Un acord amb tres potes

L’acord urbanístic entre l’Ajuntament de Girona i la clínica per traslladar l’edifici a l’entrada sud de la ciutat tenia tres potes. Per una banda, l’espai de 25.813 metres quadrats situat al final de la carretera Barcelona, part del qual l’ocupa la nova Clínica Girona (que es va inaugurar el 2022). Tot aquest àmbit es va dividir en diferents illes, amb intenció que a les que queden lliures s’hi aixequin edificis o oficines, i la clínica va pagar-ne la urbanització.

La segona part de l’acord recollia que la Clínica Girona cedia a l’ajuntament part de l’antic edifici del carrer Joan Maragall (on fins aleshores tenia la seu) per poder ampliar el Col·legi Verd. Per últim, arran d’aquesta operació urbanística, l’Ajuntament de Girona va rebre un tros de bosc a l’Avellaneda –propietat de la clínica– que va passar a ser zona verda per a la ciutadania. És un espai arbrat de 19.214 metres quadrats, que es va desbrossar i dins el qual s’hi van adequar diversos camins.

L’acord que va permetre el trasllat de la Clínica Girona es va aprovar per junta de govern local el juny del 2017 (quan CiU tenia l’alcaldia). Aquest procés urbanístic, però, va acabar als jutjats perquè un particular el va recórrer i el va portar davant el contenciós.

Sentència contrària

Ara fa un any i mig, a principis de setembre del 2023, el Jutjat Contenciós 3 de Girona va donar la raó al particular, va anul·lar l’acord de la junta de govern local i el va deixar sense efecte. La sentència recollia que el projecte de reparcel·lació, que també havia rebut l’aval de la Comissió d’Urbanisme, “no s’ajustava a dret”.

Entre d’altres, el contenciós va concloure que s’havien considerat com un tot tres àmbits discontinus de la ciutat que estaven massa allunyats entre ells (el tram final de la carretera Barcelona, l’edifici de Joan Maragall i el tros de bosc de l’Avellaneda). El jutjat qüestionava l’operació, la veia arbitrària i considerava que no s’havia fonamentat prou ni tampoc s’havien estudiat a fons diferents alternatives.

Per defecte de forma

L’Ajuntament de Girona i la Generalitat van recórrer aquella primera sentència davant del TSJC. I ara, la Secció Segona de la Sala del Contenciós Administratiu de l’alt tribunal català els ha donat parcialment la raó. El TSJC estima els recursos, tomba la sentència del contenciós i en declara “la nul·litat de ple dret”.

Ho fa, però, arran d’un defecte de forma. Perquè conclou que, a l’hora de dictar sentència, el Jutjat Contenciós 3 de Girona va introduir un nou argument, que cap de les parts havia plantejat, i que hauria d’haver citat l’Ajuntament de Girona per saber els motius que van dur el consistori a tirar endavant la solució escollida, i a la Comissió d’Urbanisme a avalar-la.

“S’hauria d’haver sotmès la qüestió a les parts [...] I com que no s’ha procedit d’aquesta manera, això genera indefensió, perquè no han pogut al·legar res al respecte”, diu el TSJC, en referència a l’ajuntament i a la Comissió d’Urbanisme. Per això, l’alt tribunal català retreu al jutjat que se saltés aquest pas, l’obliga a esmenar-lo i a dictar una nova sentència.

Visió de l’ajuntament

La resolució de l’alt tribunal, de fet, va centrar una pregunta a l’inici de l’últim ple ordinari (quan l’equip de govern va donar compte de les sentències rebudes). El regidor d’Urbanisme de Proximitat, Lluís Martí, va recordar que la resolució del TSJC “retrotrau les actuacions” perquè, arran d’aquest nou argument, el jutjat havia “de donar audiència a les parts perquè es manifestessin”. Martí va explicar que, de moment, el consistori no s’ha plantejat que hagi d’assumir responsabilitats perquè estan “confiats i a l’expectativa” que la nova sentència els sigui “favorable”.