MEDI AMBIENT
Les platges del sud tenen més microplàstics
La platja de la Pineda de Vila-seca concentra, amb diferència, el nombre més gran de microplàstics de Catalunya, segons un estudi del grup de recerca Tecnatox de la Universitat Rovira i Virgili (URV), que fa anys que estudia la presència de microplàstics al medi i els efectes que tenen sobre la salut.
En aquest estudi s’han analitzat els 580 quilòmetres de la costa catalana des del cap de Creus fins a Vinaròs i les dades són clares: aquesta platja acumula fins a 2.000 microplàstics per cada quilogram de sorra, una xifra que gairebé duplica la de la segona de la llista, una platja de la badia del Fangar, al delta de l’Ebre, amb més de 1.100. No són dades sorprenents, i ja fa temps que s’està alertat d’aquesta contaminació.
“El que sí que ens ha sorprès ha estat veure que les platges de Barcelona, la ciutat més poblada de Catalunya, concentren menys quantitats de microplàstics que altres punts situats més al sud, entre Castelldefels i Vilanova i la Geltrú, o a bona part de la costa de Tarragona”, apunta Joaquim Rovira, investigador del departament de Ciències Mèdiques Bàsiques de la URV, que ha participat en la recerca.
Una cinquantena de platges
L’estudi, el primer tan exhaustiu que es fa a la costa de Catalunya, ha analitzat una cinquantena de platges del litoral català, un mostreig que ha permès obtenir una radiografia molt acurada de l’estat de contaminació de microplàstics a la costa i identificar-ne les àrees més afectades.
Segons ha explicat la Universitat Rovira i Virgili en un comunicat, en els 70 punts analitzats –a les platges més llargues s’ha pres més d’una mesura– es recollien mostres de franja intermareal, que és la zona de sorra humida que hi ha entre el punt on arriba l’onada més alta i el nivell de l’aigua.
Es van analitzar la mida i composició química dels microplàstics trobats en funció de la dimensió. D’una banda, hi ha els microplàstics grans, de fins a 5 mil·límetres i identificables a simple vista, que eren principalment de polietilè i polipropilè, derivats especialment de la degradació d’objectes quotidians, com ara ampolles de plàstics, i dels coneguts com a pèl·lets industrials.
Fibres tèxtils
D’altra banda, hi ha els microplàstics petits, d’una mida inferior a 0,5 mil·límetres, que corresponen, sobretot, a fibres tèxtils sintètiques, com ara polièster i poliamida, i que provenen del desgast dels teixits quan es renta la roba.
En el cas de la platja de la Pineda, que ocupa el lloc més alt en la classificació pel que fa a contaminació de microplàstics, s’hi va trobar acumulació de pèl·lets de plàstic –que procedeixen, principalment, de la indústria petroquímica–, però el volum més alarmant (més d’un 60%) correspon a fibres tèxtils, sobretot de polièster, que els filtres de la rentadora no retenen i arriben al mar a través de les aigües residuals. “En aquest punt, s’haurien d’escampar per l’aigua, però la ubicació dels emissaris submarins entre el port de Tarragona i el cap de Salou n’impedeixen la dispersió”, aclareix Rovira.
Un altre punt preocupant és a la desembocadura del riu Ebre, especialment a la badia del Fangar, on també s’ha trobat una concentració de microplàstics important, amb més de 1.100 unitats per quilogram. Aquest contaminació hi ha arribat arrossegada pel riu.
Les platges del Miracle i l’Arrabassada, a Tarragona, també van registrar un nombre elevat de contaminants (més de 700 u i més de 600, respectivament) seguides de la cala de Vallcarca, situada entre Castelldefels i Sitges. “Aquesta dada l’atribuïm als microplàstics que arriben al mar a través del riu Llobregat i que viatgen cap a les platges del sud arrossegats pels corrents”, explica l’investigador de la URV.
En funció de la sorra
Una de les dades que destaquen de l’estudi és que s’ha pogut demostrar que les característiques de la sorra afecten la manera com es distribueixen els microplàstics. “A les platges de la Costa Brava, vam detectar-ne menys acumulació. Això ho atribuïm al fet que la sorra és més gruixuda i fa que no retingui tants microplàstics com passa a les platges de sorra fina”, comenta Nora Expósito, investigadora del departament d’Enginyeria Química que també ha participat en la recerca.
Els resultats que s’han obtingut no han estat cap sorpresa per als investigadors, atès el gran volum de fabricació de plàstics i la seva persistència, ja que no són fàcilment biodegradables. “El seu mal ús, la mala gestió dels residus i els abocaments incontrolats fan que els plàstics es fragmentin formant microplàstics i nanoplàstics que trobem pertot arreu”, indiquen els investigadors de la UB Esther Marí i Jordi Sierra, que han participat en l’estudi. “N’hem trobat en aigües continentals, marines, residuals i potables, en sòls i sediments, en mol·luscs i fins i tot en femtes humanes. Ens atrevim a dir que els plàstics, amb tota probabilitat, són els contaminants xenobiòtics més abundants de la Terra”, adverteixen.
Per dur a terme aquesta recerca, l’equip de Tecnatox ha posat en pràctica una tècnica que fins ara no havien utilitzat en la recollida de mostres, però que ha demostrat ser fiable i més econòmica. Es basa en la detecció a través de fluorescència. Aquest sistema permet irradiar els filtres amb una longitud d’ona específica que fa brillar els petits fragments de plàstic, la qual cosa facilita que es detectin de manera més ràpida i visual.
De totes les mostres obtingudes, un subconjunt es va analitzar amb aquest nou mètode i un altre, amb el sistema tradicional basat en espectroscòpia. Un cop contrastats els resultats, s’ha vist que la fluorescència és un bon mètode per fer un primer cribratge de les zones més contaminades.
