societat
Un any després de Mas d’Enric continuen demanant més avenços en seguretat
L’increment de plantilla, retirar presos perillosos de zones de risc, els esprais i la medicació líquida, punts clau de les peticions de treballadors i sindicats
Un any després de l’assassinat de la Núria, la cuinera de la presó de Mas d’Enric, al Catllar, assassinada per un intern, l’impacte en els treballadors penitenciaris encara es nota. Després d’anys de queixes per agressions de presos a funcionaris, aquell crim va fer esclatar la indignació i va provocar mobilitzacions i un trencament total de relacions entre els treballadors i la cúpula del Departament de Justícia. Setmanes després alguns sindicats van signar un acord laboral i retributiu amb algunes mesures de seguretat. UGT, que el va signar, diu a l’ACN que s’ha anat complint, però exigeix que s’implantin totes les mesures acordades. CSIF, que no el va signar, i Marea Blava, reclamen encara més mesures de seguretat no acordades.
Justícia, que aquest dijous al migdia farà un acte d’homenatge a la Núria, a la presó de Mas d’Enric, mostra el seu compromís amb la seguretat dels treballadors garantint els drets dels interns. Les organitzacions que han parlat amb l’ACN admeten el canvi de tarannà de la Conselleria més favorable als seus interessos, però li demanen encara més valentia i celeritat.
Entre les principals mesures acordades l’abril de l’any passat, hi havia l’ampliació de la plantilla, que suposava una millora laboral, però també de seguretat, diu Montse Balaguer, d’UGT. En total es crearan unes 800 places en diverses especialitats, cosa que ja ha redundat en major presència de funcionaris en molts àmbits de les presons. De fet, una de les reivindicacions històriques era que es pogués actuar sempre en binomis, cosa que no sempre passava, i que els treballadors de règim intern majors de 55 anys no haguessin d’actuar en cas d’incidents violents, cosa que era quasi impossible abans per la falta d’efectius i per la mitjana d’edat de la plantilla, que supera els 45 anys. Uns 400 treballadors ho han demanat, i s’ha denegat només a 20 per diversos motius. Balaguer considera que l’ampliació de plantilla és “la millor mesura de seguretat”, perquè dona “confiança” a la plantilla i és “dissuasiva” per als reclusos violents.
L’anterior equip directiu de Justícia va anunciar que revisaria els protocols de seguretat en llocs de risc de les presons com les cuines o els tallers amb objectes tallants. No obstant això, el nou equip directiu, comandat pel conseller, Ramon Espadaler, va anar més enllà i va dictar al setembre una instrucció que anava més enllà i pràcticament vetava que cap pres amb delictes violents pogués treballar en aquests llocs. La Síndica de Greuges i diverses entitats han criticat aquesta mesura, però els treballadors l’aplaudeixen.
La mesura ha afectat 359 interns, segons els sindicats: 249 han estat recol·locats en altres serveis dels centres, 46 estan pendents de nova ubicació, 41 van renunciar i 19 s’han donat de baixa. També es va acordar treure de les cafeteries dels centres on van treballadors i visitants a determinats presos, cosa que encara no s’ha fet del tot.
Una altra mesura que es va acordar era subjectar tots els instruments perillosos, com ganivets, serres i altres, a les taules de treball. Això de moment només s’ha aplicat totalment a la presó de Mas d’Enric, i es preveu fer aviat en altres presons. També s’ha reduït la quantitat de menjar o d’altres productes que s’han de tallar a la presó, i arriben ja tallats.
Per tot això, Balaguer està “mitjanament” satisfeta pel compliment de l’acord. Recorda que feia molt temps que reclamaven algunes d’aquestes mesures i ara veuen que s’estan complint, tot i que voldrien més celeritat. També celebra que hi hagi reunions sovint per comprovar el compliment de l’acord.
Mesures no acordades
No obstant això, reclama que s’aprovi l’ús d’esprais per dissuadir presos violents. És una mesura contemplada al reglament penitenciari. Fa un temps es va decidir estudiar la mesura, però finalment es va desestimar. Els sindicats asseguren que l’han provat als seus propis cossos i que és una mesura efectiva. Recorden que ja s’ha aprovat pels vigilants de seguretat privada del transport públic i diuen que amb un bon protocol serien molt útils a les presons. Segons Balaguer, es reduirien l’ús de la força física i lesions tant als presos com als funcionaris. No caldria que en duguessin tots els treballadors, sinó només els responsables de cada àrea que estiguessin formats, i sempre amb autorització, supervisió i revisió dels superiors i dels serveis mèdics.
Una altra mesura de seguretat que es reclama són els polsadors individuals d’emergències amb localitzador. De moment s’han incorporat 300 nous radiotransmissors i aviat començarà una prova pilot a la presó de Puig de les Basses, a Figueres, amb els nous polsadors. També reclamen que s’implantin mesures efectives contra els drons, que poden arribar a introduir drogues, armes i telèfons mòbils als centres, i que es provaran en dos centres, així com inhibidors de telèfons mòbils i implantació d’escàners corporals per a tots els visitants.
També aposten pel canvi en la dispensació de la medicació a determinats interns. Alguns d’ells que s’han de prendre pastilles, hi acaben traficant. Això s’evitaria amb medicació líquida o pastilles sublinguals, que es desfan en pocs segons a la boca. D’aquesta manera, s’evitaria la sobremedicació o drogoaddicció d’alguns interns i la submedicació d’altres que sí que ho necessiten, i alhora es dificultaria el tràfic de drogues als centres, que genera deutes i disputes, diuen tots els preguntats per l’ACN.
Alberto Gómez, de CSIF, comparteix la majoria d’aquestes reivindicacions. Les mesures acordades al pacte entre Justícia i quatre sindicats ja haurien d’estar complint-se a tots els centres, opina, mentre que les que no es van acordar, haurien de ser-ho aviat. Segons ell, només cal “voluntat política” del departament per aplicar-les. Algunes podrien ser impopulars, admet, com la separació de tots els presos violents en mòduls especials, però creu que serien efectives ràpidament.
Gómez reclama també que siguin considerats agents de l’autoritat, històrica reivindicació del sector, cosa que aquest dimecres el conseller de Justícia ha anunciat al Parlament que accepta i promourà.
Admet que la relació amb l’anterior consellera, Gemma Ubasart, i el seu màxim responsable de presons, Amand Calderó, era insostenible, però critica que Espadaler no hagi anat més enllà, i creu que simplement s’ha aprofitat d’un temps de certa calma als centres.
Per la seva banda, Francesc, de la plataforma Marea Blava, que també es va oposar a l’acord, és escèptic sobre el compliment del pacte i creu que encara no s’ha arribat a una situació “garantista” per als drets dels treballadors.