Restaurar la natura o la pagesia

El seminari Paisatges Salvats - Paisatges per Salvar, que ha promogut el Departament de Geografia de la UdG per setena edició, enguany ha posat el focus en el paper de la ciutadania en la regeneració del territori. I en el nou context de la llei europea de restauració de la natura, l’organització cercava si la pagesia catalana pot arribar a consensos amb l’administració ambiental. El professor Josep Vila recordava que “el sector agrari i el conservacionista no han tingut sempre bona relació”, i el diàleg entre un referent del primer sector, Joan Caball –tot just un parell d’hores després que es conegués el nom de la nova coordinadora d’Unió de Pagesos, Raquel Serrat, després dels seus 25 anys en el càrrec–, i Jordi Sargatal, ambientòleg i des de l’estiu secretari de Sostenibilitat de la Generalitat, podia il·lustrar com estan les relacions.

Caball, amb barret de coordinador d’UP o ja sense, no es va mossegar la llengua en qüestionar les exigències ambientals que afecten el sector agroramader europeu mentre els acords comercials permeten l’entrada de mercaderies extracomunitàries produïdes amb regulacions molt més laxes. Hi va contraposar que “la consellera [Paneque] amb dos barrets” mentre defensa la sostenibilitat, ja “parla de la Catalunya dels 10 milions”, cosa que generarà més demanda de sòl i aigua, béns escassos i que sempre s’han d’esgarrapar al camp per al conreu o cria d’aliments: cereals, fruita, verdures o animals. L’altra inquietud del sector és que els diners de la restauració ambiental es retallin dels agricultors, a la qual cosa Sargatal va respondre que “no necessàriament”.

Sargatal va entomar els retrets als conservacionistes: des de l’afectació de les zones de protecció d’aus (ZEPA) al canal Segarra-Garrigues, quan des del despatx de la Fundació Territori i Paisatge, mirant de trobar un acord amb els pagesos que visitaven, en veure-hi fotos d’ocells ja l’havien titllat d’“enemic”. Va dir que van trobar punts en comú i al final les opcions de regar es van conciliar. Fins a la ZEPA del Prat, amb el debat d’ampliació de l’aeroport calent, i on defensava que s’hi pot conrear, però no pas fer-hi explotacions industrials.

Jordi Ginebreda, de Revolta Pagesa, va posar deures a l’administració per protegir les petites empreses, com ara pel que fa a una indústria paperera que importa pasta de paper, o els papers fets. Però a més de Sargatal, Caball també va rebre respecte a l’ús d’aigua pels conreus de kiwis Ebre amunt o la manca de definició d’un nou model. Va argumentar que si el xai puja de preu, poden sortir números als ramaders, “igual que tothom està disposat a pagar el mòbil que du a la butxaca”, però defensava que si retallen un 50% l’aigua a la ramaderia –“i es fa beure a les vaques la meitat”–, per què no es retallen “al 50% els llits hotelers” quan hi hagi una nova declaració d’emergència per sequera. El punt de trobada, en conclusió, pot ser l’agricultura regenerativa. Caball reivindicava, lleis del mercat a banda, una pagesia que a banda de subsistir, es pugui “guanyar la vida dignament”, i directives europees més realistes: perquè els cursos fluvials d’Escandinàvia potser es poden alliberar de “barreres”, però els de l’àmbit mediterrani, amb embassaments, eviten riuades, garanteixen reserves i a més de racionar el reg, reomplen aqüífers. Sargatal va concedir que a la Catalunya del sud és més difícil protegir les terres conreables davant la concentració, respecte a la del nord i la resta de l’Estat francès, però va apostar per concentrar els esforços de restauració en les zones humides i de ribera, o a tocar de ciutats: “Recosir el medi”, però sense fer la guitza a la pagesia i a la sobirania alimentària. Caldran més debats en elftur.