Les sentències en català cauen al mínim dels últims 25 anys

La davallada de l’ús social del català, confirmat la setmana passada amb l’Enquesta d’Usos Lingüístics que situa el percentatge de persones que parlen català habitualment en només el 32,6%, s’ha tornat a confirmar ara en l’àmbit judicial. El 2024 ha estat l’any amb menys percentatge de sentències judicials en català en tot el segle XXI (6,56% del total), i en el conjunt de segle el percentatge és de l’11,8%. Així, l’any passat es van redactar 19.385 sentències en llengua catalana, lluny de les xifres del 2004 o 2005, quan es van superar les 40.000 i el percentatge arribava al 20% gràcies a incentius econòmics. Són dades del Departament de Justícia facilitades a l’ACN a través d’una petició de transparència. Alguns jutges i advocats coincideixen a dir a que la causa principal és la falta de formació en català del personal judicial i dels lletrats, i proposen diverses solucions, com, per exemple, tornar a incentivar econòmicament l’ús del català en la justícia.

A l’àrea metropolitana de Barcelona, les sentències en català són pràcticament inexistents, amb percentatges que no arriben ni a l’1% als partits judicials de L’Hospitalet de Llobregat, Badalona, Gavà, Esplugues de Llobregat (cap en català), Martorell, Rubí, Sant Boi de Llobregat o Santa Coloma de Gramenet. L’excepció seria Barcelona ciutat, que arriba al 7%, per sobre de la mitjana. A tota la demarcació de Barcelona, sense la capital i l’Hospitalet, el percentatge arriba al 5,65%.

A la resta de Catalunya hi ha molta disparitat. En conjunt, de les vegueries en què la Generalitat divideix l’administració de justícia catalana, només les comarques gironines arriben al 10%. A Lleida no s’arriba al 9%, a l’Ebre es queden per sota del 7,5%, i a Tarragona, amb prou feines se supera el 3%.

En alguns municipis molt catalanoparlants les sentències en llengua catalana són molt habituals, com Ripoll (75%), Gandesa (57%) o Berga (40%). Però en altres que haurien d’estar en valors similars, el català gairebé desapareix (la Seu d’Urgell, 0,4%; Tremp, 0%; Amposta, 0,3%.). Això es deu, en bona part, al fet que són partits judicials molt petits, amb molt pocs òrgans judicials i si un o diversos jutges no dominen el català, el percentatge cau considerablement.

Per tipus d’òrgans judicials, per exemple, la sala social del TSJC fa el 10,9% de les seves sentències en català; la sala contenciosa-administrativa del TSJC, un 6,3%; els jutjats civils, un 5,7%; els jutjats contenciosos, un 12,3%; els jutjats mercantils, un 1%; els jutjats socials, un 8,3%, i els jutjats de violència sobre la dona, un 9,7%.