Matías S. Zavia
DIVULGADOR D’INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL AL PODCAST MONOS ESTOCÁSTICOS
“Estem vivint una revolució més potent que la industrial”
“Des que tinc una drecera a l’iPhone per parlar amb ChatGPT, les consultes són molt diferents. Ja no és una eina, parlo amb la IA”
“Més que l’energia, el problema és que per retenir talent han d’apujar sous. Els que fan IA a San Francisco tots són multimilionaris”
-
Matías S. Zavia va arribar de la tercera ciutat més pobra de l’Argentina a Màlaga a l’edat de 13 anys SAÜL GORDILLO. -
VÍDEO: Entrevista amb Matías S. Zavia, del podcast d'intel·ligència artificial 'Monos estocásticos'.. Saül Gordillo
Usem ChatGPT a diari, la meva dona i jo, cadascú amb el seu projecte. Et diria que la IA ens ha unit
No he dubtat a passar-me de ChatGPT a Gemini 2.5 Pro en espanyol. Ningú hi està lligat
Un model de llenguatge pot fer un poema que emocioni. La creativitat ja no és exclusivitat humana
Matías S. Zavia (Concordia, Argentina, 1989) és enginyer de telecomunicacions, des de Màlaga escriu a Xataka i manté el pòdcast d’IA Monos estocásticos, juntament amb Antonio Ortiz, premiats per Parèntesi MÈDia 2024 GEN-AI Awards. Va treballar a Weblogs i Gizmodo Espanya fins que una IA li va prendre la feina. És una de les veus més planeres però alhora expertes i entenedores del món de la IA a l’Estat espanyol. Trobareu l’entrevista sencera escrita i en vídeo a elpuntavui.cat .
És a Barcelona, sense l’Antonio, per rebre el premi.
Se’m fa estrany no tenir-lo, sí. Ell va ser el meu cap, ara som amics i hi ha una tensió sexual no resolta entre tots dos. Fem crossfit plegats i hi ha exercicis molt íntims com el de pressió sobre banc.
La suor i l’olor de masculinitat uneixen?
Ell s’endú la pitjor part perquè jo suo més que ell i molt sovint m’oblido la tovallola a casa.
No tens una IA que t’ho recordi?
No te’n pots fer una idea de fins a quin punt, per a la gent caòtica i desordenada com jo, és una benedicció la IA. Pots tenir tots els arxius desordenats que la IA cada cop és millor per trobar allò que estàs buscant. M’ajuda, sí.
La IA no li genera estrès, amb tantes noves eines?
Arriba un punt que és aclaparador, Saül, perquè surten tantes coses setmanalment que no només no ens caben al guió del pòdcast sinó que a vegades soc a la nit al llit pensant: “Hauria d’estar provant això que ha sortit i no amb la meva dona veient una pel·lícula.” El FOMO, el fear of missing out [por de perdre’s alguna cosa], amb la maduresa es va superant a poc a poc.
Si ara no ens hi bolquéssim, en el futur ens en penediríem?
Ja s’està veient que serà una cosa més heavy que la revolució industrial. I sempre hem tingut la revolució industrial com la que ho va canviar tot al món. Estem vivint una revolució que encara pot ser més potent. Jo he evolucionat perquè la IA ha tingut diversos hiverns i fa cinc anys era dels escèptics. Quan tothom parlava de la IA tendia a antropomorfitzar-ho dient “Alerta, que tindrem una màquina que serà més intel·ligent que l’ésser humà”. Però ara m’estic adonant que arribar al nivell humà quant a intel·ligència no estava tan lluny perquè ara les IA poden fer poemes. La creativitat potser no era una cosa tan intrínseca de l’ésser humà com ens pensàvem. Un model de llenguatge pot treure un poema que t’emocioni de veritat. Estic motivadíssim ara mateix.
Amb la generació de música?
Estic tan pesat amb les cançons amb IA que la meva dona m’ha vetat de seguir usant-la. Està cansada. Spotify m’ha vetat perquè estava generant massa cançons amb IA. El distribuidor que jo havia pagat em va dir que no volien continuar amb mi. Quan algú sense talent però amb inquietuds creatives com jo veu com arriben Suno o Udio, no pot dormir. Em passo les nits senceres generant cançons i llavors les vull compartir a Apple Music i Spotify. Una mà negra d’alguna discogràfica m’ha vetat.
La IA li genera algun problema matrimonial? Pateixen una escletxa de velocitats amb la IA?
