Desembre del 2019, Wuhan: l’origen de tot
Un mercat, amb animals vius, sembla que va ser l’origen del brot a finals del 2019, tot i que alguns experts ho posen en dubte
Europa i els Estats Units no es van creure la pandèmia, en un primer moment, i la comparaven amb la grip
Com el seu nom indica, la covid-19 es va originar l’any 2019, a la Xina. És l’origen de tot. L’origen de l’epidèmia més mortífera d’aquest segle. Com van ser aquells inicis? Com van reaccionar les autoritats xineses? I les europees? I les catalanes? En aquest reportatge, farem memòria sobre aquells primers dies d’un malson que, en un primer moment, ens queia molt i molt lluny, però que després ens va tocar de ple. Es calcula, segons les últimes xifres de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), que hi ha hagut més de set milions de morts en 234 països per culpa d’aquesta pandèmia.
Tot s’inicia el mes de desembre del 2019 en detectar-se un brot d’un nou coronavirus (SARS-CoV-2) a la ciutat xinesa de Wuhan, amb un clúster emergent de persones amb pneumònia sense cap causa clara. Des dels primers instants, el focus i les sospites es van centrar en el miler de paradistes que treballaven en el mercat de Huanan, on es venien animals vius. Més endavant, però, es van fer públics alguns estudis que revelaven que hi podia haver hagut contagis del nou virus des del novembre del 2019 en una altra zona de la ciutat.
Però parem-nos aquí i mirem una mica enrere, perquè ja hi havia hagut altres coronavirus, però mai tan virulents ni mortífers com el que va provocar la covid-19. L’any 2002 es va produir un brot a la Xina de pneumònia, denominada asiàtica, provocada pel coronavirus de la SARS, amb unes vuit mil persones afectades i 800 persones mortes. L’any 2012, a l’Orient Mitjà, un brot epidèmic d’un altre coronavirus, el de la MERS, va provocar 2.500 casos i 858 morts. Es tractava de virus procedents d’animals, ocells, ratapinyades o camells, que van passar als humans.
A finals de l’any 2019, se sospita que el SARS-CoV-2 va passar, probablement, de les ratapinyades als pangolins i als humans, a través de contactes continuats als mercats d’animals silvestres de Wuhan. Però, en aquella ocasió, el brot epidèmic es va convertir en emergència sanitària i en pandèmia amb uns efectes globals i locals molt importants, a diferència de tots els que hi havia hagut. Aquesta és una de les teories més recurrents, però hi ha experts que dubten que l’origen del brot fos al mercat. Per exemple, l’expert en ecoepidemiologia i membre de l’Institut d’Investigació de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona Jordi Serra-Cobo explicava en una entrevista a RAC1, l’any 2021, que el virus podria haver sorgit en un altre lloc i el mercat només hauria fet de difusor.
En tot cas, tothom té en l’imaginari col·lectiu aquest mercat de Wuhan. Però com era aquest lloc? Wuhan és una ciutat d’onze milions d’habitants situada a la província de Hubei. El mercat de marisc era al districte de Jianghan i era el més gran de la regió de la Xina central meridional en el seu sector. L’àrea total de construcció del mercat era de 50.000 metres quadrats i tenia més de mil llocs operatius. El dia 31 de desembre del 2019 la Comissió Municipal de Salut i Sanitat de Wuhan va reportar l’existència de 27 pacients amb una pneumònia provocada per una malaltia desconeguda a la ciutat xinesa.
Aquest grup de pacients havia començat a desenvolupar els primers símptomes el 8 de desembre i tenien en comú la seva relació amb el mercat. El recinte va ser tancat l’1 de gener del 2020 per sanejament i desinfecció ambiental i llavors es va constatar que el nivell de salubritat era lamentable, amb cadàvers d’animals i tota mena de restes. Tots hem vist imatges d’aquell lloc i les pèssimes condicions d’higiene que hi havia.
A partir d’aquí, la malaltia es va anar propagant entre alguns usuaris del mercat i metges que van atendre els pacients amb pneumònia, sense cap mena de protecció perquè no sabien que s’enfrontaven a un virus mortal. En primera instància, es va fer un seguiment de més de set-centes persones, entre les quals hi havia prop de quatre-cents treballadors sanitaris que havien tingut contacte directe amb persones possiblement infectades. Després del desenvolupament d’un test específic per detectar la infecció, es va confirmar la presència de SARS-CoV-2 en 41 persones al clúster original de Wuhan. El 9 de gener del 2020 es va confirmar la primera mort per infecció del coronavirus a la Xina.
