Els universitaris, més pobres i més angoixats

Els estudiants universitaris fan servir més ingressos provinents de treballar durant el curs per pagar-se les despeses, tenen més ansietat i dediquen menys temps a l’estudi. Aquestes són algunes de les conclusions d’un informe elaborat per la Xarxa Vives d’Universitats amb la participació de més de 45.000 estudiants de parla catalana. Els resultats, recollits per l’ACN, mostren que el 22,2% dels ingressos que utilitzen per assumir les despeses de l’estudi provenen de treballar durant el curs, quan en l’edició del 2022 eren el 16,9%. Tot i que els que estudien a temps complet continuen sent la majoria, puja el nombre d’alumnes que treballen en feines intermitents o menys de 35 hores. Pel que fa a l’ansietat, passa d’un 22,8% el 2021 a un 25,9% el 2024.

L’estudi Via universitària 2023-2025 conclou, com en edicions anteriors, que la principal font d’ingressos és la família, tant en els estudis de grau com en els de màster. Tot i això, agafa pes treballar com a font d’ingressos, que representa un 22,2% pel que fa al treball mentre s’estudia però també un 7,7% durant les vacances –un 6,3% en l’edició anterior–. Una altra font d’ingressos són les beques, que baixen del 17,2% al 13,9%, i que des de la Xarxa Vives han considerat que caldria incrementar. L’informe posa de manifest que el temps que els estudiants dediquen a l’estudi autònom va a la baixa i continua per sota de les 25-30 hores per crèdit. En concret, dediquen 22,8 hores de mitjana per crèdit. Pel que fa a les hores d’estudi setmanals, el 2018 n’hi dedicaven 36; el 2021, 35, i el 2024, 32. En termes de vida social i aficions, s’ha passat de les quinze hores el 2018, a les deu el 2021 –molt afectat per la pandèmia– i a les onze en l’última edició. Quant a la presencialitat, però, el 73,7% dels estudiants asseguren assistir a més d’un 75% de les classes; el 14,8%, entre el 50% i el 75%, i només un 4,2% van a menys del 25% de les classes.

Pel que fa a l’accés a l’habitatge, l’enquesta revela que l’accés a la universitat no comporta necessàriament una emancipació dels joves. Així, sis de cada deu viuen a casa dels progenitors o familiars mentre estudien un grau o un màster. En general, el 57,1% viuen amb progenitors o altres familiars; el 26,4%, en un pis llogat amb més persones; el 9,1% tenen un habitatge de propietat; el 3,3% viuen en una residència universitària, i un 4,2% tenen un habitatge llogat a soles.

Els resultats sobre benestar emocional mostren que el percentatge dels que afirmen haver patit depressió alguna vegada baixa del 26,4% del 2021 al 23,4% d’enguany. Un 13% diu haver-ne patit en el darrer any i un 12,7% té un diagnòstic. En el cas de l’ansietat, la tendència és a l’alça: un 25,9% n’ha tingut alguna vegada; un 21,3%, en els darrers dotze mesos, i un 16,7% té un diagnòstic. A més, hi ha un 19,1% que assegura haver tingut altres problemes mentals alguna vegada.

Sobre això, el catedràtic de teoria de l’educació de la Universitat de Barcelona Miquel Martínez assenyala que el que s’observa a les universitats és el reflex del que hi ha a la societat, i creu que els docents han de tenir en compte aquestes realitats i, sense reduir l’exigència, incrementar l’acompanyament a aquests joves.

Una altra de les conclusions de l’enquesta és que cada cop són més els estudiants que opten per la modalitat a distància. Un de cada cinc estudiants, més de 8.000, segueixen una modalitat no presencial. En total, el 28,1% tenen 26 anys o més; el 24,4%, de 27 a 32 anys; el 24,3%, de 33 a 43, i el 23,2%, més de 43.

Martínez ha explicat que els resultats mostren la diversificació d’aquells que estudien a distància, i que s’ha superat la fase en què eren principalment estudiants més grans i de segons estudis. Per a Martínez, això posa de manifest el repte d’anar cap a models més híbrids i flexibles que s’adaptin a la realitat actual i a les necessitats dels estudiants.

El 62% dels estudiants universitaris són de classe social alta; el 29%, de classe mitjana, i només un 9% són de classe baixa. Els percentatges no difereixen gaire si se separen els estudiants que estudien un grau i els que cursen un màster. Amb aquestes xifres, que superen les d’estudis anteriors, el treball conclou que el sistema universitari “encara és lluny d’assolir l’equitat desitjada”. El 2021 els estudiants de classe alta eren el 58,5% del total; els de classe mitjana representaven un 32,5%, i els de classe baixa, el mateix 9%.