administracions
Barcelona vol potenciar els casals de barri, i oferir-hi serveis comunitaris
L’Ajuntament vol desplegar el nou model en dos anys amb un pressupost de 17,8 milions d’euros
En vuit dels 44 casals de barri que hi a Barcelona s’oferiria servei de benestar i cures
Junts afirma que la tasca comunitària als barris ja es duu a terme, i els Comuns i ERC ho veuen bé però amb matisos
El govern de Barcelona preveu potenciar els casals de barri com a equipaments comunitaris i que alguns d’ells ofereixin un servei de benestar i cures. El govern de Collboni ha presentat aquest divendres al plenari la mesura de govern, que planteja implementar el model, crear un marc que reguli els equipaments i dotar-los d’una cartera de serveis essencials comuns. L’Ajuntament vol desplegar el nou model de casals de barri en dos anys, fins al 2027, i la despesa econòmica prevista per aquest període suma 17,8 milions d’euros entre el pressupost d’inversió per impulsar la transformació, i la despesa anual per al funcionament dels casals. Actualment, Barcelona té 44 casals i la idea és que ofereixin una cartera de serveis essencials comuns.
Servei de benestar i cures comunitàries
Destaca, dins d’aquesta cartera de serveis essencials comuns, la creació d’un servei de benestar i cures comunitàries, que s’impulsarà en vuit dels casals distribuïts en diferents barris i districtes de la ciutat: al Casal de Barri La Barraca del Carmel, la Lleialtat Santsenca de Sants, el Casal de Barri de Congrés-Indians, el Casal de Barri del Maresme, el Casal de Barri de Torre Baró i de Vallbona, el Casal de Barri de Cardener, el Casal de Barri Espai Putxet i el Casal de Barri del Raval.
L’executiu planteja el servei de benestar i cures comunitàries com un servei específic dels casals de barri que permeti referenciar-los com a actius “mobilitzadors, articuladors i promotors del benestar col·lectiu, de la cura i de la lluita contra la soledat no volguda”.
La mesura de govern presentada avui pretén que els casals evolucionin cap a un model en què facin de “motor” de l’acció comunitària i vol potenciar la xarxa de casals. El pla preveu que els casals de barri despleguin diferents eixos de treball: des del vessant social i de benestar, amb el servei de benestar i cures comunitàries, i fins al vessant de cultura comunitària per promoure la cohesió social a través de l’art i la cultura.
Alguns grups celebren la mesura i altres la critiquen
La proposta de potenciar els casals de barri sorgeix de l’experiència d’altres projectes com el pilot Vilaveïna. Junts ha criticat la mesura i s’ha preguntat “on està la novetat” argumentant que els casals de barri ja fan d’actius comunitaris. BComú ha celebrat la mesura, però amb “contenció”, ha demanat que s’implementi “amb diàleg” i ha recordat el tancament de Vilaveïna. En una línia similar, ERC també ha rebut bé la mesura per potenciar els vincles dels casals amb l’entorn i definir un marc que unifiqui “conceptualment” els equipaments. Amb tot, ha criticat que s’hagin desmantellat altres espais que feien tasques comunitàries i que Vilaveïna quedés amb els programes “congelats”. El PP ha valorat que és una mesura “poc ambiciosa” i que té aspectes “millorables”. D’altra banda, Vox ha qüestionat l’activitat i gestió “opaca” dels casals.
Davant de les crítiques d’alguns grups, el regidor Lluís Rabell ha argumentat que Vilaveïna “queda incorporat” en la xarxa de serveis comunitaris dels casals de barris “des d’una plataforma sòlida”.
Una distribució desigual
Els casals de barri existeixen a la ciutat de Barcelona des de fa aproximadament dues dècades. En els darrers anys, el creixement del nombre d’equipaments d’aquestes característiques ha estat notable, fins arribar a la xifra dels 44 casals de barri que hi ha a la ciutat actualment. Hi ha districtes amb un bon nombre de casals de barri, com és el cas de Sant Martí que en té un total de 13. En canvi, n’hi ha algun altre que en té menys, o simplement no en té cap, com passa a les Corts. També hi ha molta diversitat pel que fa a la infraestructura de cada equipament. N’hi ha que són molt més grans que altres i alguns disposen d’espais singulars, com pot ser una cuina, un hort o un teatre.
La majoria d’aquests casals (el 66%) els gestionen entitats o associacions del barri a través del model de gestió cívica d’equipaments. La resta (34%) són gestionats per empreses contractades mitjançant procediments de contractació de serveis.