Mentrestant, Europa i els Estats Units s’ho miraven amb curiositat, i amb poca preocupació. Les autoritats i els experts pensaven que ens trobàvem davant d’un brot de coronavirus semblant al que hi havia hagut els últims anys i que no saltaria les fronteres. Que era perfectament controlable, i com a màxim una mica més greu que la grip. Però el virus s’anava descontrolant i a mitjans de gener el president i el govern xinès van fer crides a la comunitat científica i a la població civil per frenar la pandèmia. Tot i això, algunes informacions assenyalen que les autoritats xineses sabien la gravetat de la situació des de feia setmanes, però que van provar de sufocar els rumors per evitar una crisi greu de reputació. En tot cas, el 23 de gener del 2020 l’OMS va declarar el brot com una emergència de salut pública internacional i a la Xina es van anar cancel·lant grans esdeveniments. Wuhan també va ser confinada i es va confirmar que el virus saltava de persona en persona. No calia que hi hagués un animal a la cadena de transmissió. Això el convertia en molt i molt perillós i difícil de controlar.
El 24 de gener del 2020, es van produir 26 morts i més de vuit-cents casos confirmats a la Xina, alguns dels quals eren treballadors sanitaris. També es van notificar casos confirmats en una llarga llista de països: Tailàndia, Corea del Sud, el Japó, Taiwan, Macau, Hong Kong, els Estats Units, Singapur, el Vietnam, França, el Nepal, Malàisia, el Canadà, Austràlia, Cambodja, Sri Lanka, Alemanya, les Filipines, Itàlia i l’Índia, entre d’altres.
La situació s’anava tornant diabòlica, però el focus continuava només a la Xina. A la resta de països sí que s’havia aixecat l’alarma, però es continuava parlant molt més de la grip que no pas de la covid.
Els experts no paraven de recordar que la grip també provoca morts (encara que no surten als titulars de la premsa) i que el mes de gener del 2020 hi havia molts més casos de grip que no pas de covid, a Europa.
Els efectes al nostre país
I a Catalunya? El panorama era semblant al de la resta de països europeus. Aquí, sobretot, confiàvem en el robust sistema sanitari que tenim. És cert que tenim una de les xarxes sanitàries més potents del món i hospitals com el Vall d’Hebron o el Clínic, que són dels més prestigiosos del món. També una atenció primària estesa per tot el territori i algunes especialitats punteres. I una sanitat universal molt més forta que als Estats Units. Però ningú vaticinava el que havia de venir i mai ningú no s’hauria imaginat que, per exemple, el Vall d’Hebron quedés petit i hagués d’habilitar pavellons externs per acollir pacients.
Abans que es descobrís el primer cas a Catalunya, un dels episodis més mediàtics va ser la no celebració del Mobile World Congress (MWC) a Barcelona. Com cada any, la fira s’havia d’organitzar al nostre país; i a inicis de febrer (en veure que els casos ja anaven pujant bastant a tot el món) es van començar a sentir rumors sobre la cancel·lació de l’esdeveniment, que estava previst del 24 al 27 del mateix mes. Algunes marques de renom s’anaven retirant del congrés, argumentant que hi podia haver un risc de contagi entre els seus treballadors.
Tant el govern català com el govern espanyol van intentar llançar un missatge de tranquil·litat i la consellera de Salut, Alba Vergés, i el ministre de Sanitat, Salvador Illa, van oferir una roda de premsa a l’hospital Clínic de Barcelona per assegurar que la situació estava sota control. “El nostre objectiu és garantir la salut de les persones. Segons el seguiment que fem, avui no hi ha cap raó per prendre cap mesura de salut pública addicional a les que ja estem prenent. Si calgués prendre alguna decisió urgent, la prendríem”, assegurava Illa, que recordava que en aquells moments (12 de febrer del 2020) a l’Estat espanyol s’havien avaluat 38 possibles casos de coronavirus i que només dos havien donat positiu. Vergés també es mostrava bastant contundent i afirmava que no hi havia “cap motiu mèdic” per suspendre l’MWC. Al final, però, la fira es va suspendre: “Amb el respecte degut a l’ambient segur i saludable a Barcelona i al país amfitrió, la GSMA ha cancel·lat el Mobile World Congress Barcelona 2020 perquè la preocupació global pel que fa al brot de coronavirus, la preocupació pels viatges i altres circumstàncies fan que sigui impossible que la GSMA celebri l’esdeveniment”, destacaven els organitzadors de l’MWC.
Era el 12 de febrer. Va ser una galleda d’aigua freda per a la majoria de la població, però a la vegada un bany de realitat. Un bany que ens deia que el coronavirus ja havia traspassat totes les fronteres (unes fronteres que avui en dia no existeixen) i que ja el teníem a tocar. El 25 de febrer es va confirmar el primer cas a Catalunya.