SOCIETAT
Un pastor elabora productes amb pell de xai per obrir vies de negoci
El ripollès Miquel Casas ha creat una col·lecció de bosses, jaquetes, armilles i colls de pell girada per obtenir ingressos addicionals
La professió de pastor a Catalunya, especialment al Ripollès, està en risc de desaparèixer per la manca de relleu generacional i la baixa valoració econòmica de la llana i la pell. Miquel Casas, president de l’Associació de Pastors del Ripollès, ha impulsat diverses iniciatives per reinventar el sector, com ara la confecció artesanal de productes de pell i llana per donar una sortida comercial als materials del seu ramat.
Segons informa l’agència ACN, Casas ha creat una col·lecció de bosses, jaquetes, armilles i colls de pell girada, en col·laboració amb artesans locals, per oferir peces úniques i naturals. Aquesta proposta busca generar ingressos addicionals per als pastors, que lluiten contra l’augment dels costos de manteniment del ramat i la pèrdua de valor de les matèries primeres.
El pastor ripollès adverteix que la desaparició de la seva professió no només afectaria l’economia local, sinó que també tindria repercussions ambientals. Els ramats contribueixen al manteniment dels boscos, reduint el risc d’incendis. Per això, Casas reclama més suport institucional per garantir la supervivència de l’ofici i una millor gestió forestal.
A banda de la confecció de pells, l’Associació de Pastors del Ripollès impulsa el projecte Del ramat a l’escola, que acosta l’ofici als més petits a través de tallers on aprenen a fer objectes artesanals amb la llana local. Aquesta iniciativa, sorgida després de la pandèmia, vol transmetre la passió per l’ofici i donar una segona vida a la llana que sovint es llençava.
Malgrat els esforços, Casas ha hagut de reduir el seu ramat i combinar la seva feina de pastor amb la de geòleg per poder subsistir. La venda de peces artesanals en diversos establiments locals és una de les vies per mantenir-se en actiu i continuar apostant per l’ofici.
Al Ripollès, els pastors obtenen cada primavera prop de quatre tones de llana després d’esquilar els ramats. Conjuntament, transporten aquesta llana en camió fins a un rentador de Palència perquè “no hi ha cap empresa que ho faci a Catalunya”. De les prop de dues tones de llana neta que n’obtenen, en venen una part a Hilaturas Jesús Rubio de Barberà del Vallès perquè en facin fil. La resta es pentina i s’utilitza en format feltre a les escoles per fer draps, braçalets, punts de llibre, collarets o estoretes per als ratolins d’ordinador.