educació
Arrenca la consulta per triar la llengua que amenaça el model d’escola valenciana
El govern de Carlos Mazón obliga 570.000 famílies a escollir entre català i castellà a l’escolarització
Des de les 9h d’aquest 25 de febrer fins al proper dimarts 4 de març, 570.000 famílies valencianes estan cridades a participar en una consulta telemàtica impulsada pel govern del popular Carlos Mazón que els demana de triar la “llengua base” de l’escola del seus fills i filles. És a dir, els obliga a escollir entre el català i el castellà com a llengua vehicular de l’escolarització a partir del proper curs 2025-2026. Això, segons ha alertat la Plataforma en Defensa de l’Ensenyament Públic, formada per Escola Valenciana, diverses organitzacions de famílies, docents, sindicats i societat civil, amenaça el model d’escola valenciana que hi havia fins ara, en què almenys es garantia un mínim de 25% de català. La iniciativa ha provocat la protesta de la societat civil, que dissabte passat va tornar a sortir al carrer per expressar el seu posicionament en contra.
La polèmica consulta per la tria de la “llengua base ” arriba en un context de davallada de l’ús social del català arreu dels territoris de parla catalana, com es va fer evident la setmana passada amb els resultats de l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població a Catalunya, en què l’ús habitual es va reduir fins al 32,6%. Un nou cop en contra de la llengua catalana, que ja per molts es troba en un estat d’“emergència” preocupant. La consulta pot deixar la presència del català reduït a la mínima expressió en algunes zones on ja de per si està molt minoritzada.
La consulta sorgeix de l’aplicació de la llei 1/2024 que el PP ha anomenat de “llibertat educativa” (cal recordar que van començar el mandat amb Vox, en gran part impulsor de mesures per arraconar el català), on el català com a màxim tindrà una presencia del 65% del temps lectiu a infantil. Les famílies de l’alumnat que el curs que ve faci infantil, primària i secundària fins a tercer curs, estan cridades a escollir entre català i castellà com a llengua base, és a dir, la predominant a partir de la qual aprendran a llegir i a escriure.
Cal remarcar que al País Valencià l’educació es diferencia per dues zones: la castellanoparlant i la catalanoparlant. En la primera zona, s’aplicarà la llengua base per defecte i el català només s’ensenyarà com a assignatura.
En les zones catalanoparlants, la llengua base triada, sigui català o castellà, tindrà un 65% del temps lectiu a infantil. entre un 50 i un 60% a primer i segon de primària, que és l’etapa que es comença a llegir i a escriure. A partir de tercer de primària, fins a quart d’ESO, la llengua base tindrà entre un 47,5 i un 52,5% de temps lectiu. Per tant, a la segona llengua (la no triada), se li atorgarà un 25% de temps lectiu, que a partir de tercer de primària i fins a final de la secundària augmentarà entre un 27,5 i un 32,5%, depenent del temps que tingui l’anglès en cada centre educatiu (entre un 15 i un 25%).
Però, tot i això, la llei educativa aprovada pel govern de Mazón remarca que sigui quina sigui la llengua base, des de tercer de primària fins a quart d’ESO, la diferència de temps entre el castellà i el català no pot superar el 20%. Per tant, caldrà ajustar els percentatges per respectar un mínim de 20% de castellà i entre un 15 i un 25% d’anglès. Els consellers escolars seran els que hauran de fer els càlculs per donar més o menys presència a la llengua catalana.
Fins ara almenys es donava un mínim del 25% de català a tot arreu (garantint la presència d’aquesta llengua en les zones de predomini castellà) i en els centres de zones catalanoparlants el percentatge es podia enfilar per sobre del 50%. Si el consell escolar ho aprovava es podia ampliar les hores de català fins a un 60%.
Què passa amb el resultat?
Els resultats de la consulta provocarà la separació de l’alumnat per aules en un mateix centre. En principi, el mateix president Mazón i el conseller d’Educació, José Antonio Rovira, han assegurat que es respectarà la llengua escollida per les famílies. Però tot dependrà del percentatge que sorgeixi. Segons la quantitat d’alumnes que hagin triat una llengua es podran obrir classes o no. Si l’alumnat que tria català és minoritari pot passar que només s’acabin oferint classes en castellà (dependrà del percentatge final i del nombre de línies per curs). Tot això, a part de provocar incertesa entre les famílies, suposarà un mal de cap organitzatiu per als centres educatius. Caldrà veure finalment com reaccionarà el govern Mazón davant els resultats.
