Traspàs intervingut pels sindicats

El 6 de març del 2024 publicàvem una anàlisi sobre el traspàs de Roda­lies que feia pos­si­ble el pacte entre el PSOE i ERC per a la inves­ti­dura de Pedro Sánchez. Era un acord que per­me­tia esme­nar el traspàs frus­trat de feia quinze anys, quan, al cap i a la fi, a la Gene­ra­li­tat només se li va cedir la titu­la­ri­tat del ser­vei, però sense poder de decisió sobre l’ope­ra­dora Renfe ni la infra­es­truc­tura fer­roviària. “Podem deci­dir els hora­ris” era el lament irònic que feien els diver­sos res­pon­sa­bles dels governs cata­lans. Efec­ti­va­ment, aquest cop l’acord entre soci­a­lis­tes i repu­bli­cans pre­veu el “traspàs inte­gral” a la Gene­ra­li­tat dels trens i de part de la infra­es­truc­tura, i la cre­ació d’una ope­ra­dora nova –Roda­lies de Cata­lu­nya– que, encara que tindrà un con­sell d’admi­nis­tració mixt entre l’Estat i la Gene­ra­li­tat, serà pre­si­dida per una per­sona nome­nada per la Gene­ra­li­tat, s’ha de segre­gar de Renfe i cons­ti­tuir-se en una empresa inde­pen­dent.

Però, de moment, l’acord s’incom­plirà i el traspàs inte­gral haurà d’espe­rar nova­ment al futur perquè, un altre cop, els sin­di­cats de Renfe i Adif –maqui­nis­tes, CCOO, la UGT, CGT, SF-I i SCF– han inter­vin­gut l’acord polític i han impo­sat els interes­sos i la con­cepció d’una Renfe i una xarxa fer­roviària esta­tal unitàries i indi­vi­si­bles. A l’Estat la posició dels sin­di­cats ja li va bé i, com ja va pas­sar el 2009-2010, és la Gene­ra­li­tat la que s’empassa el gri­pau, perquè con­ti­nuarà en el punt de mira de les crítiques quan es repe­tei­xin retards i col·lapses sense ser res­pon­sa­ble del dete­ri­o­ra­ment i la falta de moder­nit­zació de les vies i els com­bois que Adif i Renfe han permès durant dècades jun­ta­ment amb el Minis­teri de Foment de torn –és cert que l’actual govern de Sánchez està fent un seguit d’inver­si­ons mai vist que explica, només en part, les sovin­te­ja­des incidències a la xarxa.

Com ja va pas­sar fa quinze anys, els sin­di­cats de Renfe i Adif van anun­ciar vagues a Roda­lies i regi­o­nals de Cata­lu­nya en nom dels seus drets labo­rals i de mobi­li­tat. Però a man­te­nir-los els drets labo­rals, d’anti­gui­tat i de mobi­li­tat, s’hi havien com­promès públi­ca­ment el govern tri­par­tit de José Mon­ti­lla, l’ante­rior govern de Pere Ara­gonès i l’actual de Sal­va­dor Illa. A cap tre­ba­lla­dor que no volgués pas­sar a la nova ope­ra­dora de la Gene­ra­li­tat se’l podia obli­gar a aban­do­nar Renfe Via­je­ros. Siguin exclu­si­va­ment els drets labo­rals o altres motius incon­fes­sats, el cert és que l’acti­tud dels sin­di­cats té com a con­seqüència real el man­te­ni­ment de l’statu quo de Renfe i Adif que, a Cata­lu­nya, suposa el mono­poli en l’ope­ració de Roda­lies i regi­o­nals.

Con­tra el pacte polític que pre­veu la sor­tida de Renfe de Roda­lies, els sin­di­cats van anun­ciar vagues per al dilluns 17, el 26 de març i l’1 d’abril, així com talls par­ci­als per al 24 i 28 de març i el 3 d’abril.

La set­mana abans de començar la vaga, el ser­vei de Roda­lies i regi­o­nals ha regis­trat retards i ava­ries con­ti­nu­a­des en una esca­lada que els sin­di­cats han negat que fos pro­vo­cada, però que part de l’opinió pública ha inter­pre­tat com una “vaga enco­berta” per pres­si­o­nar el Minis­teri de Trans­ports i el Depar­ta­ment de Ter­ri­tori.

