Falses denúncies per diners
Seguretat
Un veí de Puigcerdà torna a casa a primera hora del matí després de treure del banc 1.400 euros. En arribar, observa un home sospitós al volant d'un cotxe aparcat. Sense temps per reaccionar, dos individus encaputxats l'obliguen a entrar a casa a punta de pistola. Ja a l'interior de la vivenda, els delinqüents el lliguen mentre amb l'ajuda d'un detector de metalls localitzen la caixa forta i s'emporten més diners i joies.
Aquest succés violent es va denunciar el 25 de novembre. Tres mesos més tard, les investigacions dels Mossos d'Esquadra van determinar que tot era mentida i van imputar el denunciant per una simulació de delicte. Ara el veí de Puigcerdà s'enfronta a una multa.
Però, què porta un ciutadà a relatar una història pròpia d'una pel·lícula d'acció sense importar-li les conseqüències ni els recursos policials que es destinin a la resolució del cas? "Els problemes de diners", coincideixen a dir José María Olazábal, director de programes d'ICEA (Investigació Cooperativa entre Entitats Asseguradores), i l'intendent Emili Martínez, cap de la comissaria dels Mossos de l'Hospitalet de Llobregat.
Casos com el de Puigcerdà no són els més habituals. Normalment, el denunciant sí que ha estat víctima d'un delicte, però pretén exagerar els perjudicis per cobrar més de l'asseguradora.
És així com policies i asseguradores sospiten automàticament de les ampliacions de denúncia (en què la llista d'objectes sostrets augmenta sensiblement) i dels canvis de tipologia de delicte -de furt a robatori- quan s'adonen que l'assegurança no cobreix el furt. També hi ha qui simula totalment el delicte.
Ampliació de denúncia
"Si el robatori existeix, és més difícil detectar si s'està exagerant el perjudici", assegura Olazábal. Quan es tracta d'una simulació, "si el denunciant ha de trencar o forçar alguna cosa, els pèrits se n'adonen de seguida", afegeix el portaveu d'ICEA. Per això, alguns denunciants prefereixen inventar robatoris en què es dobleguen a les exigències dels delinqüents, com en el cas de Puigcerdà. "Així, s'estalvien que la policia científica detecti contradiccions com la del vidre trencat des de dins", destaca l'intendent Martínez.
Però no deixar proves físiques no és sinònim d'impunitat, ja que, en el moment de presentar la denúncia, l'agent que la recull té la capacitat de detectar incoherències. A més, "per un moviment d'ulls o per la manera de seure a la cadira pots intuir si el que explica és fals", destaca l'intendent Emili Martínez, que és expert en tècniques d'entrevista i interrogatori.
A la comissaria dels Mossos d'Esquadra de l'Hospitalet de Llobregat, els agents destinats a l'oficina d'atenció al ciutadà marquen les denúncies sospitoses de ser falses i les fan arribar a la unitat especialitzada en la detecció de delictes simulats. "Un 90% de les denúncies marcades com a possiblement falses acaben amb la confessió del ciutadà". A l'Hospitalet, la mitjana de denúncies falses detectades és d'una a la setmana, i, malgrat que els problemes econòmics són la principal raó esgrimida pels ciutadans, amb la crisi no n'han detectat més casos, assegura l'intendent Martínez.
Els efectes de la crisi
A ICEA tampoc noten "de moment" els efectes de la crisi. "L'estadística del 2008 no desprèn un nombre sensiblement més elevat de fraus, però el 2009 això pot canviar, perquè tradicionalment, quan una persona passa penúries econòmiques, tendeix a recórrer a l'assegurança", raona José María Olazábal.
Encara que els problemes de diners estan rere la majoria de casos de simulació, també hi ha qui presenta una denúncia falsa per amagar l'autoria d'un delicte. A Tortosa, un veí va simular que li havien robat una furgoneta que va ser localitzada amb una gran quantitat de tabac robat.
Policies i asseguradores també han trobat casos en què es pretenia amagar una infidelitat o una nit de farra. "Ens han denunciat segrestos en què suposadament els delinqüents obligaven la víctima a visitar un prostíbul i de noies que volien amagar als pares que havien anat de festa", explica l'intendent.
Malgrat que les simulacions de delicte només suposen un 3% de les denúncies, l'intendent considera que és molt important controlar-les, perquè "policia i jutjats no podem perdre temps i recursos investigant fets que no han passat". Des d'ICEA, explica Olazábal, també s'anima les asseguradores a denunciar els fraus.