Sempre he dit que si em moro, si us plau, que ningú trobi ni el meu historial de Google ni el de ChatGPT perquè, a la fi, el de ChatGPT té converses molt íntimes sobre temes mèdics o preocupacions que et fa vergonya comentar a una altra persona. A la meva dona li he donat la meva contrasenya de ChatGPT, que és com entregar-li el meu món, perquè ella, que era escèptica amb la IA en general, ho acaba incorporant a la seva feina. Ella és mestra. Hi ha un munt d’eines que ella pot usar amb els seus alumnes per a activitats. Usem ChatGPT a diari, tots dos, cadascú amb el seu projecte. Et diria que la IA ens ha unit més.
El consum conversacional no és més íntim que el de Google? No li fa por que tingui la seva contrasenya de ChatGPT?
Sí, però fixa-t’hi: jo abans, quan no tenia el mode de veu avançat, era molt utilitarista amb els xats de conversa. Els usava per a la feina, per resumir documents o corregir articles. Des que tinc una drecera a l’iPhone per parlar amb ChatGPT, pico el botó i salta la veu de ChatGPT, les consultes són totalment diferents. Això és un fenomen, usar la IA com a terapeuta o per fer consultes de cuina. He caigut en el terreny que sempre m’havia semblat una mica delicat de parlar amb una IA més que no pas d’usar-la com a eina.
Ho fa per convicció, no pas perquè ho necessiti saber per al pòdcast que fan, oi?
Ho faig perquè li trec molt de suc. Jo soc una mica dispers i allà on jo no arribo, la IA m’està ajudant a arribar-hi.
Toni Esteve, de Parèntesi MÈDia, que els ha premiat, defensa el concepte d’intel·ligència humana augmentada.
Hi ha molts experts que estan en contra del nom “intel·ligència artificial”. Realment ens queda tant per entendre com funciona el cervell humà i com sorgeix la consciència, que genera molt rebuig que estiguem atribuint-ho a unes pedres, silici, xips o el que sigui que fan, amb matrius dins d’una caixa negra, i el conjunt de probabilitats que ens proporcionen les respostes. Jo soc molt escèptic amb la visió que la IA pot arribar a ser alguna cosa conscient o similar a l’humà. Jo l’uso molt com a intel·ligència augmentada, com diu en Toni, com a eina al meu favor. Si em preocupa alguna cosa de la seguretat de la IA no és tant que això s’acabi convertint en Matrix sinó que les màquines es tornin tan bones que les empreses que tenen concentrades les millors IA esdevinguin massa poderoses en lloc de tenir una IA oberta i disponible per a tothom. És la meva única por.
Una de les empreses que li fa por de cara al futur és OpenAI?
OpenAI funcionava una mica com una secta. Només contractava gent que cregués en el concepte d’una intel·ligència artificial general (AGI) que pogués arribar al nivell humà, però estan demostrant que el full de ruta es va complint. Ens van prometre agents d’IA per al 2025 i els estem veient. IA que fan coses en lloc teu més que no pas respondre a les teves indicacions i tu hagis d’anar pas a pas. Elles s’encarreguen de les passes. Ara diuen que internament tenen una IA innovadora que pot idear en l’àmbit de la ciència. Arribarem a una IA de nivell humà, però amb el paradigma actual dels models de llenguatge i els transformers estem veient que hi ha un mur, que sobretot hi ha un problema amb les al·lucinacions. S’equivoquen molt i conserven l’error en tota la conversa. No veig que OpenAI estigui concentrant el poder, de fet està passant el contrari. L’estan pressionant tant Google, DeepSeek o Anthropic que està llançant precipitadament models que deia feia mesos que sortirien. No concentra tant poder per esdevenir la gran corporació de pel·lícula de superherois de l’empresa malvada. M’alegra que gent que li fa competència com Meta o DeepSeek tinguin l’enfocament contrari, el de la IA oberta i que cadascú pot descarregar-se i personalitzar-se.
Com veu Ilya Sutskever i Mira Murati, que van fugir d’OpenAI?
Quan van fer el cop d’estat contra Sam Altman, feia la impressió que era perquè tenien terror al que havien desenvolupat i que no creien que Altman estigués preparat per dirigir-ho amb la suficient seguretat perquè la civilització no se n’anés al carall, no? Però si el model més potent que tenien era o3, no és perillós. Al contrari, encara s’equivoca i no pot reemplaçar un programador sènior. No entenc a què es referien amb aquell cop d’estat i, sobretot, jo no soc un fons d’inversió, però no entenc que una empresa que no té res com la d’Ilya Sutskever estigui tan ben finançada. No sabem ni tan sols com comercialitzarà el seu producte. I Murati té un enfocament més d’usuari, més comercial. Entenc més el camí de Murati. No obstant, Ilya sempre ha estat el geni i el supercientífic darrere d’OpenAI.