Diu­menge, en el dar­rer moment, les admi­nis­tra­ci­ons tan­ca­ven un acord per evi­tar la vaga. Un acord que suposa cedir a l’exigència dels maqui­nis­tes i la resta de per­so­nal de la com­pa­nyia fer­roviària: Renfe no es toca. No és pos­si­ble fer el traspàs “amb la plan­ti­lla en con­tra”, adme­tia la con­se­llera de Ter­ri­tori, Sílvia Pane­que. De fet, la nova ope­ra­dora de Roda­lies serà una filial de Renfe, que en tindrà la majo­ria d’acci­ons, men­tre que la Gene­ra­li­tat en diri­girà el con­sell d’admi­nis­tració amb el vot de qua­li­tat de la pre­sidència, que podrà nome­nar.

ERC ha posat un límit de dos anys a la con­tinuïtat de Renfe com a ope­ra­dora del ser­vei. Cap a finals de man­dat, l’ope­ra­dora ha de ser 100% de la Gene­ra­li­tat, avi­sen, tot adme­tent que avui l’exe­cu­tiu català no té prou per­so­nal fer­ro­vi­ari propi per ope­rar Roda­lies. De fet, és cert que el traspàs inte­gral és com­plex tècni­ca­ment i jurídica­ment. Cons­ci­ent que les ava­ries i retards no dis­mi­nui­rien, el govern d’Ara­gonès ja es va fixar com a pri­o­ri­tat millo­rar la infor­mació que es dona als usu­a­ris en temps real. Per això volia tenir pri­mer de tot una audi­to­ria sobre el sis­tema i pro­to­cols d’infor­mació entre Renfe, Adif i el govern. Si bé els esta­tuts i l’orga­ni­grama de la nova empresa ja hau­rien d’exis­tir segons els ter­mi­nis pac­tats lla­vors, el govern d’ERC ja va ajor­nar fins al 2025 assu­mir la direcció de la nova empresa i de la xarxa, una fita que ara l’exe­cu­tiu d’Illa pre­veu asso­lir a finals d’any. ERC ja va assu­mir que diri­gir tot Roda­lies no impli­cava que els com­bois i tre­ba­lla­dors fos­sin de la Gene­ra­li­tat des del prin­cipi perquè el traspàs era un procés pro­gres­siu, argu­ment al qual s’agafa la con­se­llera de Ter­ri­tori per negar que hi hagi hagut cap retrocés. En aquest procés de tran­sició, el futur dirà si Renfe con­ti­nuarà sent l’ope­ra­dora, ve a dir Pane­que, però alhora admet que els esta­tuts que es pre­sen­ta­ran pro­pe­ra­ment man­tin­dran la nova empresa inte­grada a Renfe. Això vol dir que segre­gar-la en el futur exi­girà can­viar els esta­tuts, una fita que s’haurà de rene­go­ciar amb el govern espa­nyol –caldrà veure qui hi ha a La Mon­cloa d’aquí a dos o tres anys– i amb els matei­xos sin­di­cats.

Però, a més, el traspàs pre­veu que la Gene­ra­li­tat aca­barà sent titu­lar i ges­ti­o­nant els trams de la xarxa fer­roviària que només pres­ten ser­vei a Cata­lu­nya i que, per tant, es poden “excloure de l’explo­tació con­junta” que fa Adif de la xarxa que con­ti­nua cap a França, el País Valencià o Aragó. L’acord del PSOE i ERC esmenta tres línies: R1 del Maresme, R3 del Papiol-l’Hos­pi­ta­let a Vic i Puig­cerdà, i l’R2 de Bar­ce­lona a Sant Vicenç de Cal­ders. ERC va forçar el PSOE a escriure que es tras­pas­sa­ran també altres trams –l’aspi­ració és pren­dre pos­sessió de tota la infra­es­truc­tura de Roda­lies i regi­o­nals dins de les fron­te­res del país. En l’acord de diu­menge 16, els sin­di­cats d’Adif també s’han impo­sat. Es tras­pas­sarà a la Gene­ra­li­tat la titu­la­ri­tat de l’R1 del Maresme, la més fàcil de tras­pas­sar i pre­vista com la pri­mera, però de moment con­ti­nuarà ope­rant també com a xarxa esta­tal i la ges­ti­o­narà Adif. Com el traspàs de la titu­la­ri­tat del 2009. Roda­lies con­ti­nua en un bucle.