Calella reivindica els 100 anys de ciutat i els 700 de població

Cale­lla, amb poc més de 20.000 habi­tants, és l’únic muni­cipi amb rang de ciu­tat a la comarca del Maresme, a banda de la capi­tal, Mataró. Aquest 2025, s’han com­plert 100 anys d’un títol ator­gat el 14 de març del 1925 pel rei Alfons XIII a par­tir de l’empenta i la feina prèvia feta per l’alcalde Narcís Baro­net i Coll, que va estar al cap­da­vant de l’Ajun­ta­ment del 1923 al 1925. Segons les infor­ma­ci­ons de l’època, Baro­net ho va tenir rela­ti­va­ment fàcil per acon­se­guir el nome­na­ment perquè la vila ja des­ta­cava en aquells temps per tenir més de 5.000 habi­tants –con­dició mínima geogràfica per ser reco­ne­guda com a ciu­tat– i pel desen­vo­lu­pa­ment i crei­xe­ment indus­trial –amb més de 50 fàbri­ques tèxtils–, comer­cial i urbanístic, que con­ti­nu­a­ria a l’alça, anys després, gràcies a la tasca ingent de l’arqui­tecte muni­ci­pal Jeroni Mar­to­rell, que esde­vin­dria el direc­tor del Ser­vei de Cata­lo­gació i Con­ser­vació de Monu­ments de Cata­lu­nya. Això sí, Cale­lla també va ser reco­ne­guda, en aquell moment, per la “cons­tant adhesió a la monar­quia”, una carac­terística que, actu­al­ment, segur que seria difícil de repe­tir.

Segons va expli­car durant la pre­sen­tació l’alcalde, Marc Buch, aquest any s’orga­nit­zarà, durant la festa major de la Minerva, la ruta històrica Cale­lla 1925: De vila a ciu­tat per conèixer els edi­fi­cis de l’època que encara es man­te­nen i s’inau­gu­rarà l’expo­sició amb el mateix nom que mos­trarà com era Cale­lla el 1925 i els seus dife­rents àmbits i con­tex­tos: l’arqui­tec­tura de la ciu­tat, el món del tre­ball i les fàbri­ques, el moment polític, en àmbit local però també de Cata­lu­nya, així com alguns aspec­tes de la vida quo­ti­di­ana. Durant l’expo­sició, que es pre­veu que s’iniciï el mes de desem­bre, s’ofe­ri­ran visi­tes comen­ta­des tant per al públic gene­ral com per als alum­nes de la ciu­tat. Final­ment, també s’expo­sarà el penó de Cale­lla del 1922 a la sala de plens a par­tir de la festa major. Totes aques­tes acti­vi­tats s’orga­nit­za­ran des del Museu Muni­ci­pal.

Paral·lela­ment, els Amics del Patri­moni Històric de Cale­lla han edi­tat un opus­cle sobre els 100 anys de ciu­tat i s’ha creat una imatge gràfica com­me­mo­ra­tiva de l’efemèride que enllaça amb la segona de les cele­bra­ci­ons vin­cu­la­des a la història de la ciu­tat i que arri­barà d’aquí a dos anys. El 2027, el muni­cipi sumarà 700 anys com a població a par­tir de la cre­ació de la pri­mera plaça del mer­ca­dal, que dotava Cale­lla i els seus habi­tants de certs pri­vi­le­gis comer­ci­als, com per exem­ple, fer mer­cat set­ma­nal i una fira anual de deu dies. Aquests pri­vi­le­gis, ator­gats per Jaume I a Ber­nat I, ves­comte de Cabrera, es van ampliar, 11 anys després, amb la carta de pobla­ment ator­gada per Ber­nat II de Cabrera, del 10 de juliol del 1338. El docu­ment forma part de l’arxiu de la família Des­valls, con­ser­vat a l’Arxiu Naci­o­nal de Cata­lu­nya.