El parèntesi de la covid: “No en vam sortir millors”

Cinc anys després de l’aparició de la covid-19 sembla que la pandèmia queda lluny. Però les vivències i les lliçons apreses es van quedar en la societat per sempre més. Sobre aquest aprenentatge van reflexionar el president de la Generalitat durant el primer tram de la pandèmia, Quim Torra; el president del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona, Jordi Casas, i la periodista Mònica Terribas en una conversa a la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya, ahir al vespre.

Quim Torra va destacar el paper que van tenir els farmacèutics en aquell moment tan fosc. “Crec que s’ha parlat de molts serveis públics, però em fa la sensació que el paper essencial dels farmacèutics va quedar una mica amagat enmig de totes les altres històries”, va valorar el president. En aquells moments, la màxima preocupació era que els efectes de la malaltia superessin la capacitat d’atenció sanitària. L’esforç immens també es va veure en les farmàcies, que van obrir des del primer dia. “Va ajudar que s’atengués des de les farmàcies, poder obtenir el que es necessitava i alleugerar la pressió sanitària”, analitzava el president Torra.

Des de dins, els farmacèutics van afegir-se com una part més del teixit sanitari per garantir l’accés als medicaments i per protegir tota la ciutadania. “Vam viure situacions molt angoixants, havíem de fraccionar, fins i tot racionar, mascaretes per a la població”, va relatar Jordi Casas. Sense oblidar la situació dramàtica i la pèrdua en vides, les circumstàncies van situar els farmacèutics com a personal sanitari clau i la xarxa de farmàcies com un actiu que va alleugerir la pressió sanitària. “Més d’un milió de tests d’antígens ràpids es van fer a farmàcies. Imagineu-vos que aquestes persones haguessin estat abocades als centres sanitaris ja saturats”, va assenyalar el president del Col·legi.

En aquest context, el paper dels mitjans de comunicació era el pont de connexió entre el ciutadà i la realitat que no podia veure. La responsabilitat i les circumstàncies en les quals va tocar informar no tenien precedents, reconeixia Terribas. “Sentia la responsabilitat per aconseguir que la nostra societat es mobilitzés sense alarmar-se, sense convertir el dia a dia en un malson”, detallava la periodista. La veu d’El matí de Catalunya Ràdio d’aleshores tenia clar que no podien fer espectacle. “Era un hàbit fer espectacle de la mort i era un perill”, hi va afegir. El repte del periodisme va ser marcar l’equilibri entre l’escolta i la informació. ”Havíem de situar les alertes on havien d’estar”, recordava Terribas.

Les restriccions de drets fonamentals també van ser mencionades en la conversa. “Vam ser sotmesos a un 155 sanitari; no teníem ni competències en sanitat, en mobilitat ni seguretat. Però eren els nostres hospitals els que estaven plens”, va dir Torra. El polític reclama el “dret a prendre decisions errònies”, com qualsevol territori sobirà que va gestionar la pandèmia. Terribas també recordava “la retòrica pràcticament militar” que s’emprava en moltes rodes de premsa i com després evitaven reproduir aquest llenguatge tan bèl·lic i alarmant.

Amb tot, els ponents dubtaven de si les lliçons de la covid havien deixat empremta. “M’imaginava que ens en sortiríem, no m’imaginava que la covid fos un parèntesis”, va lamentar el president. Torra va reconèixer que no s’imaginava que fos possible tornar a com era abans. “Pensava: això és tan gros que ha de canviar els valors de la societat. I no ha passat”, va analitzar. Com a farmacèutic, Jordi Casas s’unia a la pregunta de “si aquells professionals que consideràvem tan essencials els estem cuidant prou”. A més, Casas es qüestionava si la integració del farmacèutic dintre del teixit sanitari havia estat un parèntesi.

La por com un agent instaurat en la societat va ser la gran hipòtesi de Terribas en voler albirar els efectes de la pandèmia. “Aquella por per la vida s’ha traduït en un individualisme extrem en l’actualitat”, hi va afegir. La periodista troba que d’ençà del virus la societat mira cada cop més dins de cadascú i s’ha oblidat de la part col·lectiva. Com una de les veus principals de la ràdio pública, sentia la gran responsabilitat de donar veu a les fonts fiables. I tots tres van coincidir que, un altre cop més, el farmacèutic va ser un punt d’informació clau en la tasca de gestionar la malaltia.