Quan fer-se vell està de moda

Fer-se vell està de moda, per això entre els ajuntaments catalans s’estan obrint pas iniciatives noves centrades en un col·lectiu fins ara massa oblidat. Com Diàlegs +60, una oferta destinada a les persones jubilades o prejubilades per fomentar activitats de caràcter lúdic i cultural i també per prevenir els efectes del sobreenvelliment, és a dir l’augment del percentatge de persones amb més de setanta-cinc anys. Som a la Sala de Lectura Miquel Pairolí de Quart (Gironès), on, després de dur a terme l’estudi +65 per copsar les inquietuds de la gent gran del municipi, l’Ajuntament engega la primera trobada del programa que vol desplegar. Hi acudeixen una vintena de persones interessades, que durant l’acte acabaran sent trenta i que venen amb la barreja d’escepticisme preventiu i curiositat saludable propis de la seva edat.

Arrenca les intervencions Meri Raurich, educadora social i responsable de l’aplicació del projecte. Explica que es tractarà de fomentar i dirigir debats al voltant de temes que toquen de prop aquesta franja de la població: la soledat no desitjada, la gestió emocional, la bona respiració, el benestar personal. I s’atura sobretot en la memòria viva, “que ens permet compartir les històries de vida. Hi ha un projecte molt interessant a Galícia –la gent del nord sempre ens porta avantatge– titulat precisament Les històries mereixen ser explicades. Jo hi afegiria que també mereixen ser escoltades. Aquí volem escoltar-nos entre nosaltres, sempre amb la premissa de la voluntarietat i la confidencialitat.”

Les dades demostren que iniciatives com aquesta tenen un indiscutible coixí social. Segons les últimes xifres actualitzades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) referents a l’any 2024, els habitants de Catalunya que tenen de zero a quinze anys representen el 14,85 per cent de la població, els que en tenen de setze a seixanta-quatre representen el 65,61, i els que en tenen seixanta-cinc o més representen el 19,54 per cent. L’índex de sobreenvelliment és del 16,2 per cent i, finalment, l’índex de dependència de la gent gran és del 29,3 per cent.

A escala mundial també es constata un augment evident tant de la proporció com del nombre absolut de persones grans. L’últim informe de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) sobre envelliment, del 2015, revela com aquesta tendència ja s’ha generalitzat a gairebé tots els països. La proporció mundial de persones més grans de seixanta anys va passar del 9,2 per cent del 1990 a l’11,7 per cent el 2013 i es calcula que seguirà creixent fins a arribar al 21,1 per cent el 2050. De la mateixa manera, es preveu que la quantitat de persones de més de seixanta anys, que el 2013 era de 841 milions, passarà a ser més del doble el 2050, superior als dos mil milions.

Però tornem a la Sala de Lectura Miquel Pairolí. Meri Raurich explica que als debats que vagin sorgint s’hi afegiran activitats molt diverses, com el cafè filosòfic, un cinefòrum o els jocs de taula. Precisament una de les dones assistents aixeca el braç per dir que troba a faltar més jocs de taula. “Doncs ja tenim començada la carta als Reis”, falca Raurich.

Un altre, en aquest cas un home, pregunta que si el dia que li toca venir té metge pot fer campana. “Això no serà pas com l’escola, que s’han de presentar justificants, home”, li contesta una dona des de la segona fila. Una tercera persona pregunta tot seguit que si a mitja activitat veu que no la convenç ho pot deixar córrer. L’educadora social és taxativa: per descomptat que sí, però assegura que ella ja s’encarregarà que això no passi. La seva feina consisteix a no decebre els que s’apuntin i ajudar-los a posar en marxa totes les activitats que els engresquin. “He de ser capaç d’entendre què espereu del projecte i satisfer-ho; en cas contrari és que no hauré aconseguit comunicar-me bé. He de procurar que ningú tingui motius per desenganxar-se. Tenim l’espai i les ganes, ens hem d’anar coneixent i entenent, però evidentment això és voluntari.”

El curs és gratuït per als empadronats a Quart, però està obert als de fora que també s’hi vulguin apuntar. Per a ells valdrà 55 euros, o sigui cinc euros per activitat. Raurich remata la intervenció convidant la gent a la conscienciació: “Els professionals que treballem en aquest col·lectiu, també els càrrecs electes, hem de començar a parlar de quins són els drets de les persones grans i què entenem tots plegats per aquests drets. Els drets que pensem que tenim i els que ens mereixem i no tenim.” Al final Elisabet Ribalta, regidora de Persones Grans, Serveis Socials, Salut, Famílies, Feminisme i Igualtat, mostra la seva satisfacció pel poder de convocatòria: “Estic molt contenta, sobretot perquè hi ha molts homes: habitualment s’apunten més les dones. Segurament amb un grup no en farem prou i caldrà fer-ne dos. És un bon començament.”

L’acte ha coincidit amb la difusió d’un estudi científic que busca respostes a la longevitat de la persona que estava considerada com la més gran del món, l’olotina Maria Branyas, que va morir l’agost passat als 117 anys. El Gerontology Research Group, especialitzat en la confecció i actualització de la llista de les persones més velles del planeta, li havia atorgat el títol el gener del 2023, després de la mort de Lucie Randon, la monja francesa que tenia 118 anys. La Maria, nascuda a Sant Francisco, als Estats Units, i que va sobreviure entre altres avatars a la Guerra Civil i a la pandèmia, va enamorar a tothom quan les entrevistes televisives van revelar la seva energia i el seu gran sentit de l’humor. Ara la investigació de l’equip del doctor Manel Esteller, catedràtic de genètica de la Universitat de Barcelona i cap del grup d’epigenètica de l’Institut Josep Carreras, apunta en les primeres conclusions –pendents de revisió final– que la clau de la longevitat de la supercentenària garrotxina s’ha de buscar, d’entrada, en el fet que tenia una microbiota –el conjunt de bacteris que colonitzen l’aparell digestiu i l’aparell genital– pròpia d’un nen petit. També algunes variants genètiques favorables, és clar.

Branyas va arribar a 117 anys perquè tenia un genoma privilegiat gràcies al qual les seves cèl·lules manifestaven un comportament més propi de persones joves. Dit amb altres paraules, que la Maria tenia en realitat una edat biològica disset anys per sota de la marcada al DNI. Completava el seu envejable quadre vital el fet que tenia una àmplia presència en els gens d’elements de control d’infeccions, de regulació autoimmune i de prevenció interna contra el càncer.

Sense oblidar que mantenia un consum d’aliments equilibrat, fidel a la dieta mediterrània, que contribuïa a la seva bona salut intestinal. La supercentenària no havia fumat mai, no bevia alcohol i ella mateixa explicava ben satisfeta que menjava tres iogurts diaris. Un bon exemple a seguir. Vivim cada vegada més anys i aspirem a fer-ho amb la millor qualitat possible. Tenir la sort genètica de la Maria sens dubte hi ajuda. Com també la participació en programes com el motivador Diàlegs +60.