judicial
La meitat dels judicis de l’Audiència arriben a un acord
Al voltant d’un 40% dels acords, però, s’acorden el mateix dia de la vista
El president de l’Audiència Provincial, Joan Perarnau, lamenta que no s’arribi a una conformitat abans
Perarnau reclama una nova sala penal per reduir els retards en els assenyalaments
El 50% dels judicis de l’Audiència de Tarragona assoleixen un acord. D’aquests, al voltant d’un 40%, s’acorden el mateix dia de la vista. El president de l’Audiència Provincial, Joan Perarnau, lamenta que les acusacions i les defenses no arribin a una conformitat abans, ja que suposaria un estalvi de recursos i de temps a l’Administració de Justícia. L’organisme registra 1.000 assumptes penals a l’any, dels quals la secció segona en té uns 700 i la quarta uns 300. Això suposa que els judicis tardin entre dos i tres anys a celebrar-se. Davant d’aquestes xifres, Perarnau reclama la creació d’una nova sala penal. “El problema és que com que no hi ha pressupostos espanyols ni catalans, això no és possible”, sosté.
En una entrevista a l’ACN, el president de l’Audiència de Tarragona explica que va elaborar un protocol de conformitat fa quatre anys que funciona “molt parcialment”. De fet, lamenta que els advocats no intenten arribar a un acord fins que no veuen els seus clients asseguts al banc dels acusats. “Quan entren a sala és quan tenen les presses per arribar a un acord. Tenim moltíssimes conformitats, d’aquest 50%, molt probablement un 40% es fan el dia del judici i un 10% usen el protocol”, concreta Perarnau.
Amb la celebració d’una vista de les parts -ministeri públic i defenses-, assegura, s’estalviarien citar els testimonis i mobilitzar recursos. “M’aniria de meravella que les conformitats es fessin a la vista prèvia, però a la pràctica, l’estratègia de les defenses és esgotar -el termini-, fins que no s’asseuen davant el tribunal”, insisteix. Opina que aquesta estratègia d’esperar per part dels lletrats -davant la possibilitat de beneficiar-se d’atenuants en la sentència-, no sempre els és favorable.
25% dels judicis se suspenen
Les suspensions dels judicis són una altra de les raons per les quals s’endarrereix la celebració de les vistes. De mitjana, se suspenen entre un 25% i 30%. La suspensió es deu a la incompareixença dels acusats, de les víctimes, de testimonis o per malalties dels advocats o d’altres persones que hi participen. “Intentem salvar els judicis en altres dates, si el testimoni no ve perquè no pot, fem la continuació en quinze dies. Però, tot i això, estem suspenent entre un 25-30% de judicis”, remarca. Amb tot, sosté, que es tracta d’una xifra “molt similar” a la resta Catalunya i Espanya, detalla el president.
En un context amb judicis cada vegada amb més investigats i testimonis, suspendre els judicis provoca que les sales quedin buides setmanes senceres pel fet que no es poden reprogramar altres casos. “Cada cop, tenim judicis amb més gent, més macrocauses. Això, ens complica moltíssim trobar la gent”, reitera. A banda, assegura que molts dels processats són estrangers, fet que dificulta localitzar-los.
Un miler d’assumptes penals
A l’espera de la memòria anual de 2024, Perarnau indica que es registraran xifres similars a les de 2023, amb uns 900 casos pendents. La capacitat d’enjudiciament penal a l’Audiència és de 250 assumptes anuals.
En els darrers anys, exceptuant els de pandèmia, s’han incrementat els judicis per assassinat o homicidis. En detall, s’ha registrat una mitjana d’uns quinze homicidis a l’any que comporta quinzes jurats populars anualment. Alhora, ha canviat la tipologia dels delictes amb més persones implicades i amb organitzacions criminals. A banda, també han crescut les causes en matèria d’agressió sexual -un 10%-, ja que amb el canvi de llei – amb l’eliminació de l’abús sexual per incloure-ho en l’agressió-, ha suposat que “bona part” dels casos que es jutjaven als penals, ara, es facin “pràcticament tots” a l’Audiència.
Nova secció penal
Des de fa temps, Perarnau demana la creació d’una nova secció penal per solucionar el retard crònic en la realització dels judicis. “Crear una nova sala penal seria ideal. El problema és que com que no hi ha pressupostos espanyols ni catalans, això no és possible”, assevera. Amb tot, explica que des de principis d’any, han reforçat l’organisme amb dos dels cinc jutges d’adscripció territorial. Conjuntament amb un nou magistrat titular, configuren, de forma indirecta, una tercera sala d’enjudiciament. “L’Audiència Provincial de Tarragona, de facto, ha passat a tenir dues seccions penals a tres. Això ens permetrà incrementar el nombre de judicis que podem fer a l’any”, assegura.