Les xarxes d’aigua s’estenen

Aigua de l’Ebre per al Priorat

Més al sud, les comunitats de regants del Montsant i del Baix Priorat perdien la collita. La sequera hi era tan extrema que, al’agost de l’any passat, el pantà de Margalef estava sec i es preveia perdre el 99% de les olives. Al Baix Priorat, el nivell de l’aigua embassada al pantà dels Guiamets (3%) era tan baix que estava per sota de la comporta d’on prenen aigua els regants. La gravetat de la situació reobria el greuge d’una comarca que dona cabuda a l’embassament de Siurana, gestionat per la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes, però que veu com l’aigua de reg se’n va des de l’inici als conreus del Baix Camp. Si aquest cop no es reobria la ferida i s’encenia de nou el debat, és perquè el sistema Siurana-Riudecanyes ha patit el mateix esgotament de reserves. La situació va fer que ja el govern d’Aragonès anunciés l’acceleració del projecte de portar aigua de l’Ebre fins als Guiamets. Una obra que s’afegirà a la prevista connexió del pantà de Margalef amb el canal Segarra-Garrigues.

El projecte per connectar el Garrigues Sud des de l’embassament de l’Albagés amb el pantà del Montsant està finalitzat i té un pressupost de 6 milions, segons explica l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). La canalització de l’aigua de l’Ebre fins al pantà dels Guiamets, amb un pressupost de 5,5 milions, es faria des del municipi de Garcia, a la Ribera d’Ebre.

Regenerada pel reg litoral

El govern d’Illa descarta finalment la possibilitat de portar l’aigua de l’Ebre també fins al sistema Siurana-Riudecanyes. “Hem de veure quina és la solució més factible”, admetia la secretària general d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, que reafirmava que el projecte més viable avui és reaprofitar l’aigua de la futura estació regeneradora (ERA) que tractarà l’aigua provinent de la potabilitzadora (EDAR) de Reus, de manera que els regants del Camp tinguin garantida la campanya d’estiu en cas de dèficit de reserves a Siurana, al mateix temps que es garantiria més aigua d’aquesta instal·lació per a la població del Priorat. “Amb tots els elements que hi ha sobre la taula, podrem trobar la solució que deixi content tothom prioritzant les aportacions al regadiu quan toqui i assegurant que la gent que ha de regar tingui una mínima aportació perquè, primer, no es morin els cultius –això és un problema gravíssim– i, segon, que els cultius no es vegin disminuïts de manera que impedeixin la viabilitat de l’activitat agrària”, concloïa Massot, que no dubtava a reblar que “aquesta fricció s’ha d’acabar”, amb relació al conflicte de regadiu i abastament entre el Priorat i el Baix Camp.

L’aigua regenerada també és l’aposta de reg, ara com ara, per a altres cultius costaners o relativament propers al mar com els de l’Alt Empordà i el Penedès. A la comarca vitivinícola es constituïa l’any passat una comunitat de regants en vista de les pèrdues causades a la vinya per la sequera. Des de la Direcció General de Regadius del govern s’estudia la viabilitat d’abastar una xarxa de reg a partir d’aigua regenerada però el subdirector general d’Infraestructures Rurals, Antoni Enjuanes, s’atreveix a pronosticar que, a la llarga, l’agricultura litoral i immediatament veïna a la costa acabarà recorrent a l’aigua dessalada. Tant a cavall de l’Alt Penedès i el Baix Penedès, concretament entre Cunit i Cubelles, com al golf de Roses hi ha planificades dues plantes dessalinitzadores, la penedesenca del Foix, projectada i en tramitació.

Avenç del Segarra-Garrigues

En el llarg camí d’extensió de la xarxa de reg del canal Segarra-Garrigues aquest any estan en execució les xarxes de distribució de 934 hectàrees als municipis d’Arbeca, la Floresta, Maldà i Omellons; 453 hectàrees de la zona ZEPA d’Arbeca; 571 hectàrees a les Borges Blanques, així com la xarxa de comunicacions de fibra òptica de les estacions de bombament de tota la infraestructura. Avui aquesta gran infraestructura de regadiu a Ponent té 27.259 hectàrees de xarxa construïda, 21.800 amb conveni signat de reg i 13.500 amb contracte de subministrament d’aigua de reg, segons explica la direcció d’Aigües Segarra-Garrigues (ASG). La previsió d’enguany és augmentar en 1.000 les hectàrees de xarxa construïda amb contracte de subministrament.

L’ATLL creix en tres direccions

La sequera actual, però, també ha evidenciat el dèficit de reserves d’aigua domiciliària de molts petits municipis de la Catalunya seca, alguns en una situació extrema. Les tres grans xarxes d’abastament en alta del país, a les conques internes, executaran obres per portar-hi l’aigua. És el cas d’Aigües Ter-Llobregat (ATLL) a l’Alta Segarra, la part de l’altiplà interior de la comarca de l’Anoia. Estan en execució les obres per abastar Aguilar de Segarra, Calonge de Segarra, Sant Pere Sallavinera, Prats de Rei, Sant Martí de Sesgueioles, Veciana, Copons, Rubió i Jorba i està prevista la finalització i posada en servei a la primavera, segons informa l’ACA. També a la primavera s’hauria de posar en servei la connexió de Sant Celoni, al Vallès Oriental, i a l’estiu haurien d’acabar les obres de connexió a les poblacions de Vallirana –ha estat objecte de talls i restriccions per la sequera– i als municipis penedesencs de Castellví de la Marca i Sant Martí Sarroca, mentre que a finals d’any han d’acabar-se les obres de connexió de Cabrera d’Anoia.

El CAT arriba a la frontera

Pocs quilòmetres cap al sud-oest de l’Alta Segarra, ja a la demarcació de Tarragona, és el Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) el que farà arribar el subministrament d’aigua en alta a municipis de la Conca de Barberà que formen part de la subcomarca de la Baixa Segarra: Conesa, Forès, Llorac, Passanant i Belltall, les Piles de Gaià, Santa Coloma de Queralt, Savallà del Comtat però també Sarral –a la Conca ha entrat finalment en servei la connexió de l’Espluga de Francolí, un dels municipis mitjans més castigats per la dura sequera.

El projecte està dividit en tres fases, la primera de les quals suposarà una inversió de 5 milions per part del Consell Comarcal de la Conca, 4 dels quals finançats per l’ACA, i 600.000 euros per la Diputació de Tarragona, mentre que la resta del cost serà assumit pels ajuntaments beneficiats. Les obres d’aquesta primera fase per abastar Sarral i portar l’aigua a Forès han d’estar enllestides a mitjan 2025. L’aigua s’ha de bombar fins a l’altiplà segarrenc, al límit del qual se situa Forès, per arribar a la resta de municipis en les fases següents. És la subcomarca situada al límit de la concessió que té el CAT tarragoní –a l’altra banda del riu Corb, comença la Segarra administrativament lleidatana.

A Girona s’està duent a terme una nova connexió del municipi del Port de la Selva amb la xarxa del Consorci d’Aigües Costa Brava Girona.