Sam Altman només amb Greg Brockman pot estirar el carro?
S’està veient que el problema és retenir el talent. Fins i tot Google està arribant a pagar un any sencer de sou a gent que s’agafa un any sabàtic només perquè no se’n vagi a la competència o emprenguin pel seu compte. Més que l’energia, que també ho és, el problema és que per captar i mantenir talent han d’apujar els sous, i tothom qui treballa amb IA a San Francisco són multimilionaris. No sembla que hi hagi un problema de lideratge.
Sam Altman és un geni del màrqueting per a desesperació de Google, que cada cop que fa un llançament es troba una trolejada d’OpenAI?
No sé si m’agrada aquest màrqueting de guerrilla, però qui millor ho fa és Sam Altman, sí. Alguns cops se li veu el llautó.
Elon Musk busca el cos a cos amb Sam Altman?
Tenen una enemistat manifesta. Al final el que importa és qui té el millor model i millor qualitat-preu. El màrqueting pot salvar-te uns mesos, però guanyarà qui tingui el millor model. Quan he notat que Gemini 2.5 Pro [la IA de Google] estava en espanyol millor que ChatGPT, no he tingut cap problema per passar-me de l’un a l’altre. Ningú hi està lligat, a ChatGPT.
Com veu la IA de Musk, Grok, integrada a la xarxa social X?
A mi el que m’impressiona de Grok és el nivell que ha aconseguit en un o dos anys, la qual cosa demostra que OpenAI no té tant d’avantatge. Si ets l’home més ric del món i muntes servidors gegants, amb 200.000 gràfiques, i captes talent a la teva empresa, et pots posar a l’altura en temps rècord. Uso molt Grok perquè soc un malalt de Twitter [X] i la integració que hi fa és molt bona. Poder treure informació en temps real de Twitter és el gran avantatge de Grok. Per això s’està rumorejant que OpenAI vol treure una xarxa social.
El cercador d’OpenAI és un salt endavant, però no té la textura de xarxa social immediata.
El cercador de ChatGPT molts cops es posava a cercar quan jo li feia una pregunta i a mi m’emprenyava el missatge de “buscant” perquè sabia que la resposta no seria tan bona com la que té pel seu propi entrenament. Una IA té un tall fins quan va ser entrenada i a partir de llavors necessita la informació en temps real. La cerca és una eina que ja és obligatòria per a tots els xats de conversa. Però com està integrada pot canviar molt la qualitat dels resultats. ChatGPT integra Bing [cercador de Microsoft] i depenent de la font el resultat pot ser millor o pitjor. El que em preocupa de tot això és que la informació que està obtenint en temps real és de periodistes com nosaltres que no veurem ni un duro perquè realment la IA entén la informació i l’explica a un usuari sense que aquest hagi fet clic ni al teu mitjà ni a la teva publicitat. Això ha d’acabar amb un sistema de llicències com ja tenen molts mitjans. Si no, és insostenible.
Quina és la seva experiència amb Claude, la IA d’Anthropic? Li aporta alguna cosa diferent?
Claude és molt recent com s’ha actualitzat als raonadors i tots els paradigmes en què tota la resta ja hi estaven, però fins i tot amb els seus models de base eren els preferits de molts desenvolupadors, molta gent que es dedica a la programació. Jo l’he provat i em fa la impressió que per a la meva feina, que és el text escrit i no el codi, és un text molt repel·lent i de fer-te la pilota. Tinc molts amics que són programadors que estan enamorats de Claude pel que es coneix com one shot: li fas un prompt demanant-li que t’escrigui el codi d’una aplicació o d’una cosa i t’ho fa d’una tirada, sense errades. Això és el que més agrada de Claude als meus amics programadors. Novament, demostra que la importància de desenvolupar aquestes IA no està només en l’entrenament o preentrenament perquè totes elles obtenen la informació d’internet, sinó en com s’afina la IA, allò que s’anomena fine tuning [ajustament fi]. Anthropic són molt bons en l’ajustament fi perquè la IA sigui el millor possible programant. Per això dic que no està gens clar qui guanyarà la carrera de la IA. Claude va arribar a ser primera fa uns mesos. Ara estem dient que ho és OpenAI.
