Els catalanoparlants d'Aragó esperen la llei de llengües

El català parlat a la Franja de Ponent, és a dir, a la franja oriental d'Aragó fronterera amb Catalunya, viu un temps d'incertesa comparable al que viuen els aragonesos que, a les valls d'Osca, encara mantenen viu l'aragonès. Uns i altres esperen que les Corts d'Aragó aprovin una llei de llengües que ha estat anunciada tantes vegades com ajornada i que, en cas que s'acabi aprovant, caldrà veure el grau de reconeixement que atorgarà al català, ja que aquest pot anar des d'una simple protecció, similar a la que sobre el paper existeix actualment, a la plena cooficialitat en aquelles zones on es parla, extrem defensat per la majoria d'associacions de defensa de la llengua catalana al territori.

El cas del català a la Franja es diferencia d'altres llengües no oficials per la politització que se n'ha fet. Així, el principal escull per a l'elaboració de la tan esperada llei és la negativa frontal del Partido Aragonesista (PAR) a reconèixer el nom de català. Aquesta postura, defensada pel soci minoritari del govern aragonès, és considerada totalment acientífica pel món acadèmic però tot i així ha aconseguit un cert suport per part de diverses associacions favorables al secessionisme lingüístic que, englobades sota la plataforma No Hablamos Catalán, pressionen el govern del catalanoparlant Marcelino Iglesias per evitar que s'aprovi una llei que inclogui la denominació de català i la seva cooficialitat juntament amb el castellà. "Són radicals que no atenen a raonaments científics", assegura Francho Nagore, filòleg i normativitzador de l'aragonès i defensor de la cooficialitat, que resumeix la negativa a acceptar la denominació de català com a "ignorància", ja que "és una ximpleria considerar que no poden parlar català pel simple fet que no són catalans".

"A mi ningú m'ha de discutir si sóc aragonès o no"
De fet, l'aragonesitat de la Franja està fora de dubte per a molts catalanoparlants de la zona, que no veuen cap contradicció entre parlar català i sentir-se aragonès. Francesc Esteve és l'alcalde de Pena-roja (Matarranya) i milita al PAR tot i no combregar amb la seva política en matèria lingüística: "A mi ningú m'ha de discutir si sóc aragonès o no", s'exclama l'alcalde, que afirma que "defensar el català no és anar contra ningú" i denuncia que aquesta llengua "sembla que estigui prohibida com si encara fóssim als anys 60". Esteve cita una recent polèmica amb l'institut de Vall-de-roures, on no es poden fer classes de català.

El Matarranya és actualment la comarca aragonesa on el català gaudeix de millor salut, i així ho constata Natxo Sorolla, membre d'Iniciativa Cultural de la Franja, que considera que als pobles "es conviu en entorns catalanoparlants però de cop a l'escola hi ha immersió en castellà, excepte algunes excepcions". A més, destaca que el bilingüisme es viu de manera diferent segons la zona: "A la comarca del Baix Cinca, la gent va molt a Lleida i, per exemple, si està malalta pot parlar en català a l'hospital, en canvi al Matarranya, anem a Alcanyís i és just a la inversa i encara pots tenir problemes per parlar en català".

Davant aquestes vivències diferents, la promulgació d'una llei de llengües continua sent l'assignatura pendent. Francesc Esteve defensa que "almenys" es plantegi "el tema a les Corts". Defensor de la cooficialitat, per a aquest alcalde del PAR és bàsic que "tots els ciutadans d'Espanya tinguin dret a dirigir-se a les seves autoritats en la seva llengua". Natxo Sorolla, per la seva banda, considera que un dels obstacles és "la importància mediàtica de grups anticatalanistes que insisteixen a conflictivitzar la qüestió lingüística" i es mostra partidari d'unificar esforços a favor de la cooficialitat: "Ens falta un impuls, hem de passat de treballar a nivell comarcal a fer-ho a nivell conjunt, també amb els que defensen l'aragonès".

I mentre la llei continua sense arribar, queden exemples com el de Pena-roja, on l'alcalde es congratula que a poc a poc "s'ha assimilat que el català és la nostra llengua", alhora que lamenta que "al final, són els de Saragossa els que decideixen el que hem de parlar aquí".

Dijous: Els altres bilingüismes
Divendres: L'asturià dóna la cara
Dissabte: El lleonès lluita per la seva supervivència
Diumenge: L'aragonès, promeses ajornades 
Dilluns: Els catalanoparlants d'Aragó esperen la llei de llengües
Dimarts: L'aranès, de la teoria a la pràctica