Infraestructures i serveis

Traspàs intervingut pels sindicats

Els treballadors de Renfe forcen amb l’amenaça de vaga que la nova operadora de Rodalies continuï formant part de l’empresa estatal

El personal d’Adif s’assegura mantenir la gestió estatal de la primera línia que es traspassarà a la Generalitat, l’R1 del Maresme

La consellera Paneque ha reconegut que el traspàs no era viable “amb la plantilla en contra”
ERC dona dos anys perquè la nova operadora sigui de la Generalitat, però caldrà reformar els estatuts

El 6 de març del 2024 publicàvem una anàlisi sobre el traspàs de Roda­lies que feia pos­si­ble el pacte entre el PSOE i ERC per a la inves­ti­dura de Pedro Sánchez. Era un acord que per­me­tia esme­nar el traspàs frus­trat de feia quinze anys, quan, al cap i a la fi, a la Gene­ra­li­tat només se li va cedir la titu­la­ri­tat del ser­vei, però sense poder de decisió sobre l’ope­ra­dora Renfe ni la infra­es­truc­tura fer­roviària. “Podem deci­dir els hora­ris” era el lament irònic que feien els diver­sos res­pon­sa­bles dels governs cata­lans. Efec­ti­va­ment, aquest cop l’acord entre soci­a­lis­tes i repu­bli­cans pre­veu el “traspàs inte­gral” a la Gene­ra­li­tat dels trens i de part de la infra­es­truc­tura, i la cre­ació d’una ope­ra­dora nova –Roda­lies de Cata­lu­nya– que, encara que tindrà un con­sell d’admi­nis­tració mixt entre l’Estat i la Gene­ra­li­tat, serà pre­si­dida per una per­sona nome­nada per la Gene­ra­li­tat, s’ha de segre­gar de Renfe i cons­ti­tuir-se en una empresa inde­pen­dent.

Però, de moment, l’acord s’incom­plirà i el traspàs inte­gral haurà d’espe­rar nova­ment al futur perquè, un altre cop, els sin­di­cats de Renfe i Adif –maqui­nis­tes, CCOO, la UGT, CGT, SF-I i SCF– han inter­vin­gut l’acord polític i han impo­sat els interes­sos i la con­cepció d’una Renfe i una xarxa fer­roviària esta­tal unitàries i indi­vi­si­bles. A l’Estat la posició dels sin­di­cats ja li va bé i, com ja va pas­sar el 2009-2010, és la Gene­ra­li­tat la que s’empassa el gri­pau, perquè con­ti­nuarà en el punt de mira de les crítiques quan es repe­tei­xin retards i col·lapses sense ser res­pon­sa­ble del dete­ri­o­ra­ment i la falta de moder­nit­zació de les vies i els com­bois que Adif i Renfe han permès durant dècades jun­ta­ment amb el Minis­teri de Foment de torn –és cert que l’actual govern de Sánchez està fent un seguit d’inver­si­ons mai vist que explica, només en part, les sovin­te­ja­des incidències a la xarxa.

Com ja va pas­sar fa quinze anys, els sin­di­cats de Renfe i Adif van anun­ciar vagues a Roda­lies i regi­o­nals de Cata­lu­nya en nom dels seus drets labo­rals i de mobi­li­tat. Però a man­te­nir-los els drets labo­rals, d’anti­gui­tat i de mobi­li­tat, s’hi havien com­promès públi­ca­ment el govern tri­par­tit de José Mon­ti­lla, l’ante­rior govern de Pere Ara­gonès i l’actual de Sal­va­dor Illa. A cap tre­ba­lla­dor que no volgués pas­sar a la nova ope­ra­dora de la Gene­ra­li­tat se’l podia obli­gar a aban­do­nar Renfe Via­je­ros. Siguin exclu­si­va­ment els drets labo­rals o altres motius incon­fes­sats, el cert és que l’acti­tud dels sin­di­cats té com a con­seqüència real el man­te­ni­ment de l’statu quo de Renfe i Adif que, a Cata­lu­nya, suposa el mono­poli en l’ope­ració de Roda­lies i regi­o­nals.

Con­tra el pacte polític que pre­veu la sor­tida de Renfe de Roda­lies, els sin­di­cats van anun­ciar vagues per al dilluns 17, el 26 de març i l’1 d’abril, així com talls par­ci­als per al 24 i 28 de març i el 3 d’abril.

La set­mana abans de començar la vaga, el ser­vei de Roda­lies i regi­o­nals ha regis­trat retards i ava­ries con­ti­nu­a­des en una esca­lada que els sin­di­cats han negat que fos pro­vo­cada, però que part de l’opinió pública ha inter­pre­tat com una “vaga enco­berta” per pres­si­o­nar el Minis­teri de Trans­ports i el Depar­ta­ment de Ter­ri­tori.

Diu­menge, en el dar­rer moment, les admi­nis­tra­ci­ons tan­ca­ven un acord per evi­tar la vaga. Un acord que suposa cedir a l’exigència dels maqui­nis­tes i la resta de per­so­nal de la com­pa­nyia fer­roviària: Renfe no es toca. No és pos­si­ble fer el traspàs “amb la plan­ti­lla en con­tra”, adme­tia la con­se­llera de Ter­ri­tori, Sílvia Pane­que. De fet, la nova ope­ra­dora de Roda­lies serà una filial de Renfe, que en tindrà la majo­ria d’acci­ons, men­tre que la Gene­ra­li­tat en diri­girà el con­sell d’admi­nis­tració amb el vot de qua­li­tat de la pre­sidència, que podrà nome­nar.

ERC ha posat un límit de dos anys a la con­tinuïtat de Renfe com a ope­ra­dora del ser­vei. Cap a finals de man­dat, l’ope­ra­dora ha de ser 100% de la Gene­ra­li­tat, avi­sen, tot adme­tent que avui l’exe­cu­tiu català no té prou per­so­nal fer­ro­vi­ari propi per ope­rar Roda­lies. De fet, és cert que el traspàs inte­gral és com­plex tècni­ca­ment i jurídica­ment. Cons­ci­ent que les ava­ries i retards no dis­mi­nui­rien, el govern d’Ara­gonès ja es va fixar com a pri­o­ri­tat millo­rar la infor­mació que es dona als usu­a­ris en temps real. Per això volia tenir pri­mer de tot una audi­to­ria sobre el sis­tema i pro­to­cols d’infor­mació entre Renfe, Adif i el govern. Si bé els esta­tuts i l’orga­ni­grama de la nova empresa ja hau­rien d’exis­tir segons els ter­mi­nis pac­tats lla­vors, el govern d’ERC ja va ajor­nar fins al 2025 assu­mir la direcció de la nova empresa i de la xarxa, una fita que ara l’exe­cu­tiu d’Illa pre­veu asso­lir a finals d’any. ERC ja va assu­mir que diri­gir tot Roda­lies no impli­cava que els com­bois i tre­ba­lla­dors fos­sin de la Gene­ra­li­tat des del prin­cipi perquè el traspàs era un procés pro­gres­siu, argu­ment al qual s’agafa la con­se­llera de Ter­ri­tori per negar que hi hagi hagut cap retrocés. En aquest procés de tran­sició, el futur dirà si Renfe con­ti­nuarà sent l’ope­ra­dora, ve a dir Pane­que, però alhora admet que els esta­tuts que es pre­sen­ta­ran pro­pe­ra­ment man­tin­dran la nova empresa inte­grada a Renfe. Això vol dir que segre­gar-la en el futur exi­girà can­viar els esta­tuts, una fita que s’haurà de rene­go­ciar amb el govern espa­nyol –caldrà veure qui hi ha a La Mon­cloa d’aquí a dos o tres anys– i amb els matei­xos sin­di­cats.

Però, a més, el traspàs pre­veu que la Gene­ra­li­tat aca­barà sent titu­lar i ges­ti­o­nant els trams de la xarxa fer­roviària que només pres­ten ser­vei a Cata­lu­nya i que, per tant, es poden “excloure de l’explo­tació con­junta” que fa Adif de la xarxa que con­ti­nua cap a França, el País Valencià o Aragó. L’acord del PSOE i ERC esmenta tres línies: R1 del Maresme, R3 del Papiol-l’Hos­pi­ta­let a Vic i Puig­cerdà, i l’R2 de Bar­ce­lona a Sant Vicenç de Cal­ders. ERC va forçar el PSOE a escriure que es tras­pas­sa­ran també altres trams –l’aspi­ració és pren­dre pos­sessió de tota la infra­es­truc­tura de Roda­lies i regi­o­nals dins de les fron­te­res del país. En l’acord de diu­menge 16, els sin­di­cats d’Adif també s’han impo­sat. Es tras­pas­sarà a la Gene­ra­li­tat la titu­la­ri­tat de l’R1 del Maresme, la més fàcil de tras­pas­sar i pre­vista com la pri­mera, però de moment con­ti­nuarà ope­rant també com a xarxa esta­tal i la ges­ti­o­narà Adif. Com el traspàs de la titu­la­ri­tat del 2009. Roda­lies con­ti­nua en un bucle.

1.300
treballadors de Renfe
hi ha a Catalunya, la majoria destinats als serveis de Rodalies i regionals, dels quals és titular la Generalitat a pesar que, fins ara, no tenia cap poder de decisió sobre Renfe.
800
maquinistes de Renfe
operen a la xarxa ferroviària estatal de Catalunya, tot i que bona part no són d’aquí i reivindiquen el seu dret a la mobilitat laboral per a quan vulguin un altre destí fora de Catalunya.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia