societat
Els empadronaments sense domicili fix a Barcelona es disparen per la por de perdre prestacions
Els problemes per empadronar-se en altres municipis i les dificultats per fer front al preu del lloguer o la hipoteca han dut moltes persones a una situació d’infrahabitatge
46.000 persones estan empadronades sense domicili fix a Barcelona
La por de perdre prestacions socials ha disparat els empadronaments sense domicili fix a Barcelona. Aquesta és una de les principals conclusions d’un informe de l’Institut Municipal de Serveis Socials, que ha remarcat que entre 2022 i 2024 la xifra de persones en aquesta situació gairebé s’ha duplicat, passant de 24.019 a 45.913. L’estudi també ha assenyalat que l’any 2021 hi havia prop de 22.000 famílies compartint pis a la capital catalana. Alhora, ha conclòs que els problemes per empadronar-se en altres municipis de la província i les dificultats per fer front al preu del lloguer o la hipoteca i arribar a final de mes, han dut moltes persones i famílies a trobar-se en una situació d’infrahabitatge o, fins i tot, de sensellarisme.
L’estudi parteix del fet que en els darrers anys el nombre d’empadronaments sense domicili fix a la capital catalana ha experimentat un creixement molt accentuat, de forma que l’any 2015 hi havia 3.991 persones en aquesta situació, el 2022 un total de 24.019 i el 2023 45.913.
Les responsables del treball han analitzat dades de diferents departaments de l’Ajuntament de Barcelona i han fet entrevistes a ciutadans i a entitats del tercer sector. Han conclòs que hi ha diversos factors que explicarien aquest increment tan destacat, el principal dels quals és el temor d’alguns ciutadans de no poder accedir a certes prestacions o de perdre les que ja reben.
Sonia Fuertes, comissionada d’Acció Social de l’Ajuntament de Barcelona, ha assenyalat que “moltes persones podrien estar optant per empadronar-se sense domicili fix perquè segons com estigui conceptualitzada una determinada ajuda pot no estar recollida la situació d’exclusió residencial en què es troben”. Així, ha posat com a exemple el cas de dues famílies que no poden afrontar el cost de viure soles i es veuen obligades a compartir pis. “Tot i viure juntes no són una mateixa unitat econòmica”, ha apuntat Fuertes.
En aquest sentit, ha assenyalat que és molt important diferenciar el que és una unitat de convivència, d’una unitat econòmica o una unitat familiar a l’hora de determinar qui pot rebre una determinada prestació. Des del seu punt de vista, cal avançar per “homogeneïtzar aquests conceptes” i que els ajuts i prestacions recullin les situacions que viuen les famílies i les persones en la mesura del possible.
Ha explicat que l’Ajuntament de Barcelona treballarà per crear un glossari que reculli aquesta terminologia i ha obert la porta a compartir-lo amb altres administracions. També ha indicat que per elaborar-lo es fixaran en altres models que “han arribat a un grau de consens important pel que fa a aquestes denominacions”. Tot plegat, ha valorat, permetrà millorar ràpidament la vida de les persones beneficiàries.