Societat

El llibreter jutjat es confessa nacionalsocialista, però no nazi

El lli­bre­ter Oscar Pana­dero, acu­sat de diri­gir una orga­nit­zació nazi i de ven­dre obres que jus­ti­fi­ca­ven l'Holo­caust, s'ha con­fes­sat naci­o­nal­so­ci­a­lista, però ha rene­gat de la xenofòbia i dels movi­ments skins després d'insis­tir que el seu interès pel règim de Hit­ler és només intel·lec­tual.

A l'Audiència de Bar­ce­lona ha començat avui el judici con­tra Pana­dero, pro­pi­e­tari de la lli­bre­ria Kalki de Bar­ce­lona, i tres pre­sump­tes neo­na­zis més, entre els quals el pre­si­dent de l'orga­nit­zació naci­o­nal­so­ci­a­lista Cer­cle d'Estu­dis Indo­eu­ro­peus (CEI), Ramon Bau.

La fis­ca­lia demana penes de fins a vuit anys de presó per als qua­tre pro­ces­sats, als quals acusa de difon­dre les idees del geno­cidi mit­jançant l'edició i venda de cen­te­nars de lli­bres que jus­ti­fi­quen l'Holo­caust nazi i de for­mar una orga­nit­zació que defen­sava els ide­als del Ter­cer Reich de Hit­ler.

Segons el fis­cal, l'esmen­tada asso­ci­ació, el mem­bres de la qual havien de ves­tir un uni­forme ins­pi­rat en el de les joven­tuts de les SS, cons­tava d'una orga­nit­zació exte­rior for­mada per mili­tants i sim­pa­tit­zants i una altra d'inte­rior, ano­me­nada Ger­man­dat Ària-L'Orde, que tenia com a objec­tiu "lide­rar una resistència activa fins i tot armada si calgués" per ins­tau­rar el naci­o­nal­so­ci­a­lisme al món.

Abans de l'inici del judici, el minis­teri públic ha hagut de modi­fi­car les seves con­clu­si­ons per supri­mir els paràgrafs en els quals acu­sava els pro­ces­sats de qüesti­o­nar l'existència de l'Holo­caust, d'acord amb la sentència del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal (TC) que el 2007 va decla­rar que el nega­ci­o­nisme del geno­cidi nazi no és delicte.

Coin­ci­dint amb l'inici d'aquest judici, diver­ses asso­ci­a­ci­ons de drets humans han pro­mo­gut un mani­fest en el qual dema­nen que es pena­litzi de nou el nega­ci­o­nisme; entre elles hi ha SOS Racisme i Ami­cal de Maut­hau­sen, que exer­cei­xen l'acu­sació popu­lar en el cas al cos­tat de la Comu­ni­tat Isra­e­lita de Bar­ce­lona.

Pre­ci­sa­ment, Oscar Pana­dero, l'únic acu­sat que ha decla­rat en la pri­mera sessió del judici, s'ha negat a con­tes­tar al lle­trat que repre­senta SOS i Ami­cal de Maut­hau­sen, al·legant que Enric Marco, que va ser pre­si­dent d'aquesta asso­ci­ació de vícti­mes del nazisme, va fal­se­jar durant 30 anys la seva bio­gra­fia com a pre­so­ner d'un camp de con­cen­tració, men­tida que es va des­co­brir el 2005.

En la seva decla­ració, el lli­bre­ter no ha tin­gut incon­ve­ni­ent a reconèixer-se com a naci­o­nal­so­ci­a­lista –"no nazi", ha cor­re­git a una lle­trada–, però ha afir­mat que l'orga­nit­zació CEI, de la qual va ser dele­gat a Cata­lu­nya, no tenia cap fina­li­tat política i que fins i tot es va crear amb l'objec­tiu de "com­ba­tre la xenofòbia, la dis­cri­mi­nació i els movi­ments skins".

El pro­ces­sat, al qual van con­fis­car cen­te­nars de lli­bres i revis­tes que jus­ti­fi­quen l'Holo­caust i fomen­ten l'odi racial, usava per orga­nit­zar-se un calen­dari propi que mar­cava com any 0 el del nai­xe­ment de Hit­ler, fet al qual ha res­tat importància perquè es tracta d'"una qüestió semàntica i folklòrica".

Per Oscar Pana­dero, CEI era una asso­ci­ació cul­tu­ral que tenia com a objec­tiu l'estudi dels pobles i les races euro­pees i, en espe­cial, la tra­jectòria dels diri­gents del Ter­cer Reich, encara que única­ment des d'un punt de vista històric i filosòfic i amb una fina­li­tat intel·lec­tual.

Res­pecte a L'Orde, el pro­ces­sat ha expli­cat que es trac­tava d'una asso­ci­ació de caràcter místic i religiós basada en les lleis de la cava­lle­ria indo­eu­ro­pea, a la qual ell mai no va arri­bar a pertànyer, i que el docu­ment con­fis­cat en el qual l'orga­nit­zació jus­ti­fi­cava la lluita armada per ins­tau­rar el naci­o­nal­so­ci­a­lisme el va com­prar en una botiga de segona mà.

El pro­ces­sat, que ha des­vin­cu­lat la seva lli­bre­ria del CEI, manté que les obres que venia en el seu negoci trac­ta­ven de dife­rents temes de filo­so­fia, política o cul­tura, però que ell no conei­xia el con­tin­gut de tots els volums i con­fi­ava en la seva lega­li­tat perquè tenien el segell de l'ISBN.

En la pri­mera jor­nada del judici, que con­ti­nuarà demà, una de les defen­ses ha acon­se­guit que el tri­bu­nal accepti com a prova docu­men­tal una cinta de VHS sub­ven­ci­o­nada per la Gene­ra­li­tat amb la versió en català de la pel·lícula El nai­xe­ment d'una nació de David W. Grif­fith, un clàssic del cinema nord-ame­ricà amb el qual el lle­trat pretén demos­trar que també l'admi­nis­tració ha donat suport a la difusió d'un film al qual s'atri­bu­eix un dis­curs racista.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.