El bon temps apadrina la mona

La Setmana Santa s'acaba amb una ullada de sol que fa omplir ermites, masos i espais verds per celebrar el dilluns de Pasqua

Fa qua­tre anys que el Pont del Dia­ble de Tar­ra­gona torna a ser l'espai públic més popu­lar per als tar­ra­go­nins, després d'haver sotmès la zona a una ren­tada de cara. Així ho explica Maria Antònia Mase­res, que ahir hi acu­dia amb tota la família: «Abans anàvem al Llo­rito, però al Pont del Dia­ble hi ha més lloc, està més ben cui­dat i la cana­lla hi pot jugar.» Car­re­gats amb tau­les i cadi­res, la família Caba­llero-Molné també hi acu­deix «des de fa tres o qua­tre anys», i en fa dos que agafa el mateix lloc. Tot i que el paratge no com­por­tava pro­ble­mes d'espai, sí que ho feia l'apar­ca­ment, que en dies com el d'ahir queda petit perquè els qui van a men­jar-s'hi la mona s'afe­gei­xen als habi­tu­als visi­tants de l'aqüeducte romà i als qui tenen ganes d'esti­rar les cames pels sen­de­rons que l'envol­ten.

El Parc del Fran­colí també ha aga­fat volada, sobre­tot per la dot­zena de tau­les de pícnic que hi ha ins­tal·lades, a les quals, però, només es pot acce­dir si un es lleva ben d'hora. Bibi­ana María Arias i Rosalía Vida­les expli­ca­ven ahir que havien mar­xat de casa a les sis del matí per aga­far lloc, «i només que­dava una sola taula» per als 33 fami­li­ars que van reu­nir-s'hi al vol­tant. Era només una de les diver­ses famílies lla­ti­no­a­me­ri­ca­nes que ahir eren al parc: «a Colòmbia i la resta de països de l'Amèrica del Sud és molt habi­tual sor­tir a men­jar a fora», deien, tot i que per a ells era el pri­mer dilluns de Pas­qua que ho feien. Pau da Silva també hi era amb els seus fami­li­ars i fills, arri­bats de Tar­ra­gona, Valls i Vall­moll, que valo­ra­ven del lloc l'espai per apar­car-hi i perquè hi juguin les cri­a­tu­res. Al pinar dels Munts de Tor­re­dem­barra, també va aple­gar-s'hi gent per men­jar-se la mona. A més a més, el bon temps al qual han dei­xat pas les plu­ges dels últims dies va fer de la platja una des­ti­nació ben agra­da­ble per pas­sar-hi el dia.

Tan­ma­teix, en muni­ci­pis com ara Flix, Riba-roja, Mont­blanc i l'Espluga de Fran­colí, anar a les res­pec­ti­ves ermi­tes és tota una tra­dició, com també ho és men­jar-se la mona al mas, que con­ti­nua sent la pri­mera opció per als qui tenen casa o cobert al tros. En el cas de Flix, dilluns de Pas­qua coin­ci­deix amb la fes­ti­vi­tat local de l'ermita del Remei. Així, a més de la ballada de sar­da­nes i de jota, molts fli­xencs van cada any fins a l'ermita del Remei, una tra­dició que s'ha bar­re­jat amb el fet de sor­tir al camp per men­jar-se la mona. Com és habi­tual, els actes de Flix comen­cen a les vuit del matí, des de la plaça de l'Església, amb la pro­cessó d'anada cap a l'ermita. Al mig­dia es ballen sar­da­nes, i després del dinar popu­lar es fa una ballada de jotes. A dos quarts de set de la tarda comença la pro­cessó de tor­nada cap al poble, amb la tra­di­ci­o­nal tro­bada al pont de Flix i l'inici del nove­nari a la Mare de déu del Remei.

Ambi­ent a Mig Camí

Per la seua banda, l'ermita de Mig Camí va tor­nar a ser el lloc esco­llit per algu­nes famílies i algu­nes colles d'amics de Tor­tosa, sobre­tot per aquells que no tenen un xalet o una casa al camp. Tot i així, molts van pujar a Mig Camí havent dinat a casa i ja amb la mona a la panxa, per apro­fi­tar el bon temps i per esti­rar una mica les cames i gau­dir des del mira­dor de les panoràmiques de Tor­tosa, de la vall de l'Ebre i del massís dels Ports. En aquest sen­tit, men­jar-se la mona a Mig Camí és una tra­dició que els tor­to­sins han anat per­dent el dilluns de Pas­qua, al con­trari de la diada de dijous llar­der, que fins i tot s'ha poten­ciat des de l'Ajun­ta­ment amb l'orga­nit­zació d'una bal­da­nada popu­lar. En qual­se­vol cas, a pri­mera hora de la tarda hi havia molta ani­mació a l'entorn de l'ermita, amb un tràfec inces­sant de cot­xes i de gent que cami­nava. Molts van fer peti­tes excur­si­ons per bus­car les tra­di­ci­o­nals estre­lle­tes de Mig Camí, uns fòssils marins de fa mili­ons d'anys.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.