Un centre pioner en molts serveis

Clínica Girona, que celebra els 75 anys, va tenir l'any passat 7.000 pacients ingressats i va atendre més de 18.000 urgències i 800 parts

Clínica Girona, que aquest any cele­bra el 75è ani­ver­sari, va ser fun­dada l'any 1934, durant la República, pel doc­tor Fran­cesc Coll i Tur­bau. Cone­guda els pri­mers anys com la clínica del doc­tor Coll, la ubi­cació del cen­tre ha estat sem­pre la mateixa. Pri­mer, va ocu­par un petit xalet en uns des­cam­pats fora mura­lla, un xalet que va ser dis­se­nyat per l'arqui­tecte Rafael Masó. Era un edi­fici de dues plan­tes i soter­rani, amb vuit met­ges, dotze habi­ta­ci­ons, una sala de cures i una sala d'ope­ra­ci­ons. Va ser la pri­mera clínica pri­vada que es va obrir a la ciu­tat de Girona ja que en aquell temps només exis­tia l'hos­pi­tal de bene­ficència Santa Cate­rina.

Després de la Guerra Civil, es va ampliar el nom­bre de llits per col·labo­rar amb el recent­ment creat Seguro Obli­ga­to­rio de Enfer­me­dad (SOE), una col·labo­ració que va durar fins a l'any 1956, quan es va cons­truir l'hos­pi­tal Josep Tru­eta. Durant la dècada dels 60 es van dur a terme un seguit d'obres d'ampli­ació diri­gi­des per l'arqui­tecte Joan Maria de Ribot. El petit cen­tre es va con­ver­tir en un edi­fici de més de set plan­tes. A la dècada dels 80, es van remo­de­lar les sales d'ope­ra­ci­ons i es van ampliar fins a set i va entrar en ser­vei l'UVI. A prin­ci­pis dels 90 es va ins­tal·lar un TAC, que va repre­sen­tar un impor­tant avenç tec­nològic en el diagnòstic per la imatge.

Setanta-cinc anys després, la clínica Girona s'ha con­ver­tit en la clínica pri­vada més gran i amb més volum d'acti­vi­tat de la ciu­tat de Girona, amb un entra­mat d'edi­fi­cis que ocu­pen una superfície apro­xi­mada de 12.000 metres qua­drats i que estan inter­con­nec­tats entre si. Aquests edi­fi­cis donen als car­rers Joan Mara­gall, Bisbe Loren­zana i Juli Gar­reta. Té una plan­ti­lla de 300 tre­ba­lla­dors, 114 llits d'hos­pi­ta­lit­zació, 7 sales d'ope­ra­ci­ons i una sala de parts equi­pa­des amb la tec­no­lo­gia més moderna.

Entre les anècdo­tes que figu­ren en la història del cen­tre, es pot des­ta­car l'epi­sodi de l'1 d'agost del 1935. La baro­nessa Thys­sen i el príncep rus Ale­xis Mdi­vani van tenir un acci­dent de cotxe a Albons. El príncep rus va morir a l'acte i la baro­nessa va estar unes set­ma­nes ingres­sada a la clínica Girona.

En aquests últims anys, s'han posat en marxa ser­veis alta­ment espe­ci­a­lit­zats com ara ana­to­mia patològica, diagnòstic pre­na­tal, fecun­dació in vitro, estudi dels tras­torns del son i la cirur­gia lapa­roscòpica. A més, s'ha incre­men­tat la cirur­gia major ambu­latòria després de l'acord (2007) amb el Tru­eta per assu­mir part de les seves inter­ven­ci­ons. L'any pas­sat, es van fer prop de 12.000 ope­ra­ci­ons.

CRONOLOGIA

1931
Entra en funcionament la clínica del doctor Coll en un xalet d'un carrer fora muralla (al mateix lloc d'ara)
15 de març de 1934
El doctor Coll, amb la seva dona, que hi aporta els terrenys, i set metges més, funden Clínica Girona SA
1974
Clínica Girona inaugura el primer servei de diàlisi de la demarcació
1988
Entra en servei la unitat de vigilància intensiva (UVI)
Juny de 1997
Es posa en marxa la unitat de reproducció humana i genètica
31 de gener de 1998
Entra en funcionament un servei de ressonància magnètica, pioner a la demarcació
Novembre del 2001
Inauguració del primer servei de medicina nuclear de Girona
2008
El servei de ressonància aplica una tècnica innovadora que permet diagnosticar de forma precoç el càncer de pròstata

La perillositat dels primers raigs X

Tot i que ja fa disset anys que es va jubilar, el doctor Narcís Solà, fundador juntament amb el doctor Reyner del servei de radiologia (1965), va diàriament a la clínica Girona, on té un petit despatx des d'on ha seguit la revolució tecnològica que ha experimentat la seva especialitat en els darrers anys i des d'on encara dóna consells als professionals, entre els quals hi ha el seu fill i el del doctor Reyner. «Quan vam començar a utilitzar els aparells de raigs X era físicament perillós tant per al pacient com per al metge perquè corrien el risc de quedar electrocutats. A més, el nivell de radiació era perjudicial», explica el doctor Solà. Encara recorda el petit habitacle on, primer, revelaven a mà les radiografies amb productes químics i després es feia de forma automàtica a través de les màquines reveladores. I considera que els avenços que hi ha hagut en aquest camp, sobretot amb la supressió de les radiografies i la digitalització de les imatges, són una «gran revolució». «Tot això era impensable. El progrés ha estat molt gran!», assegura. El 1981, el doctor Solà va atendre el pintor Salvador Dalí, que va anar a la clínica a fer-se unes radiografies.

De l'evolució de la clínica, l'exradiòleg diu que ha crescut com ha pogut, d'una forma una mica anàrquica. «Té tentacles que arriben pertot arreu i que es comuniquen entre si», exposa.

A Fornells, el 2012

L'agost del 2002, Clínica Girona va comprar a Fornells 60.000 metres quadrats, un solar a tocar del municipi de Girona per la zona de l'Avellaneda. Quatre anys després, es va presentar el projecte de requalificació dels terrenys. L'any que ve és previst que comencin les obres de la nova clínica i que aquesta pugui entrar en servei l'any 2012. Amb tot, la direcció del centre vol mantenir les dependències actuals per allotjar-hi, entre d'altres, serveis ambulatoris. I és que les instal·lacions actuals han quedat petites i laberíntiques.

Metge i alcalde

El doctor Francesc Coll Turbau va néixer l'any 1886 a Girona i era el més gran de quatre fills d'un artesà forjador. Va estudiar medicina a Barcelona i es va llicenciar el 1907. Va ser alcalde de la ciutat de Girona tres vegades abans de la Segona República. L'any 1929, l'arquitecte Rafael Masó va signar la memòria del projecte d'obres del centre sanitari del metge Coll, que es va fer realitat el 1931. El 15 de març de 1934, el doctor Coll va constituir, amb set metges més, la societat Clínica Girona SA. Dos anys després, quan tenia 49 anys, va morir víctima d'una pneumònia vírica que li van encomanar uns malalts de tifus exantemàtic, als quals va visitar sent conscient dels riscos que corria.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.