Segons Meta, Llama 4 estava al capdavant, però vam saber que no era veritat. Com afecten els anuncis enganyosos de la IA als usuaris?
El cas que Mark Zuckerberg i Meta és paradigmàtic. Quina necessitat tenien de fer tant de bombo sobre Llama 4 i que després fos decebedor si ja estaven en una molt bona posició amb Llama 3? No necessitaven precipitar-se, però ho fan perquè la cursa és tan boja i intensa, amb tants diners pel mig, que tots fan veure que van els primers. Això està provocant la precipitació de molts llançaments. El de Llama 4, però o3 d’OpenAI també ha estat un anunci precipitat. I així successivament. Google està regalant Veo 2, que és el millor model generador de vídeo, i això només s’explica perquè volen que la gent usi les seves eines. La cursa està tan desesperada que t’ofereixen això gratuïtament.
Com valora el retorn de Donald Trump a la Casa Blanca per a la IA? Europa s’ha posat les piles gràcies als aranzels?
És tal qual. Sabíem que la Xina es podria posar a l’altura perquè van a l’una i tenen uns recursos estatals impensables a Occident. La xinesa DeepSeek va ser un sotrac tan gran! Que el meu pare m’avisés per WhatsApp de DeepSeek és perquè va ser una bomba, que et podies descarregar gratuïtament i tenir-lo al teu ordinador al mateix nivell del que hi havia fins aleshores.No sé si el terratrèmol més gran va ser DeepSeek o tot el que ha passat posteriorment amb la guerra comercial, però m’alegro molt que Europa hagi respost amb la col·laboració publicoprivada, que farà molta falta per tenir models d’IA suficientment bons perquè siguin IA obertes, sobiranes i, sobretot, ajustades als nostres idiomes. Estant a Catalunya, una IA entrenada amb tota la biblioteca de literatura catalana probablement serà la millor en català del món. Tot això només es pot aconseguir amb col·laboracions publicoprivades. La resposta europea és molt beneficiosa a la guerra comercial, no?
El model a seguir és el de Mistral AI, apadrinada per l’Estat francès però sent una ‘start-up’?
A diferència dels models propietaris com els d’OpenAI, els models oberts tenen avantatges que et permeten posar-te al dia més ràpidament destil·lant a partir de models grans. Hi ha un Llama [de Meta], que a partir de milers de milions de paràmetres més grans dels que tu et pots descarregar al teu ordinador. Si tu ajustes els teus models oberts a Europa usant aquests models més grans, amb tècniques com la de la destil·lació, pots arribar a coses que cada persona o empresa es podrà instal·lar i que tingui un nivell suficientment bo perquè amb una inversió més baixa cadascú tingui ajustat o afinat un model que li serveixi als seus propòsits professionals. Mistral podria ser l’empresa que, pels avantatges de ser una start-up privada i no un mastodont estatal, pugui tenir els millors models europeus i després que aquests models públics es puguin beneficiar dels desenvolupaments privats si ho permeten les llicències amb la destil·lació o l’ajustament automàtic sense necessitat d’un humà al darrere fent tot el procés de l’aprenentatge per reforç. Els dos enfocaments són bons: tenir una empresa privada potent, i Mistral és el millor exemple, i tenir governs com el d’Espanya preocupats pels supercomputadors per adaptar aquestes tecnologies a un ús públic i gratuït perquè totes les empreses i ciutadans se’n puguin beneficiar.
Com veu l’Estat espanyol en l’escenari geoestratègic d’IA?
Espanya i Europa no estan a l’altura dels Estats Units ni de la Xina, no enganyem a ningú. Tampoc sé si el punt és posar-se a l’altura. Europa i Espanya no podran tenir empreses tan potents com San Francisco o la Xina, però poden tenir els seus propis projectes i models ajustats a les seves necessitats. Encara que siguin més petits, seran nostres i serem més sobirans.
No creus que gràcies als aranzels de Trump Europa ha abraçat amb més entusiasme l’informe de Mario Draghi deixant en un segon pla el debat ètic? Hem superat el discurs esgotador de la responsabilitat per intentar ser més competitius?
