AIGUA
La pagesia vol refer-se, com la reserva hídrica
L’evolució positiva de les reserves dels tres grans embassaments gironins permetrien encaminar bona part de les comarques gironines cap a la superació de la situació d’alerta per sequera. La recuperació a Sau ha estat de les més espectaculars, del 6% a finals de febrer fins a superar el 66%, dos terços de la seva capacitat. En conjunt, l’evolució també ha estat positiva a Susqueda, de més capacitat, tot i que molt més discreta: només ha passat del 38,4 al 43,4%. Però amb més de 210 hm³ embassats actualment, i amb la reserva afegida de neu a les capçaleres del Ter i el Freser i l’expectativa de més pluges quan tot just ha començat la primavera, els regants del Baix Ter es mostren optimistes.
L’horitzó no s’acabarà d’aclarir fins a la pròxima reunió de la comissió de desembassament, el 4 d’abril, però el president de la Comunitat de Regants de la Presa de Colomers, Jordi Aulet, avança que, després de tres anys de restriccions, “es tornarà a la plena dotació d’aigua per al reg, 72 hm³”, que en anys de normalitat corresponien a la pagesia. Això garantirà prou aigua als conreus de pomeres, als arrossars de Pals i també a la recuperació d’hectàrees de blat de moro que no s’havien sembrat les darreres dues campanyes.
Amb vista al futur, Aulet confia que es compleixin els compromisos del Pacte del Ter, amb una reducció del cabal que es deriva cap a l’abastament de llars i indústries de Barcelona i la seva àrea metropolitana. La producció hidroelèctrica de moment continua força restringida a l’aprofitament de l’aigua que surt per a consum, reg o el manteniment del cabal ecològic del riu, i desitja que es mantingui el pla d’inversions d’emergència per dessalinitzar més aigua o poder reaprofitar-ne les de nombroses depuradores.
A l’Alt Empordà, prudents
Les reserves a l’embassament de Darnius-Boadella també van ja camí de quadriplicar-se. Del migrat 16% del febrer, ja se situen al voltant del 63%, i un any enrere se situaven en l’11%. La situació dels aqüífers del Fluvià-Muga encara fluixeja. Però el sector primari també desitja superar els anys del sorgo i el gira-sol, com a conreus amb menys demanda, per tornar al blat de moro, més rendible.
Des d’Unió de Pagesos, el coordinador comarcal a l’Alt Empordà, Xavier Frigola, admet que “encara no serà una campanya normal, perquè la recuperació arriba després de 21 dies seguits amb pluges” i encara molts agricultors continuen “amb el fre de mà posat” i camps ocupats provisionalment per blat o ordi, que rendiran però impedeixen recuperar al 100% la superfície dedicada al blat de moro amb vista a finals d’estiu. Malgrat això, Frigola defensa que un terç del conreu habitual es podria salvar i argumenta que pot servir, alhora, “de suport per als ramaders” que també acumulen anys de maldecaps, havent de recórrer a pinsos i cereals forans que posaven al límit els pressupostos de les explotacions. “Les pluges són un respir per a les economies familiars, després de tres anys estressants”, confessa Frigola, tot i que admet que no albiren un futur gaire menys tranquil.