tant garan­tei­xen que tra­ves­sar la plaça Les­seps en ple mes d'agost serà un infern.

La xifra de 450 arbres pre­vista al pro­jecte s'ha anat rebai­xant a mesura que avançaven les obres. Per exem­ple, a la banda nord de la plaça, tant la que toca a l'església dels Jose­pets com la de davant de la bibli­o­teca Jaume Fus­ter, la presència d'arbres és vir­tual. L'existència d'un col·lec­tor ha fet pràcti­ca­ment impos­si­ble posar-hi ni una sola planta, i l'alter­na­tiva ha estat col·locar-hi unes jar­di­ne­res.

Art incom­pren­si­ble
Tam­poc han esca­pat a la polèmica els ele­ments artístics tri­ats per ador­nar, unes estruc­tu­res metàl·liques, mini­ma­lis­tes i de grans pro­por­ci­ons, que ningú sap què volen dir i que encara fan la plaça més inhòspita. Des­ta­quen una mena de pal·li o de taula altíssima i una biga enorme que tra­vessa de nord a sud Les­seps i que els ente­sos diuen que sim­bo­litza el canal de Suez. El més sor­pre­nent és que, tot i que ja apa­rei­xien al pro­jecte defi­ni­tiu, ningú s'espe­rava que tin­gues­sin aques­tes grans dimen­si­ons. "Si em pre­gun­tes quina és més lletja, no sabria què con­tes­tar", és la con­clusió a què arriba un grup de jubi­lats situ­ats a peu d'obra.

La plaça Les­seps, idea de José María de Por­ci­o­les i cons­truïda a finals dels setanta, ha estat objecte de múlti­ples refor­mes, totes fra­cas­sa­des per haver-ne abor­dat la urba­nit­zació com si es tractés d'una pla­ceta de barri més.