SOS Costa Brava hi treu importància
L’entitat defensa que les sentències encara no són fermes i afecten sectors puntuals del PDU, però no amenacen la integritat del pla
Per l’advocat Eduard de Ribot, l’autonomia local invocada pels magistrats del TSJC queda per sota del planejament “supramunicipal”
La federació SOS Costa Brava va sorgir arran de la confluència d’entitats, plataformes i grups veïnals crítics amb l’efervescència sobtada de projectes urbanístics al litoral gironí, després d’una dècada de letargia constructiva per l’esclat de la bombolla immobiliària. Només un gran xalet, el del Golfet de Calella, que encara cueja avui als tribunals, i les promocions de la pedrera de s’Antiga i Jardins de sa Riera, a Begur –amb força impacte visual en l’arrencada i decurs de les obres–, van contribuir a canalitzar i amplificar els crits d’alerta, que la Generalitat va plasmar en bona mesura dins del PDU de sòls no sostenibles.
Per l’entitat, en aquell moment, l’abast del document podria haver anat encara més lluny. Mentrestant, molts propietaris –i municipis– que consideraven, per contra, que s’havia anat massa lluny activaven els contenciosos que ara mateix enfilen la recta final. El balanç provisional de 28 sentències contràries parcialment al pla, en primera instància, i amb el Suprem inhibint-se de revisar-les, no sembla el millor escenari per mantenir un optimisme que l’advocat de SOS Costa Brava, Eduard de Ribot, es resisteix a abandonar: “El PDU de la Costa Brava va desclassificar 87 sectors i en va reduir 56 més. De tots aquells 143 àmbits, n’hi ha pocs que perillin, i la naturalesa i integritat del pla, en conjunt, es mantenen; cap sentència l’ha tombat”, defensa.
Respecte a les inadmissions de recursos de la Generalitat per part del Suprem, el lletrat argumenta que l’alt tribunal estatal s’ha centrat darrerament a desgranar casos que puguin generar jurisprudència nova, inèdita. Però circumscriu la batalla urbanística de la Costa Brava dins de l’ordenament i planejament catalans, en què el TSJC podria entrar-hi més a fons.
La següent qüestió, però, és que l’argument principal de les sentències per estimar parcialment les demandes dels recurrents s’ha fonamentat en la vulneració del principi de l’autonomia local, per part del govern de la Generalitat imposant-hi el planejament del PDU. L’advocat recorda que, dels 22 ajuntaments afectats, només li consta que dos –Begur i Port de la Selva– impugnessin el text.
Per De Ribot, qualsevol pla director té un abast supramunicipal, territorial, i en aquest cas, amb “valors ambientals o paisatgístics” que situa encara més amunt, en l’interès general. Això podria col·lidir amb els drets dels propietaris afectats, però en aquest cas l’advocat sosté que hi hauria “molts terrenys on no es poden reclamar indemnitzacions si no s’havia invertit en obres d’urbanització o serveis”.
Hi ha sectors en què sí que hi havia plans de reparcel·lació engegant tràmits, o fins i tot pendents d’acord per acabar urbanitzacions. L’advocat creu que, en alguns casos, fins i tot si s’ordenés finalment la requalificació com a sòls urbans o urbanitzables, la Generalitat encara conservarà marge per contenir les dimensions i impactes de futurs projectes.
Cursa urbanística de fons
El nou president de SOS Costa Brava, Jordi Palaudelmàs, creu que els municipis haurien de replantejar-se la lògica de creixement, “en comptes de perpetuar el model d’explotació del territori que ens ha conduït fins aquí”. Palaudelmàs reivindica que, més enllà dels ingressos per llicències d’obres o IBI, “la factura de mantenir vials en bon estat, claveguerams, enllumenats i altres serveis és enorme per a ocupacions mitjanes d’alguns habitatges, en molts casos, durant un mes a l’any”, i censura que “fer caixa ara és fer tota aquesta pilota més grossa, una herència dramàtica per a futures generacions”. A banda del PDU, l’entitat manté oberts nombrosos fronts judicials contra altres projectes.
