Mobilitat a batzegades

Al setembre farà quatre anys que es van alliberar la majoria dels peatges a Catalunya, entre els quals es comptava la C-32, l’autopista del Maresme, la primera que es va fer de peatge i que el 1969 s’obria per acostar la comarca als barcelonins, connectant Montgat amb Mataró. L’autopista que va ajudar a fer proliferar les segones residències i a urbanitzar sobretot el Baix Maresme es va ampliar el 1990 fins a Tordera, amb l’objectiu d’enllaçar en un futur fins a Girona i la Costa Brava. La construcció del nou vial, en paral·lel a l’N-II i la via del tren, l’R1, que ressegueix la costa, divideix per la meitat un territori estret que s’allarga entre el mar i la muntanya i que comunica els pobles de dalt i els de la façana litoral.

L’estudi informatiu de la Generalitat per construir sis enllaços a la C-32, entre Alella i Sant Pol de Mar, ha reobert el debat sobre la mobilitat a la comarca, que des de fa dècades avança a batzegades. Els col·lapses de l’antiga N-II, amb una elevada sinistralitat, sobretot al Baix Maresme, van empènyer gràcies a la pressió dels veïns i nombrosos talls i manifestacions per reclamar, durant anys, la gratuïtat de la C-32 per convertir en un carrer més urbà aquesta via que ressegueix la façana marítima. Van ser els inicis de la pacificació de l’N-II, amb projectes, que encara cuegen, per deixar més espai i prioritat de pas a bicicletes i vianants.

Aleshores es va obrir la porta a l’anomenada ronda del Maresme, i mirar d’ampliar-la construint laterals. Una obra polèmica per l’impacte ambiental i que es va deixar a mig fer, a excepció de Mataró, que va tirar endavant la seva pròpia ronda, per resoldre els embussos d’accés a la ciutat. El projecte dels laterals quedava enterrat al calaix i també els 400 milions d’euros que havien d’arribar de Madrid.

A una quantitat similar –384 milions– es van comprometre, el juliol del 2023, als alcaldes del Maresme per finalitzar les inversions incomplertes a l’N-II i construir els futurs enllaços de la C-32 amb l’objectiu de millorar la mobilitat del trànsit que de l’N-II es desvia cap a l’autopista. Tot i que l’acord entre el Ministeri de Transports i Mobilitat del govern espanyol i la conselleria de Territori de la Generalitat ve del mandat anterior, a hores d’ara els alcaldes encara esperen que s’aprovi el conveni que concreti la inversió i el calendari, que es va acordar executar en tres trams, al Baix Maresme, Mataró i al Mig Maresme i l’Alt Maresme.

El president del Consell Comarcal del Maresme, Francesc Alemany, confia, però, que es mantindran els calendaris anunciats fins ara, per posar a licitació les obres l’any vinent i començar el 2027. Unes actuacions que, tal com es va acordar amb la Generalitat, es faran en dues fases i deixaran per a més endavant els dos accessos plantejats a l’Alt Maresme, a Calella i a Pineda de Mar, que van generar rebuig al territori per l’impacte ambiental. La Taula de Mobilitat de l’ens comarcal, que fa de pont amb la Generalitat, s’ha tornat a activar i, com indica Alemany, té l’objectiu de “posar sentit a les propostes” i avançar a mesura que es vagin tancant solucions consensuades.

La realitat és que la pacificació de l’N-II, que des de fa temps reivindiquen els ajuntaments, està condicionada pels enllaços perquè es pugui desviar el trànsit que hi passa. Aquest és un fet que preocupa els alcaldes, que, segons Alemany, estan “conformes però no contents”, perquè fins a finals del 2027 no es preveu que es faci cap actuació. “Tenim pressa, perquè sense accessos no es pot desviar el trànsit i tenim un pla de mobilitat esperant”, es lamenta l’alcalde del Masnou, Jaume Oliveras (ERC), que confia que s’agilitzin les licitacions després que la Generalitat es comprometés a fer-ho per separat.

Tant l’estudi informatiu com l’estudi d’impacte ambiental recullen les alternatives de traçat per a la construcció de quatre nous enllaços i la millora de dos enllaços ja existents, distribuïts al llarg d’un tram de 32 quilòmetres entre Alella i Sant Pol de Mar. En conjunt, es van anunciar 120 milions d’euros per fer els enllaços previstos a Teià, a Premià de Dalt i a Premià de Mar, a Vilassar de Mar i Cabrils, i a Canet de Mar, Sant Cebrià de Vallalta i Sant Pol de Mar, mentre que els accessos que es milloraran són els d’Alella-Masnou i Sant Andreu de Llavaneres.

“És una oportunitat per treure trànsit del nucli urbà, perquè tenim carrers i veïns que estan saturats”, defensa l’alcalde d’Alella, Marc Almendro (ERC), convençut que les actuacions desviaran part dels conductors que hi entren per arribar fins al Masnou o Teià. Al seu parer, la remodelació de l’enllaç existent resoldrà el punt més conflictiu, on es registren més accidents. La Generalitat projecta una rotonda, a la cruïlla amb la carretera d’Alella, que facilitarà la mobilitat i el gir direcció a Alella o el Masnou. Per Almendro, els futurs enllaços tenen “tot el sentit” perquè hi hagi més fluïdesa del cotxe privat, i destaca “l’esforç” per incrementar el transport públic, amb autobusos que connecten amb Barcelona, i el servei de bus que paga l’Ajuntament i que porta els veïns fins a l’estació de tren del Masnou.