Hi ha hagut un cop de pèndol en molts sentits, fins i tot moral. Moltes coses que fa uns anys donàvem per fetes ara ja no es veuen tan clares. Europa està fent un cop de pèndol, però no del tot. Semblava que amb Trump acabaríem tenint Milei 2.0 i acabaria sent un món absolutament canviat en favor dels Estats Units, i s’està veient que Europa es quedarà en un punt intermedi. És cert que els ianquis se’n riuen de nosaltres, del tap de les ampolles de plàstic, però als Estats Units està baixant la taxa d’obesitat per primer cop en dècades gràcies a Ozempic, que és un desenvolupament europeu. Europa té talent i indústria molt potent. Crec que al final la regulació no serà tan estricta en intel·ligència artificial com plantejava la Unió Europea, però no deixarem de ser líders en energies renovables, lluita contra el canvi climàtic i l’escombraria espacial o a favor del carregador únic [de mòbils] i la bateria extraïble. Anem a un ajustament i es desregularà. Un canvi de cicle.
El pòdcast ‘Monos estocásticos’ porta dos anys, oi?
Sí, vam aparèixer poc després de ChatGPT, que va sortir el novembre del 2022. El que més ens va costar va ser el nom, perquè a nosaltres ens agradava Monos estocásticos, però vam fer un test amb familiars i a ningú li agradava, només a la meva germana. Al final a la gent li ha agradat el nom, tot i que algú ens diu Monos escolásticos.
Dos anys i escaig després, en quin punt creu que es troba l’interès del públic per la IA?
L’escepticisme per la IA a Espanya s’exagera potser perquè funcionen millor les notícies negatives que les positives. Jo ho atribueixo, perquè soc conscient que cada cop més periodistes usen la IA per a la seva feina i la troben útil, a l’estat del periodisme i a la importància que el titular vengui més que no pas el que pensin realment els periodistes.
No respon al fet que alguns professionals de la informació se senten amenaçats?
Se senten amenaçats amb raó perquè el periodisme de mala qualitat, que malauradament és el que més es llegeix i ens apareix a Google, és un contingut que no necessita una persona ni que hagi estudiat periodisme ni que sàpiga escriure d’una forma apassionant. Segurament hi ha més dones enamorades de Manuel Jabois que de ChatGPT, que ja comença a tenir-ne. Crec que Jabois mantindrà la feina.
Com s’imagina una Diada de Sant Jordi d’aquí a 10 anys dominada per la intel·ligència artificial general (AGI)?
Em va impactar Sant Jordi, jo vull que arribi a tot Espanya. No vaig usar la IA en cap moment del dia. L’únic és que em van estafar amb la rosa perquè la vaig comprar a 6 euros i el del costat les tenia a 3 i mig.
El Punt Avui, premiat per haver apostat per la IA
El Punt Avui rep el primer premi de Parèntesi MÈDia 2024 per haver introduït la informació sobre IA tant en l’edició de paper com en la digital. El diari, dirigit per Joan Vall Clara, aposta per l’anàlisi rigorosa, allunyant-se de la visió de la por que predomina en altres mitjans, i reconeixent la importància de la IA en la societat.
Adrià Recasens, català de l’any, brilla a Google
Adrià Recasens Continente, format a la UPC i al MIT, lidera projectes d’IA multimodal a Google DeepMind des de Londres. El català treballa per integrar àudio i visió artificial, enfortint Gemini i descobrint nous conceptes visuals, i s’ha convertit en una de les figures destacades del sector de la IA mundial.
Anna Giralt, pionera creativa amb IA al cinema
Anna Giralt rep el premi a millor emprenedora per impulsar l’ús de la IA generativa en el món audiovisual. Amb el seu laboratori de creació cinematogràfica, experimenta amb noves narratives possibles gràcies a la intel·ligència artificial, obrint camins innovadors per a la cultura i el cinema.
La UdG, premiada per l’educació amb IA crítica
José A. Donaire i l’equip de la Universitat de Girona (UdG) guanyen el premi pel projecte Del guix al xip, que integra la IA generativa en l’educació. Aposten per trencar prejudicis, explorar les possibilitats pedagògiques i mantenir una mirada crítica. Comparteixen premi amb Duolingo, pionera en l’aprenentatge d’idiomes.
Premi a la IA per a la salut amb José María Cervera
José María Cervera Casanovas, veterinari i fundador de MIT-Spain, és premiat per haver impulsat l’ús de la IA en la salut. La seva tasca inclou el desenvolupament de dispositius biomèdics enfocats a malalties cardiològiques i vasculars, contribuint en innovacions mèdiques que milloren la vida de les persones.
Mateo Valero i el BSC de Barcelona lideren Europa
Mateo Valero és reconegut com a Personatge Espanyol de l’Any per la seva tasca al capdavant del Barcelona Supercomputing Center. El BSC, premiat també com a Millor Projecte Europeu, s’ha convertit en un referent mundial en recerca i desenvolupament d’IA amb visió pròpia i segell europeu.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
