Ciència

recerca

El canvi climàtic també escalfa els humans i genera conflictes des de fa centenars d’anys

Inves­ti­ga­dors de la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona han par­ti­ci­pat en una recerca sobre el canvi climàtic que mos­tra que els seus efec­tes no es limi­ten només a l’aug­ment de tem­pe­ra­tu­res o a la pro­li­fe­ració de fenòmens mete­o­rològics extrems, sinó que la seva influència pot alte­rar la pau i la segu­re­tat glo­bals i con­tri­buir a l’esclat de ten­si­ons i con­flic­tes armats. L’arti­cle cor­res­po­nent a la recerca, l’han publi­cat recent­ment a la revista científica Ambio.

L’arti­cle és fruit d’una col·labo­ració inter­na­ci­o­nal entre una vin­tena d’experts en història, geo­gra­fia, arque­o­lo­gia i estu­dis de pau i con­flicte. En el tre­ball, hi par­ti­ci­pen tres inves­ti­ga­dors de la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona: Agustí Alco­berro, Mari­ano Bar­ri­en­dos i Pau Cas­tell, que han apor­tat exper­tesa en història medi­e­val i moderna i història ambi­en­tal per ana­lit­zar les interac­ci­ons entre el clima i els con­flic­tes en dife­rents períodes històrics.

L’estudi pre­senta una anàlisi com­pa­ra­tiva entre els efec­tes climàtics en els con­flic­tes del pas­sat i els actu­als. El tre­ball evi­den­cia que els epi­so­dis climàtics extrems –com ara seque­res pro­lon­ga­des, inun­da­ci­ons i can­vis sob­tats en les tem­pe­ra­tu­res– han tin­gut un paper sig­ni­fi­ca­tiu en l’esclat de ten­si­ons soci­als i con­flic­tes armats. Agustí Alco­berro i Pau Cas­tell han docu­men­tat com, per exem­ple, en moments de crisi climàtica s’inten­si­fi­ca­ven les acu­sa­ci­ons de brui­xe­ria, sovint diri­gi­des con­tra dones, com a forma de cana­lit­zar el des­con­ten­ta­ment social.

Petita edat de gel

En parau­les del pro­fes­sor Alco­berro, “en la segona i ter­cera dècada del segle XVII con­flu­ei­xen fatídica­ment dues rea­li­tats molt dife­rents”. D’una banda, la “petita edat de gel”, que s’havia ini­ciat cap al 1580, arriba al seu moment cul­mi­nant. Es carac­te­ritza per uns estius fres­cos, uns hiverns més freds, i sobre­tot per una con­junció d’estralls atmosfèrics. D’altra banda, l’extensió del con­cepte modern de brui­xe­ria, que culpa el dimoni i, per extensió, les brui­xes dels fenòmens atmosfèrics extrems, com ara tem­pes­tes, pedre­ga­des i boi­res molt den­ses, que fan malbé les colli­tes. “Tot això impacta en una població empo­brida i que neces­sita iden­ti­fi­car un ene­mic. A la Cata­lu­nya dels anys 1614-1628 van morir exe­cu­ta­des més de mil dones, sovint denun­ci­a­des pels matei­xos veïns i con­dem­na­des per tri­bu­nals locals”, indica Alco­berro.

El tre­ball des­taca que la conca medi­terrània ha estat, i con­ti­nua sent, una de les regi­ons més vul­ne­ra­bles als efec­tes del canvi climàtic. Històrica­ment, l’escas­se­tat d’aigua, la pressió sobre els recur­sos natu­rals i la vari­a­bi­li­tat climàtica han gene­rat ten­si­ons que, en diver­sos casos, han deri­vat en con­flic­tes armats o en epi­so­dis de violència social.

Mari­ano Bar­ri­en­dos, inves­ti­ga­dor de la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona espe­ci­a­lit­zat en cli­ma­to­lo­gia històrica, ha apor­tat a la recerca una recons­trucció deta­llada d’epi­so­dis climàtics extrems, com ara les greus inun­da­ci­ons de 1617 a Cata­lu­nya.

Els autors de l’arti­cle adver­tei­xen que la Medi­terrània es veu actu­al­ment expo­sada a una com­bi­nació simi­lar de pres­si­ons ambi­en­tals i soci­o­e­conòmiques. Sense una gestió ade­quada, aques­tes dinàmiques con­flic­ti­ves podrien repro­duir-se en el futur.

Els inves­ti­ga­dors de la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona han con­tribuït a demos­trar que, si bé el clima pot actuar com a fac­tor des­en­ca­de­nant, la gra­ve­tat i la per­sistència dels con­flic­tes depe­nen en gran manera de les res­pos­tes ins­ti­tu­ci­o­nals, la capa­ci­tat d’adap­tació de les comu­ni­tats i la gestió dels recur­sos.

RECERCA

LA XIFRA

1.000
Més de mil dones van morir executades de 1614 a 1628, acusades de bruixes i de crear estralls atmosfèrics.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia