“Vam tenir molt poc suport per part de la Generalitat”

Ser­vei públic, en majúscu­les, i com­pli­ci­tat amb els veïns.

De ben segur. Em sen­tia res­pon­sa­ble d’aju­dar a superar la com­moció dels giro­nins, i a aju­dar-los en totes les neces­si­tats. Recor­dem que un dels pri­mers casos detec­tats va ser el d’una tre­ba­lla­dora muni­ci­pal. Ho vam haver d’afron­tar de bon prin­cipi, quan tot era des­co­ne­gut. Ens va obli­gar a acti­var urgent­ment tots els nos­tres pro­to­cols, mal­grat la manca de govern que patíem en pri­mera per­sona del Depar­ta­ment de Salut.

Girona era dels pocs muni­ci­pis que tenia un pla d’emergència en cas de pandèmia. Va ser tre­men­da­ment útil, tenint en compte la com­ple­xi­tat que supo­sava ges­ti­o­nar la ciu­tat amb contínues ordres del BOE, en oca­si­ons con­tra­dictòries... El res­pon­sa­ble d’emergències de l’Ajun­ta­ment, Josep Puja­des, va ser una peça clau per poder pren­dre les deci­si­ons amb prou segu­re­tat. Des del pri­mer segon, ja teníem cons­tituït el gabi­net de crisi, i imme­di­a­ta­ment ja sabíem cap a on enfo­car-nos. Jo mateixa, tots els regi­dors de govern i els tècnics més impres­cin­di­bles estàvem cada dia a l’Ajun­ta­ment, a peu de canó, ges­ti­o­nant pira­mi­dal­ment amb la resta de tre­ba­lla­dors públics que tele­tre­ba­lla­ven, tot el que els nos­tres veïns pogues­sin neces­si­tar en cada moment: segu­re­tat, desin­fecció, sub­mi­nis­tra­ment de béns de pri­mera neces­si­tat i acom­pa­nya­ment espe­cial a la gent gran que vivia sola (recor­deu que vam tru­car a tota la nos­tra gent gran sola del muni­cipi per saber les seves neces­si­tats i poder aju­dar-los), edu­ca­ti­ves –amb dis­po­si­tius informàtics per als alum­nes de famílies vul­ne­ra­bles–, pro­tecció a totes les per­so­nes sense llar...Vam fer de tot! A més, sabíem que la total trans­parència amb els veïns, minut a minut, era impres­cin­di­ble per eli­mi­nar pors i neguits. Cada dia comu­nicàvem, a vega­des més d’un cop.

El segui­ment i con­trol de les per­so­nes que emma­lal­tien, i les que varen per­dre la vida; roman­dre espe­ci­al­ment vigi­lant a les residències d’avis i hos­pi­tals... Era duríssim.

No. Però el pati­ment i la tensió van ser cons­tants i per­ma­nents.

No. En aquell moment, totes les deci­si­ons les preníem amb el màxim rigor i amb molt d’anàlisi, segons les dades de què dis­posàvem.

No, ens vam sen­tir molt sols. No hi havia trans­parència. En una ocasió vaig haver de rei­vin­di­car-me, per escrit, com a màxima auto­ri­tat del muni­cipi, ja que el Depar­ta­ment es negava que deter­mi­nats cen­tres ens dones­sin infor­mació actu­a­lit­zada.

Si, vàrem estar mol­tes vega­des al límit. Per sort no va pas­sar. Sort en vam tenir de la feina impa­ga­ble de tot el per­so­nal sani­tari i d’emergències, com­pro­me­tent-se molt més enllà del que seria exi­gi­ble.

Patíem molt per retor­nar a la nor­ma­li­tat i per com hau­ria afec­tat emo­ci­o­nal­ment la nos­tra gent –per això des del pri­mer moment ja oferíem acom­pa­nya­ment psi­cològic–, i també econòmica­ment als nos­tres comerços –vam acor­dar algu­nes exemp­ci­ons fis­cals i ajuts direc­tes– i empre­ses, i les pèrdues de llocs de tre­ball...

He de reconèixer que m’espe­rava que la recu­pe­ració fos molt més lenta del que va ser. Vam acre­di­tar ser una ciu­tat molt madura i resi­li­ent, econòmica­ment par­lant.

Crec que les lliçons que tots apre­nem, davant cri­sis tan extra­or­dinàries com les de la covid, lamen­ta­ble­ment, s’obli­den ràpid: soli­da­ri­dat comu­nitària, rep­tes glo­bals, més huma­nisme... En tot cas, la rellevància que es dona a l’actu­a­li­tat a les cures i pre­venció en salut emo­ci­o­nal, per exem­ple, n’és una con­seqüència posi­tiva.

Tot­hom sap que l’actual ubi­cació no era la que defensàvem des del govern de l’Ajun­ta­ment. Defensàvem que calien tants tràmits urbanístics i tan com­ple­xos, que alen­ti­rien exces­si­va­ment la cons­trucció del nou parc de salut. Ens vam que­dar sols al con­sis­tori defen­sant una millor ubi­cació. A la fi, vam tan­car i pre­sen­tar públi­ca­ment un acord, molt bene­ficiós per a Girona i que cal que moni­tori l’actual Ajun­ta­ment, on la Gene­ra­li­tat es com­pro­me­tia a cons­truir un nou CAP a l’Eixam­ple (entre les caser­nes i la bibli­o­teca Car­les Rahola); cons­truir un nou CUAP d’alta com­ple­xi­tat a la zona nord de Girona, amb urgències ober­tes durant tot l’any i capa­ci­tat per fer diagnòstic per la imatge i analítiques; ampli­ació i millora dels CAP de Santa Clara, Can Gibert del Pla i Taialà, i que l’actual edi­fici del Tru­eta es man­tin­gui per a la ciu­tat i amb usos soci­o­sa­ni­ta­ris.