Societat

“Trobes feina, però on vius?’”

El despoblament afecta pobles turístics com Gósol, on tot l’any viuen un centenar de veïns i a l’estiu la població s’enfila

La manca d’habitatge frena l’activitat i que s’hi instal·lin famílies, amb el risc que el curs vinent hagi de tancar la llar d’infants

“El destí de Gósol, si el deixem amb la dinàmica actual, és ser mort d’aquí a deu o quinze anys”

Segons el dar­rer cens apro­vat pel ple muni­ci­pal, a Gósol cons­ten empa­dro­nats 211 habi­tants, una dot­zena de veïns menys que en el dar­rer padró i vint menys que els anys de la pandèmia, quan va arri­bar més gent al poble. “Vam notar els qui s’hi empa­dro­na­ven per jus­ti­fi­car la mobi­li­tat durant el con­fi­na­ment”, diu l’alcalde, Rafael López, dels veïns que van apro­fi­tar per tras­lla­dar-se a la segona residència i alleu­ge­rir les res­tric­ci­ons. El repo­bla­ment, però, va ser més aviat tes­ti­mo­nial i només va arri­bar de nou una família, amb tres cri­a­tu­res, que van con­tri­buir a omplir l’escola, que asso­lia nous rècords amb una vin­tena d’alum­nes. “No ha peri­llat mai per tan­car, però vam tenir moments crítics el curs 2017/18, amb cinc alum­nes.”

Gósol, situat a una de les ves­sants del Pedra­forca, és un reclam per a resi­dents i turis­tes que hi pas­sen les vacan­ces, sobre­tot d’estiu, en els allot­ja­ments i cases rurals i el càmping que hi ha als peus del turó del cas­tell que domina tot el poble. El 80% dels habi­tat­ges són sego­nes residències que estan tan­ca­des la major part de l’any. “És com­pli­cat de ges­ti­o­nar perquè és fàcil tro­bar feina, però després no tens on viure”, diu l’alcalde d’una pro­blemàtica d’accés a l’habi­tatge que frena l’acti­vi­tat de nego­cis que els costa con­trac­tar per­so­nal si han d’anar a viure lluny.

Fa poc que han tan­cat l’hos­tal Cal Tri­uet, situat a la plaça, després d’inten­tar sense èxit tras­pas­sar el negoci. L’alcalde reco­neix la difi­cul­tat per man­te­nir l’acti­vi­tat amb un turisme esta­ci­o­na­lit­zat on l’afluència de visi­tant s’enfila per aco­llir fins a les 3.000 per­so­nes, les set­ma­nes de ple agost, però la resta de l’any només són unes 130 per­so­nes que hi fan vida.

Gósol és l’únic muni­cipi del Ber­guedà que a diferència de les resta de pobles de la comarca per­tany a la demar­cació de Lleida. “Tenim retard a l’hora de fer inver­si­ons i no té sen­tit perquè no tenim cap vin­cle amb Lleida i som Ber­guedà”, diu l’alcalde, que espera que aquesta situ­ació es resol­gui tan bon punt es pre­senti la pro­posta al Congrés dels Dipu­tats aquest any. Per l’alcalde el poble juga amb desi­gual­tat de con­di­ci­ons amb la resta de pobles que depe­nen de la Dipu­tació de Bar­ce­lona i dis­po­sen d’uns recur­sos i un catàleg de ser­veis molt més amplis. El prin­ci­pal repte, per l’alcalde, és millo­rar aquest finançament per rever­tir l’estat dels car­rers, els equi­pa­ments i inver­tir com cal en maquinària per treure la neu a l’hivern.

Els goso­lans han rebut nous veïns, com el mateix alcalde, que fa deu anys va arri­bar per ins­tal·lar-se al poble amb la família. “Els meus fills ja van a l’ins­ti­tut a Bagà, a una hora i quart en autobús, per anar parant als pobles que hi ha pel camí”, explica López, pre­o­cu­pat pel futur que espera a la llar d’infants que es va obrir a l’escola del poble. “Es va fer la inversió i part del cost que paguem a Edu­cació, però després de tres anys els qua­tre nens s’han fet grans i la pre­visió per a l’any que ve és de cap infant”, diu l’alcalde, amb el risc que s’hagi de tan­car pen­dents de futurs nai­xe­ments per reo­brir-la. “Un poble neces­sita que hi hagi escola, famílies i vida perquè no acabi morint. El destí de Gósol ara mateix, si el dei­xem amb la dinàmica actual, a la seva sort, és que d’aquí a deu o quinze anys serà mort”, sen­ten­cia l’alcalde. Con­ti­nuar per­dent població posa en risc altres ser­veis que han acon­se­guit al llarg dels anys, com l’atenció mèdica al dis­pen­sari, algu­nes hores dos cops a la set­mana. Pels veïns l’accés a la xarxa de fibra i la tele­fo­nia mòbil ha estat una dura bata­lla que l’any pas­sat va por­tar un mal­de­cap amb més de quinze ava­ries, però que per ara sem­bla con­tro­lat. “El que més greu sap és que, sense habi­tatge, ningú no pot venir”, diu López, davant la impotència de no tenir cap espai per fer llo­guer social quan no paren de rebre sol·lici­tuds de gent que truca interes­sada per anar a viure al poble.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia