Societat

Estira-i-arronsa entre Alemanya i la Generalitat per l'ensenyament de la llengua germànica

Malgrat les reclamacions del consolat per canviar la inèrcia de l’administració, el coneixement d’aquesta llengua està estancat a Catalunya. Avui comencen les oposicions del professorat de secundària i no hi figura cap plaça d’alemany

Avui és dia d’exàmens. Aquest diven­dres comen­cen les opo­si­ci­ons del 2009 per obte­nir una plaça de pro­fes­sor d’edu­cació secundària. A les llis­tes no hi figura cap plaça d'ense­nyant de llen­gua ale­ma­nya. De fet, des del 2003 única­ment se n’han creat sis. Només el 2% dels esco­lars de Cata­lu­nya –el 70% dels quals a l’escola con­cer­tada– arri­ben a estu­diar ale­many.

L'ense­nya­ment de l’ale­many a les esco­les cata­la­nes pro­voca un estira-i-arronsa per­ma­nent entre el depar­ta­ment d’Edu­cació i l’ambai­xada d’Ale­ma­nya. Amb motiu del con­flicte, els dos orga­nis­mes s'han inter­can­viat car­tes amb pro­pos­tes i expli­ca­ci­ons.

Segons l’admi­nis­tració, els esforços per difon­dre aquest idi­oma estran­ger són sufi­ci­ents –jor­na­des d’impuls de la llen­gua o ofer­tes d’inter­canvi entre ins­ti­tuts–, men­tre que els repre­sen­tants ale­manys cre­uen que s’ha de tenir en compte el paper d’Ale­ma­nya a la Unió Euro­pea i les inten­ses rela­ci­ons comer­ci­als amb Cata­lu­nya.

Avui dia, dins la UE, Ale­ma­nya és el segon impor­ta­dor de pro­duc­tes cata­lans, mal­grat el minso conei­xe­ment de la llen­gua. A més, aquest país, després dels Estats Units, és el que ofe­reix un major nom­bre de beques d'estu­dis al Prin­ci­pat. I encara una altra dada: un de cada tres ciu­ta­dans euro­peus domina aquesta llen­gua, que després de l’anglès és la més pre­sent a la xarxa.

Pel cònsol gene­ral adjunt d'Ale­ma­nya a Bar­ce­lona, Tho­mas Pfanne, la dei­xa­desa de l’ense­nya­ment del idi­oma és “molt greu, perquè les opci­ons pro­fes­si­o­nals dels joves cata­lans dis­mi­nu­ei­xen”. “Hem escrit car­tes al con­se­ller d’Edu­cació, Ernest Mara­gall, però les res­pos­tes ens han dece­but molt, hem per­ce­but un retrocés en l’interès ofi­cial”, afe­geix Pfanne.

La llei de l’oferta i la demanda
El catedràtic de filo­lo­gia ale­ma­nya de la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona Javier Orduña ha estu­diat la situ­ació i con­si­dera que l’ale­many està “dei­xat de banda en l’edu­cació secundària pública i con­fi­nat a les esco­les ofi­ci­als d’idi­o­mes (EOI), les quals no viuen sepa­ra­des del seu entorn i depe­nen del fet que els alum­nes s’hagin ini­ciat en la llen­gua”.

Orduña apunta que l’afluència a les EOI està estre­ta­ment lli­gada a la fami­li­a­ri­tat de la llen­gua i, per tant, que el seu estudi a la secundària dis­mi­nu­eixi any rere any afecta nega­ti­va­ment la demanda poste­rior. El curs 2005-2006 hi havia 9.803 alum­nes a Cata­lu­nya que van triar l’ale­many com a segona llen­gua estran­gera a l'ESO, i aquest últim curs han estat 9.378. Aquest des­cens és sig­ni­fi­ca­tiu si es com­para amb altres idi­o­mes com l’anglès o el francès.

Però el depar­ta­ment d’Edu­cació sosté que en els últims anys hi ha hagut un canvi i l’oferta pública de l’ense­nya­ment de la llen­gua ale­ma­nya s’ha produït a les EOI. En l’últim curs, a tot Cata­lu­nya hi havia 7.680 pla­ces. Segons explica una por­ta­veu de la con­se­lle­ria, “des de l’any pas­sat es per­met que a par­tir dels 14 anys els ado­les­cents s’apun­tin a aquests cen­tres, i això és el que està pas­sant, hi ha hagut un canvi d’inèrcia en la demanda”.

El pro­fes­sor Orduña qüesti­ona pre­ci­sa­ment això i asse­nyala que l’ale­many a les EOI està estan­cat per la manca d’ense­nya­ment a la secundària. “Si l’admi­nis­tració fes el mateix esforç en recur­sos i pro­fes­si­o­nals docents, la demanda crei­xe­ria”, con­clou.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.